dijous, 4 de juliol de 2019

CIMS BORRASCOSOS, Emily Brönte de la mà de Rosa Font










Per acabar el curs ens hem decidit a llegir un clàssic i d'entre les diverses lectures proposades ens decantem pel llibre d'Emily Brönte Cims Borrascosos. Un llibre que la majoria de nosaltres ja havia llegit però que, a vegades, ve de gust tornar a agafar.
Demanem a la professora i poeta Rosa Font que ens acompanyi en la relectura i que vingui a fer-nos un comentari literari de la mateixa.




La Bibiana Corominas s'encarrega de presentar-nos la Rosa Font i parlar-nos de la seva trajectòria com a professora i poeta. La presentació, formal d'entrada, es va tornant en una presentació emotiva en explicar-nos la Bibiana el records que té de Font com a professora, el respecte que tenia cap als alumnes i de com va saber transmetre'ls els seu amor per les paraules i ens parla també de la seva obra poètica i del reconeixement que ha tingut.







Aprofitem per compartir algun dels poemes que, en honor seu, hem llegit:





FOC


La mare ens rentava els cabells cada dissabte  i el pare feia foc.
Agenollats a la cadira,
amb el cap inclinat sobre l'aigüera,
les mans manyagues de la mare
feien créixer el sabó.
La cuina era petita i la taula, ben blava.
Després, amb els cabells humits,
sèiem vora el foc.
Lliscava esquena avall un filet d'aigua freda
i un lleu estremiment ens resseguia el cos.
No sabíem encara que aquell instant feliç
cremaria amb la llenya


LA CASA SENSE NOM

Si em deixes venir amb tu
fins on el riu s'acaba
i les dunes es moren ran de mar,
no fusta, no petxina, no pas pedra, em faré,
tampoc l'ull cec del vent que guaita
des del cor de Banyuls.
Serçe la set de l'arbre,
l'ossada de la pedra,
l'udol cremant del vent,
la casa sense nom, ben buida de paraules




La professora Font comença fent una introducció explicant la biografia d'Emily Brönte i de com entre les germanes muntaven móns imaginaris que les ajudaven a sortir de la societat victoriana i conservadora en que vivien. Les germanes Brönte canalitzaran la seva voluntat de rebel.lia a través de la literatura. Cims borrascosos s'emmarca dins el Romanticisme i hi trobem moltes de les característiques d'aquest moviment: passió amorosa lligada a la mort i al dolor, sentiments portats al límit, somnis, paisatges rúfols, melancòlics i rebel.lia dels personatges. Fins i tot es podria parlar de novel.la gòtica si tenim en compte que hi trobem figures fantasmagòriques, cementiris, necrofília, la figura del diable encarnada en Heathcliff, estats de bogeria.

 Entre els lectors i lectores de Biblos ens preguntem com una noia jove, d'uns trenta anys, va poder escriure una novel.la d'aquestes característiques i dibuixar d'aquesta manera uns personatges tan turmentats . I aquest desig de venjança que, com una onada, ho corromp tot. I la certesa que només la mort és l'única sortida. La mort com a manera de materialitzar l'amor indestructible i alhora malaltís  entre Catherine i Heathcliff.

Emily Brönte comença la novel.la in media res, quan el desenllaç de la història ja és a prop i aquesta se'ns va explicant  a través del diàleg que mantenen dos personatges, Lockwood que ens situa al present i Nelly, que ens explica el passat. A través de Nelly coneixem l'arribada de Heathcliff a Cims Borrascosos, sense que se'ns faci saber de manera clara el seu origen; l'estreta relació que anirà forjant amb Catherine des de petits i com aquesta, ja jove i malgrat estimar Heathcliff, es decideix a casar-se amb Linton, hereu de la Granja dels Tords i deixar el paisatge violent i rúfol del Cims, per un paisatge més amable i domesticat de la Granja. Aquesta contraposició de paisatges com a simbolisme, el paisatge com un personatge més.


