dimarts, 16 d’octubre de 2018

4 3 2 1, de Paul Auster

Aquesta setena temporada de BIBLOS l'encetem amb un pes pesant, la darrera novel·la d'un autor molt conegut internacionalment i que la crítica defineix com la seva obra culminant. Parlem de Paul Auster. 


Va néixer el 3 de febrer de 1947. va créixer a Newark (Nova Jersey), als suburbis de South Orange i Mapplewood. Els seus pares eren de classe mitja, jueus i de procedència polonesa. Quan els seus pares es separen, es trasllada a viure a un apartament amb la seva mare i germana. Després de l'institut viatja per Europa i treballa en una novel·la. Quan retorna als Estats Units es matricula a la Universitat de Columbia i manté una relació amb Lydia Davis que estudiava al Barnard College. Al cap d'un any, se'n va a cursar estudis a Paris a través de la universitat, però es desanima i deixa els estudis universitaris. Quan torna a Nova York i Columbia coincideix amb aldarulls socials i manifestacions polítiques dels estudiants, en les quals ell no participa, però n'escriu diversos articles per diferents revistes universitàries. Finalment es gradua en Anglès i en Literatura Comparada. Degut al sorteig, es deslliure d'anar a la guerra del Vietnam i comença la seva vida laboral, treballant en diferents i estranyes feines mentre anava escrivint novel·les. El 1973 passa un any a la Provence amb la seva dona, portant una granja. Quan torna als Estats Units el 1974 s'instal·la a Brooklyn amb la seva família i es dedica exclusivament a l''escriptura (poemes, novel·les, assajos, guions de pel·lícules i traduccions) i més tard, cap 1995, comença també a dirigir pel·lícules. 

Ja veieu que Paul Auster ha tingut una vida de novel·la i, ell mateix, així ho considera i ens delecta amb 4 3 2 1 amb un experiment, quatre versions de la seva infantesa i joventut, totes elles possibles,  a través del seu alter ego Ferguson.

La majoria dels seus llibres tenen detalls, moments o personatges autobiogràfics, però a 4 3 2 1, Auster, juga amb la seva pròpia vida, ficciona i reficciona fins  tres o quatre vegades alguns del moments més significatius, personals i socials, de les seves primeres dues dècades d'existència.

Archie Ferguson neix el 3 de febrer de 1947, un mes més tard que el seu autor, en una família jueva amb problemes comunicatius, creix i s'educa a Newark i suburbis, viu el beisbol, descobreix Nova York, la literatura, clàssica, francesa, anglesa, el cinema, la música, les dones, pateix els assassinats de Kennedy i Martin Luther King, estudia a Columbia University, viu com a reporter els aldarulls universitaris, es deslliura de la guerra del Vietnam, vol viure de la literatura... 

Quan Paul Auster tenia 14 anys, en unes colònies, un seu amic va morir electrocutat per un llamp. Aquest fet i d'altres l'han perseguit tota la vida i l'han fet reflexionar en com d'aleatòries poden ser la majoria de les coses que ens passen. Aquest mateix episodi real i traumàtic, el trobem també en la ficció de 4 3 2 1 i de fet, és l'embrió d'aquesta obra: com hauria estat la nostra vida si haguéssim pres decisions diferents o l'atzar ens hagués portat per altres camins.

El novel·lista explica, en diverses entrevistes, que als 15-16 anys ja tenia clar que es volia ser escriptor i que va tenir seriosos problemes econòmics per voler viure de l'escriptura.  També el nostre protagonista Ferguson s'obsessiona amb la literatura i passa dificultats econòmiques lligades a voler viure només de l'escriptura: escriure un munt d'hores al dia, dificultats de publicació, deure favors a canvi d'una beca, d'un aixopluc a París, alleujat per uns diners guanyats a l'avi a canvi de tapar secrets o a base d'acceptar l'herència del pare que per orgull semblava que no hauria d'acceptar.

