diumenge, 10 de febrer de 2019

LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GUERNSEY, de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows




Mary Ann Shaffer i la seva neboda Annie Barrows, les autores de La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey.







Aquesta novel·la va ser publicada per primera vegada el juliol del 2008 per Dial Press i  ha estat traduïda a 37 llengües. 


Mary Ann Shaffer va néixer el 1941 a Martinsbourg, Vírginia, els Estats Units. Es dedica al llarg de la seva vida al món de lletres i les històries literàries, d'una manera o altra.  Va treballar com a dependenta en llibreries, com a bibliotecària, en clubs de lectura i escriptura i com a editora. Tant dins la família com en el seu cercle d'amistats se la considerava una bona contacontes, però tenia una lluita interna per a portar a bon port l' escriptura de les seves pròpies històries. El seu somni era escriure un llibre que fos prou bo per ser publicat. Quan ja era gran, els membres del seu club de lectura-escriptura i els seus familiars més propers l'animen a fer realitat aquest somni. Recupera les notes i els apunts sobre l'ocupació de l'illa Guernsey de 20 anys enrere i decideix escriure'l en forma de novel·la epistolar perquè en aquell moment li va semblar que seria el format més senzill d'escriure, segons diu la pròpia autora. L'editora Susan Kamil li acaba agradant molt el llibre, vol publicar-lo i pronostica que serà un gran èxit de vendes, però li demana que faci alguns canvis en el text. En aquell moment, Mary Ann malalta de càncer, en un estadi avançat, no se'n veu en cor i demana ajuda a la seva neboda escriptora, Annie Barrows. Mort el febrer del 2008, cinc mesos abans de poder veure la seva obra publicada. 

Annie Barrows va néixer (1962) i créixer a Califòrnia. Apassionada de la lectura des de molt jove, aconsegueix les primeres feines a la biblioteca. Quan acaba els estudis, fa diferents feines relacionades amb les lletres i acaba treballant d'editora. Però, ho deixa tot i comença a escriure quan esdevé mare. Els seus primers llibres no són de ficció, però aviat es fa famosa per les seves sèries infantils Ivy + Bean  (2006) i The Magic Half (2008). (Si sentiu més curiositat sobre l'autora o aquestes sèries infantils cliqueu sobre el nom de l'autora o els títols anteriors, són enllaços a les seves pàgines web -en anglès-). Annie Barrows,  ja era, doncs, una escriptora publicada i amb certa fama, especialment en literatura infantil, abans d'acabar de polir el llibre de la seva tia.



Annie Barrow mateix explica al final de La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey com Mary Ann arriba a interessar-se per Guernsey, illa britànica al Canal de la Mànega i per  la seva ocupació alemanya durant la II Guerra Mundial.

Explica que tot comença el 1980 quan la seva tia fascinada per Kathleen Scott, dona de l'explorador polar Robert Falcon Scott, vol escriure la seva biografia i decideix desplaçar-se a Cambridge, per consultar els arxius on es trobaven els papers de Kathleen. Però, Mary Ann descobreix que aquests papers no són res més que notes envellides, inconnexes i moltes vegades il·legibles.  Decepcionada, abandona el projecte, però abans de tornar als Estats Units, decideix visitar l'illa de Guernsey.

Vola fins l'illa, però té la mala fortuna que una boira molt espesa fa impossible deixar l'aeroport ni per terra, mar o aire. Queda, doncs, sitiada a l'aeroport de Guernsey i sobreviu a base de fer-se passar el fred amb l'eixugamans que es trobava al lavabo dels homes, la gana amb les barretes de xocolata de les màquines expenedores i l'avorriment amb la lectura dels llibres sobre l'ocupació que va trobar a la llibreria de l'aeroport. Quan la boira escampa, torna a casa, sense haver visitat l'illa, però amb els llibres i la informació de primera mà que ha recollit a l'aeroport.

Vint anys més tard, recupera les notes, els llibres de l'ocupació i el seu interès per escriure i comença a esbossar ànimes entranyables de personatges, tant britànics com de Guernsey que es cartegen durant els primers mesos-del gener al setembre- de postguerra del 1946. És a través de les cartes, missatges i escrits dels propis personatges que anem descobrint com és, què pensa i què vol la Juliet Ashton, en Sidney Stark, la Sophie Strachan i en Markham V. Reynolds, per la banda britànica, i per la banda de Guernsey, en Dawsey Adams. l'Isola Pribby, l'Amelia Maugery, en John Booker, l'Eben Ramsey, en Clovis Fossey...