Resultat d'imatges de cims borrascosos

Al llarg de la trobada, Rosa Font ens va explicant les característiques de la novel.la i comentem els personatges, quins trobem més interessants. Aquí cadascú diu la seva i acabem els comentaris remarcant l'escletxa d'esperança que representen  Cathy i Harenton. Ens queda un bon regust de boca i la voluntat de continuar llegint els clàssics.



dimecres, 3 de juliol de 2019

PROPOSTES LITERÀRIES 2019-20

SIRI HUSTVEDT                               Records del futur (2019)  ang, cast, cat.




Una escriptora ja gran troba un quadern de notes antic i recorda com va ser el seu 1978, el seu primer any a Nova York: sola, sense diners i encuriosida pels secrets que amaga la seva veïna.


MO YAN                                           Grandes pechos amplias caderas (1996) xin, cast.


Explica la història de Shangguan, les seves 8 filles i un fill a través de la història xina del s.XX. Exalta la figura de la dona i el seu cos en un país ple d'injustícies i fortament masclista.

CARE SANTOS                                       Desig de xocolata (2014) cat, cast.



Guanyadora del premi Ramon Llull 2014, narra la història de tres dones unides en el temps per la seva passió a la xocolata. El seu vincle en comú és una xocolatera de porcelana blanca.

JAVIER GREGORI                            La venganza de los niños-cucú (2004) cast.

           

Els nens-cucú decideixen venjar-se d'una societat injusta que té com a déus el futbol i els diners, d'uns pares que no estan per ells perquè es passen tot el dia treballant. 


KATE MORTON                                    La filla del rellotger (2019) ang, cast, cat.




Història de misteri, assassinat i robatori narrada a tres veus. Passat i present s'interrelacionen per tal d'esbrinar que va passar l'estiu de 1862,  quan un grup d'artistes van anar junts a Birchwood Manor, propietat del pintor Edward Radcliffe. 

PHILIPPE CLAUDEL                            L'arxipèlag del gos (2019) fran, cast, cat.


Novel·la de misteri i de denúncia davant la indiferència moral del drama que viuen els immigrants. A la platja de l'illa habitada apareixen tres suposats cosos d'immigrants subsaharians morts mentre feien la travessia del mediterrani, però el mestre del poble vol investigar.


ROSA MONTERO                           La ridícula idea de no volver a verte (2014) cast.


 

Entre la novel·la i l'assaig, ens fa reflexionar  sobre la vida i la pèrdua de les parelles. Narrat en primera persona, ens apropem a la figura de Marie Curie  i a la de la pròpia autora.

IVA PEKÁRKOVÁ                                         Dame la pasta (2019) ang, txec, cast.

 
Novel·la urbana, de gran realisme, intimista i, fins i tot, poètica. Gin, una noia eslava casada amb un africà, viu a Harlem i condueix un taxi groc per Manhattan, amb tots els perills que comporta l'ofici.

JOËL DICKER                                     El llibre dels Baltimore  (2016) fran, cast, cat.

Narra la vida de dues branques de la família, una més de classe mitjana i l'altra molt més adinerada. Els joves, els cosins, tenen molt bona relació, passen molt temps junts, maquinen un somnis de futur plegats, però al final que tot es capgira.

ALEXANDRE DUMAS                               La dama de les camèlies (1848) fran, cast, cat.



La vida de la protagonista, Margarida Gautier, els seus costums i les seves amistats, ens descobreixen la societat de l'època i els seus prejudicis. La novel·la està inspirada en el romanç que l'autor va tenir amb Marie Duplessis. La Traviata, de Verdi, i nombroses obres de teatre, pel·lícules i ballets estan inspirats en aquesta obra.


TERESA PÀMIES              Memòria dels morts (1981) cat, cast.







Teresa es troba amb la seva mare difunta i parlen lliurement perquè ja no tenen res a perdre. Ambdues recorden situacions, amistats i les llargues separacions imposades pels esdeveniments polítics. 


BOHUMIL HRABAL           Jo he servit al rei d'Anglaterra (1971) txec, ang, fran, cast, cat.




El protagonista és un cambrer que ambiciona l'èxit social dels seus clients. Mentre narra les seves tragicòmiques aventures per escalar socialment, l'autor dibuixa la societat centroeuropea entre l'ocupació alemanya i el comunisme. 


ARUDHATI ROY                     El misteri de la felicitat suprema (2017)ang, fran, cast, cat.




És una dolorosa història d'amor i una protesta contundent del món que els toca viure als protagonistes al subcontinent indi. Cadascun dels personatges són gent trencada pel món en què viu i després rescatada, redimida, per la força de l'amor i l'esperança.


IRENE SOLÀ                                              Canto jo i la muntanya balla (2019) cat.


 


IV Premi Anagrama, explica els esdeveniments que passen entre Camprodon i Prats de Molló a través dels seus habitants i les seves relacions amb l'entorn i les seves creences.


diumenge, 10 de febrer de 2019

LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GUERNSEY, de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows




Mary Ann Shaffer i la seva neboda Annie Barrows, les autores de La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey.







Aquesta novel·la va ser publicada per primera vegada el juliol del 2008 per Dial Press i  ha estat traduïda a 37 llengües. 


Mary Ann Shaffer va néixer el 1941 a Martinsbourg, Vírginia, els Estats Units. Es dedica al llarg de la seva vida al món de lletres i les històries literàries, d'una manera o altra.  Va treballar com a dependenta en llibreries, com a bibliotecària, en clubs de lectura i escriptura i com a editora. Tant dins la família com en el seu cercle d'amistats se la considerava una bona contacontes, però tenia una lluita interna per a portar a bon port l' escriptura de les seves pròpies històries. El seu somni era escriure un llibre que fos prou bo per ser publicat. Quan ja era gran, els membres del seu club de lectura-escriptura i els seus familiars més propers l'animen a fer realitat aquest somni. Recupera les notes i els apunts sobre l'ocupació de l'illa Guernsey de 20 anys enrere i decideix escriure'l en forma de novel·la epistolar perquè en aquell moment li va semblar que seria el format més senzill d'escriure, segons diu la pròpia autora. L'editora Susan Kamil li acaba agradant molt el llibre, vol publicar-lo i pronostica que serà un gran èxit de vendes, però li demana que faci alguns canvis en el text. En aquell moment, Mary Ann malalta de càncer, en un estadi avançat, no se'n veu en cor i demana ajuda a la seva neboda escriptora, Annie Barrows. Mort el febrer del 2008, cinc mesos abans de poder veure la seva obra publicada. 

Annie Barrows va néixer (1962) i créixer a Califòrnia. Apassionada de la lectura des de molt jove, aconsegueix les primeres feines a la biblioteca. Quan acaba els estudis, fa diferents feines relacionades amb les lletres i acaba treballant d'editora. Però, ho deixa tot i comença a escriure quan esdevé mare. Els seus primers llibres no són de ficció, però aviat es fa famosa per les seves sèries infantils Ivy + Bean  (2006) i The Magic Half (2008). (Si sentiu més curiositat sobre l'autora o aquestes sèries infantils cliqueu sobre el nom de l'autora o els títols anteriors, són enllaços a les seves pàgines web -en anglès-). Annie Barrows,  ja era, doncs, una escriptora publicada i amb certa fama, especialment en literatura infantil, abans d'acabar de polir el llibre de la seva tia.



Annie Barrow mateix explica al final de La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey com Mary Ann arriba a interessar-se per Guernsey, illa britànica al Canal de la Mànega i per  la seva ocupació alemanya durant la II Guerra Mundial.

Explica que tot comença el 1980 quan la seva tia fascinada per Kathleen Scott, dona de l'explorador polar Robert Falcon Scott, vol escriure la seva biografia i decideix desplaçar-se a Cambridge, per consultar els arxius on es trobaven els papers de Kathleen. Però, Mary Ann descobreix que aquests papers no són res més que notes envellides, inconnexes i moltes vegades il·legibles.  Decepcionada, abandona el projecte, però abans de tornar als Estats Units, decideix visitar l'illa de Guernsey.

