L' autora de la novel·la EL RETORN o en anglès HOME és una de les grans veus literàries del segle XX. Una escriptora que dóna veu als afroamericans dels Estats Units, posant un èmfasi especial en les dones i que intenta transmetre els desitjos, frustracions, problemes socials i estratègies de supervivència d'una part de la població que ha viscut durant segles com a persones de segona o tercera categoria. Toni Morrison ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premi Publitzer el 1988 i el premi Nobel el 1993.
El seu nom real és, de fet, Choe Anthony Wofford i, Toni Morrison, és el seu sobrenom literari, extret de l'abreviació del cognom familiar més el cognom del marit (Harold Morrison) que va tenir entre 1958-1964.
Va nèixer a Ohio el 1931 en una família humil de quatre germans, on el pare era un obrer de l'acer i la mare una mestressa de casa. Va estudiar Filologia anglesa a la Universitat. Va treballar molt temps com a professora d'universitat i, a partir del 1964, com a editora literària, especialment d'autors/es afroamericans. Algunes de les seves obres principals són Ulls blaus (The Bluest Eye,1970, La cançó de Salomó (1979), Beloved (1987), Jazz (1992) i Retorn (Home, 2012). La seva darrera novel·la ha estat God saved the child (2015).
Us deixem que la pròpia Toni Morrison us il·lustri com és, com escriu i per què escriu amb les entrevistes següents:
Vídeo TIME MAGAZINE (15 / 05 / 2008)
Entrevista EL PAÍS- Cultura (14 / 01 /2013). En destacaria el següent extracte, quan l'escriptora explica el què busca a les seves novel·les i com treballa:
"Siempre he buscado producir un impacto poderoso en el lector con lo que
escribo. Y con la brevedad como norma hay que ser muy cuidadoso en las
descripciones para preservar lo que se desea transmitir. No quiero que
la gente se distraiga ni un instante. Busco que el lector se entregue y
quiera pasar las páginas rápidamente. El arranque de una novela es lo
más importante para mí, al igual que el final. Me interesa una
literatura con imágenes, con un lenguaje y unas palabras intensas donde
cada una de ellas tenga su fuerza y su lugar preciso”.
“Escribo de esta manera porque me gusta leer historias así... Ese es el ritmo de lectura que siempre me ha llamado la atención. Antes
de comenzar a escribir suelo saber cómo va a empezar y terminar la
historia. Lo que no sé es cómo van a ser los personajes o los
escenarios, aunque tengo una idea y la sigo. Entonces, lo que queda
entre el comienzo y el final ya lo voy escribiendo”.
El següent Vídeo Toni Morrison: Home / Talks at Google 4/03/2013 ens fa de xernera: ens permet conèixer més en profunditat a la nostra autora i alhora començar a conèixer de primera mà les seves opinions sobre la novel·la que hem llegit El Retorn, quins personatges li agraden més, el per què d'algunes escenes, etc.
Ens comenta com els personatges que més li agraden de Home (nom en anglès d' El Retorn) són els personatges secundaris, especialment femenins -Rose que treballa a casa del metge, les dones que curen la protagonista. De fet, comenta que no li agrada massa Frank Money, el principal protagonista. Diu que aquesta seva opinió sobre el protagonista principal es veu en els diàlegs/discussions que el protagonista manté amb l'escriptora, en els petits textos metaliteraris de rivalitat del personatge vers l'autora.
També és interessant quan considera que, en general, escriure escenes de sexe és un fet avorrit, perquè poden ser massa gràfiques. En general, diu, són escenes de BB-boobs and buts (pits i culs)- i per això ella busca altres maneres d'apropar-s'hi: com per exemple buscar altres parts del cos que el protagonista consideri atractives d'una dona- darrere dels genolls de Lily- o portar a nivells poètics el llenguatge quan s'intenta descriure els coits -Kingdom between her legs (arribar al reialme que té entre les cames).
El títol de l'obra, HOME el considera molt encertat. Perquè "casa teva" és un lloc de salvació, de refugi. Ningú et pot tirar fora de "casa teva", és l'únic lloc on podem trobar la calidesa necessària per recuperar-nos.
Altres observacions interessants, que de fet no tenen a veure amb El Retorn, però sí amb la seva trajectòria i amb el seu punt de vista del fet d'escriure: Considera que l'escriptura creativa, en format de curs, obliga als aprenents d'escriptors a sortir d'un mateix i viure la vida d'altres... Li va agradar ensenyar un curs sobre narrativa amb García Márquez... Quan ella escriu
ho fa a partir d'una idea inicial, després inventa els personatges perquè treballin la idea... Els personatges et parlen a tu, no callen. Cal matar aviat els personatges més forts, si no t'obsessionen. Intenta no posar caracterítiques d'un personatge previ a la posterior novel·la. Cal començar de zero...Els books, les històries hi han estat sempre i hi seran sempre. No desapereixeran. Són eternes. La fam per històries forma part de la manera de ser els humans, és art.