En definitiva, conèixer a fons a l'Archie Ferguson ens fa conèixer de més a prop el seu creador, les seves obsessions personals, els moments històrics que l'han marcat. Veiem un Paul Auster amb actitud juganera, però alhora valenta, que intenta fer balanç i endinsar-se en el seu passat amb una mirada prismàtica, descobrint-ne diverses cares, totes elles properes, totes elles possibles. Ens atreviríem nosaltres a endinsar-nos dins les dues primeres dècades de la nostra existència i repensar-les, reinventar-les amb fets que podrien també haver estar reals? Vivim una ficció? No, Vivim diverses ficcions. Ficcionem una vida? No, ficcionem 4 varietats d'una vida. Aquest és el joc o experiment al darrere de 4 3 2 1!

Un joc que ens permet conèixer un escriptor humanista, amant de les lletres i les arts en un sentit ben ample: literatura clásica, actual, americana, francesa, filosofia, cinema, música, fotografia i art. Podem reseguir els seus itineraris de lectura, de música i cinema segons l'edat i l'afinitat.  





Podem reseguir la seva ideologia liberal i republicana darrere els principals moments històrics que l'han marcat: l'esperança al voltant dels discursos i la política del president Kennedy, dels discursos i l'activisme de Martin Luther King, la desil·lusió política i humana després dels seus assassinats, de la vida plena de prejudicis racistes en ple segle XX,  de la participació del seu país en la guerra del Vietnam, de nou motivat i atrapat per les manifestacions estudiantils universitàries, que una vegada més acabaran en decepció darrere els interessos capitalistes de les publicacions periòdiques...

Però, segons la nostra manera de veure, la riquesa autobiogràfica que hi ha al darrera d'aquest joc-experiment és alhora la seva cuirassa, el que no permet a 4 3 2 1 ser un joc que voli més alt, que experimenti amb l'irreal, amb la ficció total. La moderació històrica s'imposa, no treu vertader profit de les possibilitats extraordinàries que se li podrien haver obert a Ferguson d'haver descobert el fenomen del maig del 68 a París, ni les revoltes estudiantils a les Universitats de Califòrnia, ni... I és que Paul Auster no investiga, no ficciona el no viscut, parteix del que ja coneix, de la seva pròpia vida.





   



En canvi hem trobat un xic desconcertant el tractament del tema del desig sexual d'alguns personatges i fins i tot d'algun moment del nostre protagonista. Per què tanta varietat? Per què tanta insistència en el desitjos homosexuals, bisexuals, prostitució, adulteri, viciós...? Han estat desitjos viscuts, ficcionats, anhelats? Ens decantem a pensar que la vena literària d'Auster ha incidit més en els aspectes íntims dels seus personatges que en els aspectes més històrics, on l'autor s'ha encallat en alguns "dejà vus".

Ens ha agradat especialment la facilitat de fluïdesa de la narració que té l'autor i la possibilitat de poder llegir l'obra seguint la lectura per números, com si fossin 4 novel·les independents, en comptes de llegir-la de manera lineal. Aquesta possibilitat permet al lector deixar i reemprendre la lectura sense perdre el fil de la història o quedar en xoc pel creuament de dades de les seves diferents vides. L'experimentació o joc també ha arribat al format del llibre, no només al contingut. 

La literatura d'Auster és una Literatura Complementària, en cada llibre nou podem trobar ressons dels anteriors.


Si heu disfrutat amb aquest llibre no dubteu de llegir-ne d'altres, potser els més famosos són Trilogia a Nova York, Leviatan, Tombuctú. Però Paul Auster és un autor molt prolífic i podeu "triar i remenar". Si no, sempre podeu llegir Una vida en palabras. Conversaciones con I.B. Siegumfeldt on, en forma d'entrevista, Paul Auster va explicat a Siegumfeldt la seva teoria literària, els seu procés literari, la manera de treballar, els temes sempre recurrents en la seva obra....

Auster ha rebut reconeixements i elogis per part dels lectors, crítics literaris i del sector cultural, encara que no tothom hi està d'acord.Entre aquests reconeixements destaquem:
  • Nomenament de  Cavaller de l'Ordre de les Arts i de les Lletres de França, l'any 1992.
  • Premi Príncep d'Astúries, l'any 2006.

Resultat d'imatges de lulu on the bridge


Alguns  llibres de Paul Auster han pres forma de pel.lícula però l'autor, a més, ha tingut èxit com a guionista en diversos films. Si cliqueu aquest enllaç de Lecturalia podeu veure algun fragment de pel.lícules en las que ha participat en el guió.






I si teniu temps i ganes, podeu veure l'entrevista que li va fer l'estiu passat l'Anna Guitart  en el programa "Tot el temps del món" del canal 33  És en anglès, però subtitulada. Parla de molts temes: com va tenir la idea d'escriure 4 3 2 1, com la va escriure, quan va començar a escriure seriosament, la seva ideologia social... Molt interessant per conèixer més els intríngulis de la nostra novel·la i altres aspectes sobre aquest gran autor.


Que us ho passeu bé!!!!

dimecres, 11 de juliol de 2018

SOPAR LITERARI AMB MAR BOSCH





Hem acabat el curs 2017/2018 llegint un llibre de l'escriptora gironina Mar Bosch, Les generacions espontànies  i sopant amb l'autora per parlar de la seva obra i dels nous projectes literaris.


Convidar a sopar l'autor o autora del llibre que llegim cada final de temporada ja és un clàssic, però, a més, és divertit perquè primer ens acostem a l'obra i després en coneixem l'escriptor o escriptora i tots els seus intríngulis creatius.







Hem triat llegir Les generacions espontànies per vàries raons, però potser la que ha tingut més pes és la d'haver guanyat l'any 2017 el Premi Setè Cel  que atorguen els lectors de la Biblioteca Pública  Iu Bohigas de Salt. La Mar Bosch ja ha guanyat altres premis anteriorment com el Premi Just Mª Casero l'any 2013 per Bedlam: darrere les hores càlides.












Comencem la vetllada presentant l'autora i després comentant entre tots els assistents el més rellevant d'una lectura que ens ha sorprès gratament.







El títol escollit ens sembla molt oportú perquè juga amb dues paraules que ja ens donen una pista de quin serà el contingut. D'una banda generacions, que fa referència a la relació de personatges d'edats diferents que hi ha a l'obra, com ara la senyora Victòria, el senyor Duran o, els més joves, l'Eva i en Miquel. De l'altra, espontànies, que ens remet a la frescor i sinceritat que presenten els seus personatges en la manera d'actuar i d'expressar-se.

Moltes són les coses que ens han agradat d'aquest llibre i així li transmetem a la Mar: La proximitat dels topònims i paisatges que es descriuen, La Bisbal, Palamós... Les diverses lectures que se'n poden fer, ja que parla de temes seriosos com ara el fet de no voler tenir fills  o el dret a ser diferent, però alhora els veiem a través d'una protagonista amb una vitalitat una mica esbojarrada, i en situacions rocambolesques i absurdes tractades amb humor. El seu estil desenfadat i hiperbòlic va ser clau a l'hora de valorar positivament la novel·la. Tot i que per alguns crítics, aquesta manera de narrar els recorda a Pere Calders, la majoria dels assistents al sopar no hi veien similituds.

El llibre s'estructura en quatre parts. A la primera hi trobem la presentació de la protagonista, Eva, i, a travès d'una entrevista de feina que li fan, anem coneixent com és. A la segona part la protagonista ens explica la seva trajectòria vital i laboral a través d'una mena de relats o contes curts hilariants. La tercera part la podem entendre com un Manual de Benvinguda a l'empresa i la quarta part l'entenem com la posada en pràctica del Manual. No us perdeu l'escena del casament redactada gairebé com si la veiéssim al cinema!

Al llarg del sopar l'autora ens explica la seva manera de treballar i com es prepara a l'hora d'escriure. La Mar utilitza diverses llibretes en les que va anotant idees, situacions quotidianes o fets que podran ser l'embrió d'un capítol o d'una història més llarga. Quan disposa de temps es tanca per desenvolupar-les. Els assistent van comentar que aquesta mètode de treball els recordava el de Cristina García i és comprensible perquè totes dues, per qüestions familiars, disposen de poc temps. I així es  van entrellaçant les explicacions tècniques amb les de caire més personal i familiar, que aquí no desvelarem.

Com ens fa veure l'autora la lectura d'un llibre amb tant d'humor i surrealisme (pensem en l'escena dels préssecs i la de la tanatopraxia) no està exempta de reflexions serioses: Si, fins  ara, ens hem definit per la feina que fem (sóc administratiu, sóc xofer, sóc infermer, sóc programadora informàtica) com ho han de fer les generacions presents i futures que tenen tantes i tan variades feines? Realment buscar feina estable per les generacions més joves acabarà convertint-se en una ficció surrealista com la que ens presenta l'obra.  

Comentant el final del llibre, un final obert, la Mar Bosch ens explica que no està tot dit: "Prepareu-vos per una segona part" on els protagonistes sofriran canvis importants. Va ser una idea ben rebuda saber que l'Eva i en Miquel continuaran. Junts, o no?, això ja és una altra història. Aquesta segona part també sortirà publicada per Edicions del Periscopi, on l'autora s'ha sentit molt ben tractada i recolzada.




Després del sopar, l'autora segueix fent més feina, i amablement signa una munt d'exemplars de la seva novel·la. 

Hem vist una Mar Bosch juvenil, radiant i molt propera. Una autora amb molt de futur!



En aquest 6è Sopar Literari ens ha acompanyat també la Neus Real, una de les comissàries de l'exposició sobre  Prudenci i Aurora Bertrana que es va fer al Museu d'Història de la Ciutat de Girona, i que ens va fer una visita comentada a l'exposició amb motiu de la lectura del llibre Entre dos silencis d'Aurora Bertrana. Una visita amb la que també vam gaudir i aprendre molt. Vegeu l'entrada sobre Entre dos silencis que hi ha en aquest blog.

Totes dues van rebre un obsequi per part dels membres del club per la seva predisposició a participar en la vetllada.





Gràcies a totes dues!

dijous, 28 de juny de 2018

PROPOSTES LITERÀRIES 2018-2019

Penélope Fitzgerald                      La Librería (1978)  ang, cast


Florence Green, una vídua de mitjana edat decideix obrir una llibreria en un poble de costa del comtat anglès de Suffolk el 1959. Escull una casa vella i abandonada des de fa uns quants anys per començar amb molts de sacrificis la venda de llibres. Però té molts problemes amb la gent i els poders fàctics del poble, especialment amb Violet Gamart, que voldria obrir un centre d'art a la mateixa casa. Isabel Coixet l'ha portat al cinema.

Paul Auster                                   4,3,2,1 (2017) ang, cast, cat

 


És la seva darrera novel·la i tracta com el destí, l'atar i les conseqüències de les nostres decisions emmotllen les nostres vides. L'únic fet immutable de Ferguson és que neix el 3 de març de 1947, però a partir d'aquí la seva vida seguirà diversos camins que el portaran a viure quatre vides completament diferents. En el teló de fons podem veure els esdeveniments principals del s XX de la societat nord-americana.
 
Rabih Alameddine   L'home que explicava històries (2008)

Ossama torna a Beirut el 2003, després de molts anys de viure als Estats Units, per visitar al seu pare que es troba a l'hospital a punt de morir. Aquest fet fa que torni a contactar amb la seva infantesa, amb les condicions de vida durant la guerra amb Israel, amb els diversos membres de la seva família, els vius i els morts, especialment el seu avi, un hakawati, un contador d'històries professional. Els records personals del protagonista s'encaden amb les històries llegendàries i les tradicionals de jinns, i una història porta a una altra.

Manuel de Pedrolo         Cops de bec a Pasadena (1972) cat


L'any 2018 recordem el centenari del naixement d'aquest autor i estaria bé rellegir-lo. Cops de bec a Pasadena descriu alguns episodis de la vida de Bob Spill, un especialista cinematogràfic que treballa a Hollywood i té una gran perícia per encendre cigarretes. També descobrim a Rubby, la seva dona, Kitty, la seva cunyada que somia a ser guionista i Keith, un escriptor mantingut.

Mary Ann Shaffer    La societat literària i el pastís de pela 
                             de patates de Guernsey (2009)  ang, cat, cast


L'obra és ambientada a Guernsey,  una petita illa entre Gran Bretnya i França, que va ser invadida durant la II Guerra Mundial. L'autora crea la història d'una societat literaria en l'illa ocupada, que permetrà veure les relacions entre els seus membres i també amb Juliet Ashton, escriptora  londinenca d'éxit que s'interessarà per la història d'aquesta societat. La novel·la està formada per les cartes que escriuen els seus personatges.

John M. Coetzee          Siete cuentos morales (2018) cast, ang

És una obra que provoca i sorprèn. Vol que el lector reflexioni sobre la interpretació de les seves decisions quotidianes. La protagonista, la coneguda Elizabeth Costello, l'alter-ego femení de l'autor, ara ja gran viu a la meseta castellana i dialoga amb els fills sobre la vellesa, la familía, els drets del animals, el sentit de la bellesa.

Virgina Wolf              La senyora Dalloway (1925)  ang, cat,cast


A través del fluxe de consciència de la senyora Dalloway podem assistir durant un dia als seus preparatius de la festa que oferirà a la nit i al dibuix de la societat anglesa de després de la 1a Guerra Mundial.

Kasuo Ishiguro                 No em deixis mai (2005) ang, cat, cast


Novel·la escrita en primera persona per Kathy, que quan té 31 anys, decideix repassar la seva infantesa aïllada i especial al costat de la Ruth i en Tommy i poc a poc va descobrint la veritat de tot aquest període de la seva vida, que marcarà també el seu futur. Se n'ha fet una versió cinematogràfica.


Salman Rushie  L'encantadora de Florència (2009)ang,cat,cast




Barreja d'història i ficció dins el període històric de 1501-1585, la fundació de l'imperi mongol i les lluites que donarien l'Índia: Arriba a la cort d'Akbar, el gran, un estranger que porta un secret per l'emperador i que té a veure amb "l'encantadora de Florència", la princesa amagada Qara Köz, descendent directa de Genghis Khan.

Silvana Vogt                     La mecànica de l'aigua (2016) cat



Silvana Vogt va néixer a Argentina, però ara viu a Barcelona i aquesta  és la seva primera novel·la. L'obra, recomanada per la Mar Bosch, comença a l'època del "corralito" a l'Argentina, d'on Vera, la seva protagonista necessita marxar per causes econòmiques i sentimentals alhora. Travessa l'Atlàntic i es planta a Barcelona, on trobarà dificultats, entre elles una nova llengua, però on trobarà també una gran oportunitat per començar una nova vida.


 Gaspar Fernández  La dona que no sabia plorar(2018)  cat.



La història d'una sexòloga que va bloquejar les seves emocions fins a l'extrem que no podia plorar mai. Aquesta dona només sap alliberar les seves emocions a través del sexe com escapatòria. És una dona insaciable.

Margared Atwood           El conte de la serventa ang,cat,cast


Novel·la de ciència ficció i distopia que narra a través dels ulls d'Offred, la vida de les dones subjugades a un règim totalitari i pseudo-teocràtic a la República de Gilead, antigament Els Estats Units d'Amèrica. El 2017 es va adaptar com una sèrie de televisió.

Ada Castells                 Tota la vida (2005)  cat


La Sílvia, una jove escriptora barcelonina sense èxit, s'obsessiona pel pintor romàntic alemany Caspar David Friedrich. Mentre novel·la la vida apassionada de l'artista, s'enamora de Vicent, un pintor contemporani amb qui comença una tempestuosa relació. La intensitat de la seva passió difuminarà els límits entre ficció i realitat.

Letitia Colombani                            La trena 

dimarts, 1 de maig de 2018

ENTRE DOS SILENCIS, d'Aurora Bertrana

Aquest 2017 s'ha commemorat l'any Bertrana, el 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana (1867-1941) i el 125è aniversari del naixement d'Aurora Bertrana (1892-1974).

Aconsellats per Rafel Nadal, els membres del club vam decidir també conèixer de més a prop Aurora Bertrana a través de la lectura Entre dos silencis (1958).

Mentre llegíem la seva novel·la ens vam assabentar de l'exposició temporal al Museu d'Història de Girona titulada El desig de viure i d'escriure Prudenci i Aurora Bertrana. Ens vam apuntar a una visita guiada amb la Neus Real,  gran coneixedora i autora de la darrera biografia sobre Aurora.

A l'exposició, la Neus comença revelant-nos els entrellats de muntar una exposició i, tot seguit, ens endinsem en la vida dels Bertrana, pare i filla, a través de 5 espai-moments clau.


Recordem els 5 moments d'Aurora:

1. IMPRESSIONS D'UNA ESTUDIANTA: Aurora s'inicia en l'art de mà de la música.


Estudia el violoncel primer a Girona, després a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i a partir de 1922 a l'Institut de Jaques-Dalcroze de Ginebra. Funda un trio de jazzwomen que actua a hotels i restaurants de Suïssa. L'any 1925 es casa amb l'enginyer suís Denys Choffat.




2. LA VIATGERA: Aurora arriba a la literatura a través del viatges.



Àvida d'emocions empeny el seu marit a signar un contracte amb un francès de Tahití que volia muntar una central elèctrica a Papeete. Viu tres anys a la Polinèsia (1926-29) i comença a enviar articles de les seves experiències a revistes i setmanaris. Quan torna publica el seu primer llibre Paradisos oceànics (1930) que té un gran èxit i l'empeny a seguir escrivint: Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934), L'Illa perduda (1935), escrita amb el seu pare i El Marroc sensual i fanàtic (1936), producte del viatge que fa sola al Marroc durant diversos mesos i precedida per nombrosos articles enviats a la premsa.





Enregistrament del discurs d'Aurora Bertrana en motiu del centenari del naixement de Prudenci Bertrana al local de la Germandat de Sant Cosme i Sant Damià de Barcelona (1967): Com van escriure L'Illa perduda a quatre mans *

3. L'ESCRIPTORA REPUBLICANA: Aurora es compromet intensament amb l'activitat política i social de la República.






Presideix el Lyceum Club de Barcelona, participa en la Lliga Femenina Catalana per la Pau i la Llibertat, el Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya i la Unió Femenina Franco-Catalana. És la primera dona a la llista d' ERC per Barcelona en les primeres eleccions amb sufragi femení del país. 


Aurora consolida el seu prestigi intel·lectual a través de la publicació de noves obres, però també de les seves accions feministes i socials, les  conferències i les col·laboracions a la premsa amb temes punyents.









4. ENTRE DOS SILENCIS: L'any 1938 Aurora, separada, comença el seu exili.





Primer a Ginebra, després a Perreux, França,  Prada del Conflent (1946), Andorra, Sant Cebrià i  Ginebra de nou.   Aconsegueix tornar legalment a Barcelona el 1949 gràcies als papers que el seu cosí Carles Salazar li aconsegueix. La primavera de 1946, abans de la seva estada a Prades, va en missió humanitària a Étobon (França) amb Jean i Erica de Montmollin, un matrimoni amic que l'havia acollit a Perreux. L'impacte que li va produir Étobon, el seu cementiri i la seva història en resultarà matèria per la novel·la Entre dos silencis (1958). Alguns anys abans havia reprès la seva carrera literària i publica Camins de somni (1955) i Tres presoners (1957) totes sobre la seva experiència de la II Guerra Mundial.



5. MEMÒRIA COM A REFUGI: Aurora és una autora consolidada.


Les seves darreres publicacions no reben gaire atenció, excepte Vent de grop (1967) adaptada al cinema amb el títol La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua i protagonitzada per Joan Manuel Serrat, que li dona certa popularitat.

El 1966 comença a escriure les seves memòries: El primer volum, Memòries fins a 1935 (1973), guanya el Premi de la Crítica Serra d'Or. El segon, apareix de manera pòstuma el 1975. 


L'any 1967 es sol·licitada per participar en diferent actes d'homenatge al centenari del seu pare, a la Víctor Català i a fer el discurs inaugural dels Jocs Florals clandestins, dels que se'n fa enregistrament sonor.



Discurs d'Aurora Bertrana als Jocs Florals clandestins de 1967*

Discurs d'Aurora Bertrana en homenatge a Víctor Català de 1967*

*Totes les fotos de l'autora i els enllaços dels discursos que es publiquen en aquesta entrada són extrets de http://anybertrana.lletrescatalanes.cat/~anybertrana/

Acabem l'exposició a la biblioteca d'ambdós autors, on la Neus no deixa de ser la protagonista, acabant d'explicar la seva experiència de participació en l'exposició, signant dedicatòries de la seva biografia divulgativa d'Aurora. I tots/es nosaltres molt contents/es amb el munt de coses que hem après de l'autora d'Entre silencis







UN APLAUDIMENT MOLT FORT PER LA NEUS REAL!
UN GÍNGOL COM A COMUNICADORA! 


El missatge ens ha quedat clar, Aurora Bertrana va ser una dona vital, independent, moderna i compromesa amb la causa feminista i social de l'època. La seva escriptura parteix de les seves experiències viscudes, dels seus viatges, del coneixement del altres, dels seus costums, de la necessitat d'explicar-les als que no les han viscut. 

Quan quedem per parlar de la nostra lectura d' Entre dos silencis el primer que fem és recordar el temps que va passar entre la seva estada a Étobon, poble de l'Alta Saone, en missió humanitària per tal de contribuir a la seva reconstrucció després de la II Guerra Mundial (1946) i la publicació de la novel·la (1958). Alguns anys va necessitar l'autora per "alliberar-se dels fantasmes  dels afusellats" i poder novel·lar la història dramàtica que van viure les dones d'aquest poble francès castigat ferotgement per l'ocupació nazi. 

Segons diu Neus Real a la biografia de l'autora sembla ser que "originalment va ser escrita en castellà entre 1949 i 1956 amb el títol de Cementerio de fusilados, i posteriorment rebatejada La aldea sin hombres, l'obra es va publicar, finalment, el desembre de 1958. L'editor Joan Sales, "modificador impenitent de textos aliens a ell confiats" en va fer la traducció.  La seva versió, molt lliure, va indignar Bertrana, que tanmateix va considerar que ja no hi havia res a fer."(pàg 143) 


Encara avui dia es poden veure les creus blanques en record dels 39 homes i joves afusellats, en represàlia per haver mort un oficial alemany, i llegir la làpida que recorda la seva tragèdia.







La novel·la d'Aurora no parteix del crim, es centra en el darrers temps de l'ocupació nazi. A partir del què va veure en primera persona i del testimoni de les dones del poble de l' any 1946 i d'un dietari de l'únic supervivent masculí (C. Perret amb el nom fictici a l'obra de Martin Rohe), novel·la sobretot com aquest fet terrible va afectar la vida posterior del poble. No pretén ser una novel·la històrica sinó humana, els seus personatges no pretenen ser verídics, sinó reals, éssers amb contradiccions internes que reflecteixen la complexitat de viure i el fet terrible de les represàlies d'una guerra.

El títol " Entre dos silencis"  ens sembla expressa molt bé la incomunicació entre els dos bàndols en guerra, tot i que els fa viure baix el mateix sostre (no sabem si així va passar en realitat), cadascú viu segons els seus principis, en silenci, sense voler veure o entendre massa "l'altre", sense vertader diàleg (tot i els intents del tinent von Greiz per acostar-se a Marta). Si els dos silencis que esmenta el títol els interpretéssim com el "silenci dels dos bàndols", el poble d'Étobon seria qui hi hauria entre els silencis.

Però la crítica sembla decantar-se per interpretar els dos silencis com el silenci dels vius i el silenci dels morts i la seva òbvia incomunicació:“(...) Quin silenci, déu meu, quin silenci! Aquest silenci de fora... i aquest altre, més anguniós, el de dins... Perduda entre dos silencis...” (Capítol 18, pàg.160)
En aquest cas al centre dels silencis s'hi troben els vertaders protagonistes de la història el tinent Alexis von Greiz i la Marta Mons. Ambdós fan i desfan, diuen i callen en funció de la incomunicació que mantenen a causa dels fantasmes ben vius que els parlen a la seva ment.