La protagonista principal és la Juliet Ashton, una jove escriptora que ha escrit una biografia d'Anne Brontë que ningú compra, i que està de gira literària per les llibreries del país pel recull de les seves columnes a l'Spectator que ha escrit, sota el pseudònim de Izzy Bickerstaff durant la Guerra. Un bon dia aquesta escriptora, rep una carta de Dawsey Adams, veí de Guernsey, que la casualitat ha fet que posseís un exemplar de poesia de Charles Lamb amb l'anterior adreça de Juliet perquè n'havia estat la propietària. La demanda de Dawsey és poder aconseguir més llibres, entre ells una biografia de Charles Lamb que li ha agradat molt. Juliet li dona l'adreça d'una llibreria de Londres i fa tràmits perquè Dawsey aconsegueixi la biografia. La necessitat de llegir, de saber més, és de fet el que mou als personatges  d'aquesta novel·la a posar-se en contacte. Així, que de mica en mica, la Juliet, àvida de nous arguments per escriure, comença a interessar-se per la societat literària de Guernsey, per com va ser fundada i pels seus membres que acaben cartejant-se amb la protagonista i descobrint-li tot de detalls personals, de lectura ide l'ocupació alemanya de l'illa. Com més sap, més curiositat sent. Això la porta primer a escriure un article al Times sobre aquesta societat literària tan particular que va néixer en temps de guerra i, més tard, a viatjar a l'illa per conèixer de primera mà tots els seus membres.  Aquesta curiositat i interrelació humana abocarà a la Juliet a fer un gir que li canviarà la vida.



De fet, tota la novel·la està plegada de lloances vers els llibres i la seva lectura. És, sens dubte, un dels temes transversals de l'obra. A la primera carta que Juliet envia a Dawsey diu " el que m'encanta de la lectura és que una petita cosa que t'interessa en un llibre et porta a un altre llibre i un altre bocí a un tercer llibre. I així en progressió geomètrica fins l'infinit, i l'única raó de tot això és el pur plaer". Aquesta citació ens fa pensar que els comentaris que els membres de la societat literària fan de les seves lectures no vulguin ser més que "bocins" o esquers perquè els lectors descobreixin moltes altres lectures (poesia, teatre, novel·les, biografies o tractats) que els hi puguin interessar: l'Emily Brontë, la Jane Austen, Jane Eyre, Shakespeare, Catul, Wilfred Owen, William Wordsworth, Yeats, Seneca, Marc Aureli, Chaucer, Carlyle, Wilkie Collins, Agatha Christie, Hemingway, Oscar Wilde... Les recomanacions de la societat literària de Guernsey s'escampen per tot el món a través dels seus lectors.



L'altre tema transversal de la novel·la és l'ocupació alemanya de l'illa de Guernsey durant 5 anys, des de 1940 al 1945. La situació de l'illa en el canal de la Mànega, entre França i Anglaterra, la feia un lloc d'ocupació estratègica per poder fer el salt cap a les illes britàniques.  La temàtica es va descobrint de mica en mica, a través dels relats viscuts pels diferents personatges. Molts dels detalls estan narrats amb humor, en l'estil de treure ferro als fets, com per exemple la invenció de la societat de literària per Elizabeth, el seu nom, la possibilitat de matar el porc, les possibilitats d'usurpació d'identitat, etc. Però també hi ha moments durs, on observem la crueltat veritable d'estar en guerra: l'embarcament i trasllat de tots els infants de l'illa, la gana, els nens esclaus i les seves condicions de vida, les deportacions a camps de concentració, la injustícia, etc. Però, en conjunt, l'autora sembla redimir aquest patiment en permetre guanyar la interrelació positiva entre ambdós bàndols, l'estimació dels individus per sobre els ideals i els prejudicis de la col·lectivitat:  L'amor entre l'Elizabeth i Christian Hellman dona fruit amb la Kit, una nena que serà pujada i estimada per tots.  La Remy, companya del camp de concentració de l'Elizabeth, en un estat físic i mental deplorable, recobrarà una certa estabilitat a l'illa, gràcies a la cura de tots. 

Els membres de BIBLOS hem anat destriant a la nostra tertúlia  l'obra, buscant els detalls i els bocins que més ens han agradat i reconeixent que la vida dibuixada a Guernsey havia estat un oasi d'innocència, humanitat i altruisme, un xic difícil de creure a les condicions actuals.


A alguns ens ha costat imaginar l'illa, pel text n'hem sabut poques coses, no hi han massa descripcions (el port, alguna casa i els seus voltants, la platja). Ràpidament hem tret els mòbils per buscar informació: dimensions, habitants, etc. Molts hem coincidit a dir  que ens han agafat ganes de conèixer-la, de fer-hi turisme.




Hem coincidit amb Sidney, l'editor i amic d'Elizabeth, que el personatge ausent, l'Elizabeth, és el vertader personatge principal de l'obra, el que aglutina els altres personatges i dona sentit a l'argument de l'obra. 

Però, també hem trobat que el desenllaç era un xic precipitat i poc treballat. Tot i que hem valorat de manera interessant i enriquidora la troballa dels contes d'Oscar Wilde, a les darreries del llibre.  

L'èxit de vendes de la novel·la a tot el món i la seva lloança pels llibres l'ha fet una recomanació ideal pels clubs de lectura. La mateixa Annie Barrows diu a les notes finals del llibre "tots nosaltres ens transformem màgicament en membres de la societat literària cada vegades que parlem d'un llibre, que fem una pregunta sobre aquest llibre que diguem si t'ha agradat aquest segur que t'agradarà aquell. Sempre que estem disposats a buscar plaer en els llibres i a compartir-lo, com feia Mary Ann, tots nosaltres formarem part de la història de La societat literària i de pastís de pela de patates de Guernsey que segueix i continua."

A BIBLOS també ens ha agradat formar part d'aquesta comunitat o societat literària mundial i ens hem animat, també, a comparar el llibre i la seva pel·lícula. 

Afegeix la llegenda
El film, basat en la novel·la, dirigida per Mike Newell, ha sortit a cartellera aquest 2018, deu anys després de l'obra escrita. 


Aquí teniu el tráiler de la pel·lícula pels que no l'heu pogut veure. Hem triat la versió de Netflix (subtitulada) i no el tràiler oficial en castellà perquè es veuen més escenes del film.



Ens ha agradat molt l'adaptació que han fet de la novel·la. La pel·lícula ens ha permès veure més l'illa, els prats verds, les platges, els seu port, les cases... Imaginar-nos l'escenari real de Guernsey. També pensem que la pel·lícula ha sabut transmetre el caliu humà i de companyonia dels seus personatges i, especialment,  les contradiccions en matèria amorosa de la seva protagonista. Però, com sempre passa, hem trobat a faltar detalls i personatges, que ens han agradat del llibre. Així que no ens hem pogut estar de comparar ambdós arguments:


En el llibre, la Juliet va a l'illa després de mantenir força correspondència amb els membres de la societat literària i d'haver-se publicat el seu article al Times parlant d'aquest club de lectura excepcional. Diferents membres del club l'esperen amb els braços oberts quan arriba a l'illa amb el vaixell que porta el correu. En canvi, a la pel·lícula quan la Juliet arriba a l'illa, ningú l'espera al port i dona la sensació que els membres del club la volen conèixer abans de decidir si li donen permís per escriure sobre el seu club de lectura. 

La notícia de la mort d'Elizabeth a la pel·lícula la sabem gràcies en Mark Reynolds, xicot americà de la Juliet, i les investigacions fetes pels seus contactes. En el llibre, en canvi, qui dona la notícia per carta és la Remy, companya de l'Elizabeth en el camp de concentració. El personatge de la Remy no existeix a la pel·lícula ni tampoc el d'en Peter Sawyer qui va en cadira de rodes i amaga a casa seva el noi polonès, esclau dels alemanys, pel qual acaben deportant l'Elizabeth.


A la pel·lícula, no sabem res de l'Elizabeth artista, ni de com el club de lectura es va convertint també en un club d'escriptura, ni de la troballa de les cartes, sobre les aventures d'un gat,  escrites per Oscar Wilde a l'àvia d'Isola. Detalls i idees que acaben de donar cos a l'obra i que mantenen l'interès del seu argument literari.

Animem a tothom a llegir el llibre, a veure la pel·lícula i a seguir passant el testimoni del nostre plaer per llegir i comentar en comunitat. Un plaer i un art que no volem perdre.

dimarts, 16 d’octubre de 2018

4 3 2 1, de Paul Auster

Aquesta setena temporada de BIBLOS l'encetem amb un pes pesant, la darrera novel·la d'un autor molt conegut internacionalment i que la crítica defineix com la seva obra culminant. Parlem de Paul Auster. 


Va néixer el 3 de febrer de 1947. va créixer a Newark (Nova Jersey), als suburbis de South Orange i Mapplewood. Els seus pares eren de classe mitja, jueus i de procedència polonesa. Quan els seus pares es separen, es trasllada a viure a un apartament amb la seva mare i germana. Després de l'institut viatja per Europa i treballa en una novel·la. Quan retorna als Estats Units es matricula a la Universitat de Columbia i manté una relació amb Lydia Davis que estudiava al Barnard College. Al cap d'un any, se'n va a cursar estudis a Paris a través de la universitat, però es desanima i deixa els estudis universitaris. Quan torna a Nova York i Columbia coincideix amb aldarulls socials i manifestacions polítiques dels estudiants, en les quals ell no participa, però n'escriu diversos articles per diferents revistes universitàries. Finalment es gradua en Anglès i en Literatura Comparada. Degut al sorteig, es deslliure d'anar a la guerra del Vietnam i comença la seva vida laboral, treballant en diferents i estranyes feines mentre anava escrivint novel·les. El 1973 passa un any a la Provence amb la seva dona, portant una granja. Quan torna als Estats Units el 1974 s'instal·la a Brooklyn amb la seva família i es dedica exclusivament a l''escriptura (poemes, novel·les, assajos, guions de pel·lícules i traduccions) i més tard, cap 1995, comença també a dirigir pel·lícules. 

Ja veieu que Paul Auster ha tingut una vida de novel·la i, ell mateix, així ho considera i ens delecta amb 4 3 2 1 amb un experiment, quatre versions de la seva infantesa i joventut, totes elles possibles,  a través del seu alter ego Ferguson.

La majoria dels seus llibres tenen detalls, moments o personatges autobiogràfics, però a 4 3 2 1, Auster, juga amb la seva pròpia vida, ficciona i reficciona fins  tres o quatre vegades alguns del moments més significatius, personals i socials, de les seves primeres dues dècades d'existència.

Archie Ferguson neix el 3 de febrer de 1947, un mes més tard que el seu autor, en una família jueva amb problemes comunicatius, creix i s'educa a Newark i suburbis, viu el beisbol, descobreix Nova York, la literatura, clàssica, francesa, anglesa, el cinema, la música, les dones, pateix els assassinats de Kennedy i Martin Luther King, estudia a Columbia University, viu com a reporter els aldarulls universitaris, es deslliura de la guerra del Vietnam, vol viure de la literatura... 

Quan Paul Auster tenia 14 anys, en unes colònies, un seu amic va morir electrocutat per un llamp. Aquest fet i d'altres l'han perseguit tota la vida i l'han fet reflexionar en com d'aleatòries poden ser la majoria de les coses que ens passen. Aquest mateix episodi real i traumàtic, el trobem també en la ficció de 4 3 2 1 i de fet, és l'embrió d'aquesta obra: com hauria estat la nostra vida si haguéssim pres decisions diferents o l'atzar ens hagués portat per altres camins.

El novel·lista explica, en diverses entrevistes, que als 15-16 anys ja tenia clar que es volia ser escriptor i que va tenir seriosos problemes econòmics per voler viure de l'escriptura.  També el nostre protagonista Ferguson s'obsessiona amb la literatura i passa dificultats econòmiques lligades a voler viure només de l'escriptura: escriure un munt d'hores al dia, dificultats de publicació, deure favors a canvi d'una beca, d'un aixopluc a París, alleujat per uns diners guanyats a l'avi a canvi de tapar secrets o a base d'acceptar l'herència del pare que per orgull semblava que no hauria d'acceptar.

En definitiva, conèixer a fons a l'Archie Ferguson ens fa conèixer de més a prop el seu creador, les seves obsessions personals, els moments històrics que l'han marcat. Veiem un Paul Auster amb actitud juganera, però alhora valenta, que intenta fer balanç i endinsar-se en el seu passat amb una mirada prismàtica, descobrint-ne diverses cares, totes elles properes, totes elles possibles. Ens atreviríem nosaltres a endinsar-nos dins les dues primeres dècades de la nostra existència i repensar-les, reinventar-les amb fets que podrien també haver estar reals? Vivim una ficció? No, Vivim diverses ficcions. Ficcionem una vida? No, ficcionem 4 varietats d'una vida. Aquest és el joc o experiment al darrere de 4 3 2 1!

Un joc que ens permet conèixer un escriptor humanista, amant de les lletres i les arts en un sentit ben ample: literatura clásica, actual, americana, francesa, filosofia, cinema, música, fotografia i art. Podem reseguir els seus itineraris de lectura, de música i cinema segons l'edat i l'afinitat.  





Podem reseguir la seva ideologia liberal i republicana darrere els principals moments històrics que l'han marcat: l'esperança al voltant dels discursos i la política del president Kennedy, dels discursos i l'activisme de Martin Luther King, la desil·lusió política i humana després dels seus assassinats, de la vida plena de prejudicis racistes en ple segle XX,  de la participació del seu país en la guerra del Vietnam, de nou motivat i atrapat per les manifestacions estudiantils universitàries, que una vegada més acabaran en decepció darrere els interessos capitalistes de les publicacions periòdiques...

Però, segons la nostra manera de veure, la riquesa autobiogràfica que hi ha al darrera d'aquest joc-experiment és alhora la seva cuirassa, el que no permet a 4 3 2 1 ser un joc que voli més alt, que experimenti amb l'irreal, amb la ficció total. La moderació històrica s'imposa, no treu vertader profit de les possibilitats extraordinàries que se li podrien haver obert a Ferguson d'haver descobert el fenomen del maig del 68 a París, ni les revoltes estudiantils a les Universitats de Califòrnia, ni... I és que Paul Auster no investiga, no ficciona el no viscut, parteix del que ja coneix, de la seva pròpia vida.





   



En canvi hem trobat un xic desconcertant el tractament del tema del desig sexual d'alguns personatges i fins i tot d'algun moment del nostre protagonista. Per què tanta varietat? Per què tanta insistència en el desitjos homosexuals, bisexuals, prostitució, adulteri, viciós...? Han estat desitjos viscuts, ficcionats, anhelats? Ens decantem a pensar que la vena literària d'Auster ha incidit més en els aspectes íntims dels seus personatges que en els aspectes més històrics, on l'autor s'ha encallat en alguns "dejà vus".

Ens ha agradat especialment la facilitat de fluïdesa de la narració que té l'autor i la possibilitat de poder llegir l'obra seguint la lectura per números, com si fossin 4 novel·les independents, en comptes de llegir-la de manera lineal. Aquesta possibilitat permet al lector deixar i reemprendre la lectura sense perdre el fil de la història o quedar en xoc pel creuament de dades de les seves diferents vides. L'experimentació o joc també ha arribat al format del llibre, no només al contingut. 

La literatura d'Auster és una Literatura Complementària, en cada llibre nou podem trobar ressons dels anteriors.


Si heu disfrutat amb aquest llibre no dubteu de llegir-ne d'altres, potser els més famosos són Trilogia a Nova York, Leviatan, Tombuctú. Però Paul Auster és un autor molt prolífic i podeu "triar i remenar". Si no, sempre podeu llegir Una vida en palabras. Conversaciones con I.B. Siegumfeldt on, en forma d'entrevista, Paul Auster va explicat a Siegumfeldt la seva teoria literària, els seu procés literari, la manera de treballar, els temes sempre recurrents en la seva obra....

Auster ha rebut reconeixements i elogis per part dels lectors, crítics literaris i del sector cultural, encara que no tothom hi està d'acord.Entre aquests reconeixements destaquem:
  • Nomenament de  Cavaller de l'Ordre de les Arts i de les Lletres de França, l'any 1992.
  • Premi Príncep d'Astúries, l'any 2006.

Resultat d'imatges de lulu on the bridge


Alguns  llibres de Paul Auster han pres forma de pel.lícula però l'autor, a més, ha tingut èxit com a guionista en diversos films. Si cliqueu aquest enllaç de Lecturalia podeu veure algun fragment de pel.lícules en las que ha participat en el guió.






I si teniu temps i ganes, podeu veure l'entrevista que li va fer l'estiu passat l'Anna Guitart  en el programa "Tot el temps del món" del canal 33  És en anglès, però subtitulada. Parla de molts temes: com va tenir la idea d'escriure 4 3 2 1, com la va escriure, quan va començar a escriure seriosament, la seva ideologia social... Molt interessant per conèixer més els intríngulis de la nostra novel·la i altres aspectes sobre aquest gran autor.


Que us ho passeu bé!!!!

dimecres, 11 de juliol de 2018

SOPAR LITERARI AMB MAR BOSCH





Hem acabat el curs 2017/2018 llegint un llibre de l'escriptora gironina Mar Bosch, Les generacions espontànies  i sopant amb l'autora per parlar de la seva obra i dels nous projectes literaris.


Convidar a sopar l'autor o autora del llibre que llegim cada final de temporada ja és un clàssic, però, a més, és divertit perquè primer ens acostem a l'obra i després en coneixem l'escriptor o escriptora i tots els seus intríngulis creatius.







Hem triat llegir Les generacions espontànies per vàries raons, però potser la que ha tingut més pes és la d'haver guanyat l'any 2017 el Premi Setè Cel  que atorguen els lectors de la Biblioteca Pública  Iu Bohigas de Salt. La Mar Bosch ja ha guanyat altres premis anteriorment com el Premi Just Mª Casero l'any 2013 per Bedlam: darrere les hores càlides.












Comencem la vetllada presentant l'autora i després comentant entre tots els assistents el més rellevant d'una lectura que ens ha sorprès gratament.







El títol escollit ens sembla molt oportú perquè juga amb dues paraules que ja ens donen una pista de quin serà el contingut. D'una banda generacions, que fa referència a la relació de personatges d'edats diferents que hi ha a l'obra, com ara la senyora Victòria, el senyor Duran o, els més joves, l'Eva i en Miquel. De l'altra, espontànies, que ens remet a la frescor i sinceritat que presenten els seus personatges en la manera d'actuar i d'expressar-se.

Moltes són les coses que ens han agradat d'aquest llibre i així li transmetem a la Mar: La proximitat dels topònims i paisatges que es descriuen, La Bisbal, Palamós... Les diverses lectures que se'n poden fer, ja que parla de temes seriosos com ara el fet de no voler tenir fills  o el dret a ser diferent, però alhora els veiem a través d'una protagonista amb una vitalitat una mica esbojarrada, i en situacions rocambolesques i absurdes tractades amb humor. El seu estil desenfadat i hiperbòlic va ser clau a l'hora de valorar positivament la novel·la. Tot i que per alguns crítics, aquesta manera de narrar els recorda a Pere Calders, la majoria dels assistents al sopar no hi veien similituds.

El llibre s'estructura en quatre parts. A la primera hi trobem la presentació de la protagonista, Eva, i, a travès d'una entrevista de feina que li fan, anem coneixent com és. A la segona part la protagonista ens explica la seva trajectòria vital i laboral a través d'una mena de relats o contes curts hilariants. La tercera part la podem entendre com un Manual de Benvinguda a l'empresa i la quarta part l'entenem com la posada en pràctica del Manual. No us perdeu l'escena del casament redactada gairebé com si la veiéssim al cinema!

Al llarg del sopar l'autora ens explica la seva manera de treballar i com es prepara a l'hora d'escriure. La Mar utilitza diverses llibretes en les que va anotant idees, situacions quotidianes o fets que podran ser l'embrió d'un capítol o d'una història més llarga. Quan disposa de temps es tanca per desenvolupar-les. Els assistent van comentar que aquesta mètode de treball els recordava el de Cristina García i és comprensible perquè totes dues, per qüestions familiars, disposen de poc temps. I així es  van entrellaçant les explicacions tècniques amb les de caire més personal i familiar, que aquí no desvelarem.