Tornem a la novel·la El Retorn (Home) que ens ocupa. L'argument superficial, un excombatent de la Guerra de Corea que torna a casa, és el fil conductor que permet a l'autora mostrar al lector una realitat d'Estats Units que va existir als anys 50 i que es va silenciar.
Portada en català Portada en castellà
Som conscients com a lectors/es catalanes que es tracta, sobretot, d'una novel·la de denúncia social o memòria social, o que així ho considera l'autora?
Ho comentarem a la nostra tertúlia:
“Quiero descubrir una verdad sobre la vida cotidiana de
Estados Unidos, la vida de los afroamericanos viviendo en un contexto
histórico crítico que se ha ocultado. Existe la idea de que los años
cincuenta eran como un cuento de hadas donde todos tenían trabajo, la
sociedad iba bien, había programas de televisión con familias felices y
una buena vida social y política. Ha proliferado la idea de unos años
maravillosos, pero no era así. La verdad es que había luchas visibles y
subterráneas. En Volver busco llevar luz sobre temas como la
segregación, las secuelas de guerras como la de Corea, racismo,
prejuicios, persecuciones por temas como el comunismo, desigualdades...
Temas que la sociedad ha querido ocultar y olvidar”. EL PAÍS- Cultura (14 / 01 /2013)
Com es veu el racisme, la pobresa, la condició de la dona, l'amistat, l'amor... són alguns dels altres temes clau per parlar de l'obra. Mireu què en diu la mateixa autora:
“La presencia de la mujer y lo femenino es esencial en mi obra. En Volver
está en varios planos. Quise usar un hermano y una hermana porque en mi
pensamiento la relación entre hermanos es pura, no tiene obstáculos
como un hijo y su madre o un marido y su mujer. Frank observa a su
hermana Cee y sabe que ella forma parte de la época más feliz de su
vida. Así es que cuando él llega de la guerra de Corea y empieza un
viaje para salvarla en realidad está buscando su propia salvación,
reconciliarse con la verdad. Y aunque Cee no aparece, representa el
aliento de Frank todo ese tiempo”.
“Muestro la amistad en sus diversas facetas. En Volver están las mujeres del pueblo a quienes admiro como la esencia de lo que es la amistad desinteresada”.
"La situación de crisis económica que afrontamos tiene que ver con la
valoración que hacemos de la riqueza. Quién tiene dinero, quién nunca va
a tenerlo, de dónde viene... Todo trata de la riqueza, y es difícil
analizar el valor de un ser humano con el precio de existir como ser
humano. compartíamos, inventábamos cómo crecer. Algunas características
de una comunidad pobre deberían resonar en esta vida.Estamos en peligro
de representarnos la vida valorándola solo a través
de la riqueza, y ese es uno de los peligros del presente: afirmar que
eso significa vivir una vida buena."
“Nosotros como seres humanos somos las únicas criaturas de este mundo que aman… el lenguaje es algo exclusivo de nosotros, el lenguaje es nuestra herramienta para poder expresar ese amor. Hay muchas formas de amor: a Dios, a la familia o a tu país, pero de todos ellos el amor a la pareja es el más real.
“Algo que representa a este país es la llegada de los inmigrantes, que muchas veces se olvidan de su pasado. En fin. Home, es ese deseo, ese hambre de recordar, de
regresar, de buscar a donde uno pertenece, de dónde somos los
norteamericanos. Cuando los africanos llegaron aquí como esclavos fueron
separados y no permitieron que se casaran, que tuvieran hijos, los
separaron por dialectos para que no pudieran comunicarse. Les robaron
cualquier idea de hogar, de comunidad. Pero hoy los afroamericanos han
infiltrado el sistema. Ahora son ellos quienes mandan en la cultura, el
lenguaje, la música, el estilo y lo han hecho como un virus saludable
para la sociedad porque han podido impulsar sus creencias y su cultura…
Los republicanos tienen miedo porque ven que este país está cambiando.
Les asusta la idea de perder el Estados Unidos tradicional según sus
convenciones”.
La riqueza de este país es esta mezcla. Todos somos inmigrantes. Es esa mezcla de comida, música, lenguaje la que le va a dar una riqueza a este país en los años venideros...”.
Es conegut el suport de Toni Morrison al expresident Obama, però com explica avui l'autora el triomf de Trump?
Toni Morrison va escriure un assaig, demolidor i molt comentat a la premsa dels Estats Units, al New Yorker Magazine (21/11/16), on setze escriptors donaven la seva opinió vers el triomf de Trump a les passades eleccions. El seu assaig es titula "Mourning for Whiteness"("Dol dels blancs") sobre el perquè de l'elecció de Trump: "Els americans estan aterroritzat per la idea del colapse dels privilegis dels blancs."
Ja veieu, llegint Toni Morrison, ens enfrontem amb una ment d'idees clares, potent, que creu en la literatura com una eina per donar veu als que no la tenen, que pensa que Estats Units està canviant a marxes forçades i que, per molts, és difícil de pair... Una ment com n'hi ha poques... ben lúcida als seus 85 anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada