OLIVE KITTERIDGE, d'Elizabeth Strout

Per conèixer una mica més Elizabeth Strout ens ha semblat adient apropar-nos al seu web oficial on podem trobar informació sobre els seus llibres, publicacions, opinions de la crítica i, és clar, informació més personal de l'autora. 

Va néixer a Portland, Maine el 1956 i va crèixer en petits pobles de Maine i New Hampshire, al Nord-est dels Estats Units. Els seus pares eren tots dos professors d'universitat. Va començar a escriure històries des de molt jove, emplenant llibretes i enviant-les a diferents revistes. Li van publicar la primera història als 26 anys. Es va llicencià en anglès el 1977 i després va estudiar dret i gerontologia. Va exercir poc temps d'advocada perquè després es va traslladar a Nova York i decideix enfocar-se en l'escriptura, a treballar de professora a la universitat i a pujar la seva família.

Compta a l'actualitat amb la publicació de 6 novel.les. La primera fou Abide with me (2006) i l'última El meu nom és Lucy Barton (2016), però aquest abril sortirà Anything is possible (2017).

Ens ha agradat especialment la següent cita del web, on l'autora explica, des del seu punt de vista, perquè ens agrada llegir:

“We want to know, I think, what it is like to be another person, because somehow this helps us position our own self in the world. What are we without this curiosity?"

(" Nosaltres volem saber, penso com ser una altra persona, perquè d'alguna manera això ens ajuda a posicionar-nos al món. Què seríem sense aquesta curiositat?"

De totes les seves novel·les, la que ha obtingut més reconeixement nacional i internacional fins ara, és la obra que ens ocupa:   Olive Kitteridge (2008). Va ser guardonada amb el premi Pulitzer 2009, el Bancarella 2010 i el Llibreter 2010. 

Podeu veure com parla del seu llibre a la Videoentrevista a Elizabeth Strout, quan li van concedir el premi Llibreter 2010 per Olive Kitteridge.(3/08/2010) Amb subtítols en català.

Olive Kitteridge es tracta d'un recull de 13 històries diverses lligades d'alguna manera a l'Olive, la protagonista principal, i al lloc on viu, el petit poblet de Crosby, al Nord-est dels Estats Units. Però, de fet, la protagonista no apareix a totes les històries, a vegades simplement n'és una referència. Així que podríem dir, que  l'Olive i el poble de Crosby, ens permeten conéixer molts altres personatges i "cadascú guarda a dins seu una gran història. És la filosofia d'Elizabeth Strout." com diu Sílvia Soler en un article d'opinió al PuntAvui (3/08/2013). 

Quin personatge, quina història ens ha agradat més? La de l'amor secret del seu marit, la seva, les del seu fill, la d'en Harmon i la Rose, la de la pianista, la de la Júlia...o potser han estat les relacions turbulentes pares-fills de Marea entrant, Un sotraguet, Un vaixell en una ampolla, Riu...Els capítols finals quan s'enfoca en l'etapa última de la protagonista? Quina o quines històries hem trobat més autèntiques? Quines més poètiques?  Ja en parlarem a la nostra tertúlia! Però el que sí que és cert es que és un llibre difícil de classificar, ja ho diu també Sílvia Soler, en l'article abans esmentat:

 "Hi ha opinions diverses sobre el gènere en el qual cal situar Olive Kitteridge: novel.la recull de relats, retaule de personatges, col·lecció d'històries. Aquest és, sens dubte, el gran encert d'Elizabeth Strout, encertar amb una fórmula original per escriure un llibre inclassificable." 

Aquesta fòrmula original que troba l'autora ens permet com a lectors endinsar-nos dins la quotidianitat i mentalitat d'un gran ventall de personatges que tenen una sensibilitat ben diferent per relacionar-se amb els altres. L'autora sap crear un mosaic de vides possibles i realistes que  ens emocionen perquè no són perfectes, perquè s'enfronten a la soledat d'un mateix, a la incapacitat per comunicar als altres tot el que som, perquè fracassen en molts fronts i només excel·leixen en algun o en cap. I de totes maneres, l'instint de supervivència dels seu mosaic hi està sempre present: en la idea constant de tenir segones oportunitats en l'amor, en el "Fixa't com s'aferrava ella, fixa't el desig de viure que tenia" (p.69) i, clar, en  aquell "Encara no se'n volia anar" del final. 

En el microcosmos vital del llibre hi trobem també petites filosofies de vida que ens han semblat interessant de remarcar:

"Tot sigui dit, però, ara deuen tenir una vida sexual fascinant i es deuen pensar, com fan les parelles al principi, que els durarà per sempre. Deuen estar convençuts que ja se'ls ha acabat la solitud...L'Olive sap del cert que la solitud pot arribar a matar la gent; la solitud et pot fer decandir i morir de mil maneres. Al parer de l'Olive, depèn d'allò que anomena "sotregades" i "sotraguets". Les sotragades són coses com ara el matrimoni o els fills, coses molt íntimes que et mantenen a flor d'aigua, tot i que amaguen corrents invisibles i perillosos. I és aquí on entren en joc els sotraguets, que també són molt necessaris: un caixer simpàtic...o la cambrera ...que sap com t'agrada..." (p.97)

"No tingueu por de la vostra avidesa. Si teniu por de la vostra avidesa acabareu tots idiotes com tothom" (p.274)

Sempre doncs, aquella sensació que la vida no és mai plena, sinó insatisfactòria en molt vessants i que només podem tirar endavant i lluitar gràcies a les petites coses que ens ancoren a la nostra realitat i les nostres il·lusions que ens empenyen a canviar. Que profund i bonic alhora, no?

Heu trobat altres passatges que us han agradat especialment? Porteu-los assenyalats per parlar-ne entre tots!

I finalment, dir-vos que aquesta novel·la va ser adaptada com a minisèrie televisiva de 4 capítols per HBO el 2014 i va ser guardonada amb diversos premis Emmys.

Mireu el trailer i veure si reconeixeu algunes escenes o algunes de les frases emblemàtiques de la novel·la.

 

Res més, ens trobem el proper dijous i discutim la nostra lectura i les notres opinions en profunditat entre tots i totes.