Com ens fa veure l'autora la lectura d'un llibre amb tant d'humor i surrealisme (pensem en l'escena dels préssecs i la de la tanatopraxia) no està exempta de reflexions serioses: Si, fins  ara, ens hem definit per la feina que fem (sóc administratiu, sóc xofer, sóc infermer, sóc programadora informàtica) com ho han de fer les generacions presents i futures que tenen tantes i tan variades feines? Realment buscar feina estable per les generacions més joves acabarà convertint-se en una ficció surrealista com la que ens presenta l'obra.  

Comentant el final del llibre, un final obert, la Mar Bosch ens explica que no està tot dit: "Prepareu-vos per una segona part" on els protagonistes sofriran canvis importants. Va ser una idea ben rebuda saber que l'Eva i en Miquel continuaran. Junts, o no?, això ja és una altra història. Aquesta segona part també sortirà publicada per Edicions del Periscopi, on l'autora s'ha sentit molt ben tractada i recolzada.




Després del sopar, l'autora segueix fent més feina, i amablement signa una munt d'exemplars de la seva novel·la. 

Hem vist una Mar Bosch juvenil, radiant i molt propera. Una autora amb molt de futur!



En aquest 6è Sopar Literari ens ha acompanyat també la Neus Real, una de les comissàries de l'exposició sobre  Prudenci i Aurora Bertrana que es va fer al Museu d'Història de la Ciutat de Girona, i que ens va fer una visita comentada a l'exposició amb motiu de la lectura del llibre Entre dos silencis d'Aurora Bertrana. Una visita amb la que també vam gaudir i aprendre molt. Vegeu l'entrada sobre Entre dos silencis que hi ha en aquest blog.

Totes dues van rebre un obsequi per part dels membres del club per la seva predisposició a participar en la vetllada.





Gràcies a totes dues!

dijous, 28 de juny de 2018

PROPOSTES LITERÀRIES 2018-2019

Penélope Fitzgerald                      La Librería (1978)  ang, cast


Florence Green, una vídua de mitjana edat decideix obrir una llibreria en un poble de costa del comtat anglès de Suffolk el 1959. Escull una casa vella i abandonada des de fa uns quants anys per començar amb molts de sacrificis la venda de llibres. Però té molts problemes amb la gent i els poders fàctics del poble, especialment amb Violet Gamart, que voldria obrir un centre d'art a la mateixa casa. Isabel Coixet l'ha portat al cinema.

Paul Auster                                   4,3,2,1 (2017) ang, cast, cat

 


És la seva darrera novel·la i tracta com el destí, l'atar i les conseqüències de les nostres decisions emmotllen les nostres vides. L'únic fet immutable de Ferguson és que neix el 3 de març de 1947, però a partir d'aquí la seva vida seguirà diversos camins que el portaran a viure quatre vides completament diferents. En el teló de fons podem veure els esdeveniments principals del s XX de la societat nord-americana.
 
Rabih Alameddine   L'home que explicava històries (2008)

Ossama torna a Beirut el 2003, després de molts anys de viure als Estats Units, per visitar al seu pare que es troba a l'hospital a punt de morir. Aquest fet fa que torni a contactar amb la seva infantesa, amb les condicions de vida durant la guerra amb Israel, amb els diversos membres de la seva família, els vius i els morts, especialment el seu avi, un hakawati, un contador d'històries professional. Els records personals del protagonista s'encaden amb les històries llegendàries i les tradicionals de jinns, i una història porta a una altra.

Manuel de Pedrolo         Cops de bec a Pasadena (1972) cat


L'any 2018 recordem el centenari del naixement d'aquest autor i estaria bé rellegir-lo. Cops de bec a Pasadena descriu alguns episodis de la vida de Bob Spill, un especialista cinematogràfic que treballa a Hollywood i té una gran perícia per encendre cigarretes. També descobrim a Rubby, la seva dona, Kitty, la seva cunyada que somia a ser guionista i Keith, un escriptor mantingut.