L'Aurora sap vestir molt bé el tinent von Greiz i la Marta, els sap donar dimensió humana, d'ésser turmentats, esqueixats pel que voldrien però no poden, en contradicció el seu pensament i la seva realitat, aquests són els vertaders silencis del que parla el títol, dos aspectes (matèria i idea) de la mateixa realitat que és incapaç de dialogar, d'actuar plegada, com caldria per portar una vida íntegra i no una vida esquizofrènica.

Discutim  també a la nostra tertúlia del llibre la consistència d'altres personatges:
La Marieta Rohe ens sembla el personaje, potser més novel·lesc de tots. Una jove molt bella però de comportament frívol, permet a l'Aurora novel·lar l'afusellament,  el capità Drel que ha abusat de la noia troba la mort a mans dels anterior amants o enamorats de la noia. Aquest personatge també li permet plantejar altres temes de la figura de la dona com  "ànima lliure que no es lliga a cap home" o"cos de la dona que és pres com a botí de guerra", segons Isabel Marcillas a Violència i repressió política en Entre dos silencis (pàg.30) . En definitiva, l'autora vesteix un altre personatge tràgic, que tot i penedir-se i voler-se redreçar, ni els soldats ni els vilatans li permetran.
El capellà, un personatge desaparegut i amagat que apareix al final no ens sembla massa creïble, ens sembla un capellà fugit del temps de la Guerra Civil Espanyola, més que un capellà d'un poble francès ocupat pels nazis.
En canvi, les velles del poble, que volen l'enemic mort i vençut i que el seu odi els dona la força necessària per conxorxar-se, ordir plans, demanar ajudar al resistents i  passar missatges als emboscats ens semblen més realistes.

ben interessant amb el qual Aurora Bertrana planteja situacions en què el cos de la dona és pres com a  botí de guerra. La jove Rohe, com una nova Maria Magdalena, evoluciona  psicològicament i es penedeix del seu comportament, intenta redreçar-se,  però ni els soldats ni les mateixes vilatanes no li ho permeten.
De totes maneres tot i que es tracta d'una novel·la pessimista, l'autora dona mostres d'esperança: els joves dels pobles del voltant donaran un futur al poble i la natura que es revifa cada primavera.

Les descripcions concretes, detallades són un gran encert d' Entre dos silencis. Mostren una prosa treballada, poètica, rica de lèxic, però, alhora, viva i fàcil d'imaginar. A Maria Àngels Anglada li recorden les descripcions dels poetes anglesos per la seva claredat i precisió. Ens ha agradat especialment les descripcions detallades del paisatge per presagiar els aspectes negatius que descobrirem en la narració del principi "Els arbres, sacsejats pel vent del nord, semblaven espectres turmentats pel remordiment" (cap.1). Però la mateixa descripció del paisatge  dona pas a l'esperança al final del llibre "Però la tramuntana purificava l'aire, que es feia clar i diàfan. Pel blau pàl·lid de la tarda passaven les primeres gralles i a gran altura les grues agitaven lentament les seves ales enormes.""els castanyers, els til·lers, els pollancres i els aurons s'havien cobert de brots tendríssims".(cap.15)

Podem concloure que amb la lectura d'Entre dos silencis hem descobert una bona narradora, d'estil lleuger, vivaç, de riquesa lèxica, amb idees complexes i profundes sobre els éssers humans i la guerra, però que  desconeixíem totalment, tot i tenir-la tant a prop en el temps i en l'espai: Nascuda a Girona i no ens deixa fins el 1974.

Ens han quedat ganes de llegir més Aurora Bertrana. Ja ho sabeu, ens han recomanat el primer volum de les seves memòries!

I volem acabar amb una curiositat que hem trobat a la biografia de l'Aurora de la Neus Real i que ens sembla que molts membres del club agrairan:  Salt amb els Bertrana! Aurora va visitar Salt quan Salvador Sunyer n'era l'alcalde per la inauguració del carrer que porta el nom del seu pare, Prudenci Bertrana.