Mary Ann Shaffer    La societat literària i el pastís de pela 
                             de patates de Guernsey (2009)  ang, cat, cast


L'obra és ambientada a Guernsey,  una petita illa entre Gran Bretnya i França, que va ser invadida durant la II Guerra Mundial. L'autora crea la història d'una societat literaria en l'illa ocupada, que permetrà veure les relacions entre els seus membres i també amb Juliet Ashton, escriptora  londinenca d'éxit que s'interessarà per la història d'aquesta societat. La novel·la està formada per les cartes que escriuen els seus personatges.

John M. Coetzee          Siete cuentos morales (2018) cast, ang

És una obra que provoca i sorprèn. Vol que el lector reflexioni sobre la interpretació de les seves decisions quotidianes. La protagonista, la coneguda Elizabeth Costello, l'alter-ego femení de l'autor, ara ja gran viu a la meseta castellana i dialoga amb els fills sobre la vellesa, la familía, els drets del animals, el sentit de la bellesa.

Sergi Pàmies           L'Art de portar gabardina (2018) cat




Recull de tretze contes que abarquen diferents moments de la vida d'una persona. Les emocions i els petits detalls són els veritables protagonistes d'aquests contes escrits amb una barreja d'humor, pessimisme, reflexió, absurd, però sobretot amb una gran dosi d'observació.


Virgina Wolf              La senyora Dalloway (1925)  ang, cat,cast


A través del fluxe de consciència de la senyora Dalloway podem assistir durant un dia als seus preparatius de la festa que oferirà a la nit i al dibuix de la societat anglesa de després de la 1a Guerra Mundial.

Francesc Parcerisses        Un estiu (2018) cat



Dietari d'observacions i reflexions escrites al llarg d'un estiu. Amb una prosa elegant i aguda ens ajuda a donar sentit a la realitat que ens envolta. 


Kasuo Ishiguro                 No em deixis mai (2005) ang, cat, cast


Novel·la escrita en primera persona per Kathy, que quan té 31 anys, decideix repassar la seva infantesa aïllada i especial al costat de la Ruth i en Tommy i poc a poc va descobrint la veritat de tot aquest període de la seva vida, que marcarà també el seu futur. Se n'ha fet una versió cinematogràfica.


Salman Rushie  L'encantadora de Florència (2009)ang,cat,cast




Barreja d'història i ficció dins el període històric de 1501-1585, la fundació de l'imperi mongol i les lluites que donarien l'Índia: Arriba a la cort d'Akbar, el gran, un estranger que porta un secret per l'emperador i que té a veure amb "l'encantadora de Florència", la princesa amagada Qara Köz, descendent directa de Genghis Khan.

Silvana Vogt                     La mecànica de l'aigua (2016) cat



Silvana Vogt va néixer a Argentina, però ara viu a Barcelona i aquesta  és la seva primera novel·la. L'obra, recomanada per la Mar Bosch, comença a l'època del "corralito" a l'Argentina, d'on Vera, la seva protagonista necessita marxar per causes econòmiques i sentimentals alhora. Travessa l'Atlàntic i es planta a Barcelona, on trobarà dificultats, entre elles una nova llengua, però on trobarà també una gran oportunitat per començar una nova vida.


 Gaspar Fernández  La dona que no sabia plorar(2018)  cat.



La història d'una sexòloga que va bloquejar les seves emocions fins a l'extrem que no podia plorar mai. Aquesta dona només sap alliberar les seves emocions a través del sexe com escapatòria. És una dona insaciable.

Margared Atwood           El conte de la serventa ang,cat,cast


Novel·la de ciència ficció i distopia que narra a través dels ulls d'Offred, la vida de les dones subjugades a un règim totalitari i pseudo-teocràtic a la República de Gilead, antigament Els Estats Units d'Amèrica. El 2017 es va adaptar com una sèrie de televisió.

Ada Castells                 Tota la vida (2005)  cat


La Sílvia, una jove escriptora barcelonina sense èxit, s'obsessiona pel pintor romàntic alemany Caspar David Friedrich. Mentre novel·la la vida apassionada de l'artista, s'enamora de Vicent, un pintor contemporani amb qui comença una tempestuosa relació. La intensitat de la seva passió difuminarà els límits entre ficció i realitat.

Letitia Colombani                            La trena