Vola fins l'illa, però té la mala fortuna que una boira molt espesa fa impossible deixar l'aeroport ni per terra, mar o aire. Queda, doncs, sitiada a l'aeroport de Guernsey i sobreviu a base de fer-se passar el fred amb l'eixugamans que es trobava al lavabo dels homes, la gana amb les barretes de xocolata de les màquines expenedores i l'avorriment amb la lectura dels llibres sobre l'ocupació que va trobar a la llibreria de l'aeroport. Quan la boira escampa, torna a casa, sense haver visitat l'illa, però amb els llibres i la informació de primera mà que ha recollit a l'aeroport.

Vint anys més tard, recupera les notes, els llibres de l'ocupació i el seu interès per escriure i comença a esbossar ànimes entranyables de personatges, tant britànics com de Guernsey que es cartegen durant els primers mesos-del gener al setembre- de postguerra del 1946. És a través de les cartes, missatges i escrits dels propis personatges que anem descobrint com és, què pensa i què vol la Juliet Ashton, en Sidney Stark, la Sophie Strachan i en Markham V. Reynolds, per la banda britànica, i per la banda de Guernsey, en Dawsey Adams. l'Isola Pribby, l'Amelia Maugery, en John Booker, l'Eben Ramsey, en Clovis Fossey...


La protagonista principal és la Juliet Ashton, una jove escriptora que ha escrit una biografia d'Anne Brontë que ningú compra, i que està de gira literària per les llibreries del país pel recull de les seves columnes a l'Spectator que ha escrit, sota el pseudònim de Izzy Bickerstaff durant la Guerra. Un bon dia aquesta escriptora, rep una carta de Dawsey Adams, veí de Guernsey, que la casualitat ha fet que posseís un exemplar de poesia de Charles Lamb amb l'anterior adreça de Juliet perquè n'havia estat la propietària. La demanda de Dawsey és poder aconseguir més llibres, entre ells una biografia de Charles Lamb que li ha agradat molt. Juliet li dona l'adreça d'una llibreria de Londres i fa tràmits perquè Dawsey aconsegueixi la biografia. La necessitat de llegir, de saber més, és de fet el que mou als personatges  d'aquesta novel·la a posar-se en contacte. Així, que de mica en mica, la Juliet, àvida de nous arguments per escriure, comença a interessar-se per la societat literària de Guernsey, per com va ser fundada i pels seus membres que acaben cartejant-se amb la protagonista i descobrint-li tot de detalls personals, de lectura ide l'ocupació alemanya de l'illa. Com més sap, més curiositat sent. Això la porta primer a escriure un article al Times sobre aquesta societat literària tan particular que va néixer en temps de guerra i, més tard, a viatjar a l'illa per conèixer de primera mà tots els seus membres.  Aquesta curiositat i interrelació humana abocarà a la Juliet a fer un gir que li canviarà la vida.



De fet, tota la novel·la està plegada de lloances vers els llibres i la seva lectura. És, sens dubte, un dels temes transversals de l'obra. A la primera carta que Juliet envia a Dawsey diu " el que m'encanta de la lectura és que una petita cosa que t'interessa en un llibre et porta a un altre llibre i un altre bocí a un tercer llibre. I així en progressió geomètrica fins l'infinit, i l'única raó de tot això és el pur plaer". Aquesta citació ens fa pensar que els comentaris que els membres de la societat literària fan de les seves lectures no vulguin ser més que "bocins" o esquers perquè els lectors descobreixin moltes altres lectures (poesia, teatre, novel·les, biografies o tractats) que els hi puguin interessar: l'Emily Brontë, la Jane Austen, Jane Eyre, Shakespeare, Catul, Wilfred Owen, William Wordsworth, Yeats, Seneca, Marc Aureli, Chaucer, Carlyle, Wilkie Collins, Agatha Christie, Hemingway, Oscar Wilde... Les recomanacions de la societat literària de Guernsey s'escampen per tot el món a través dels seus lectors.



L'altre tema transversal de la novel·la és l'ocupació alemanya de l'illa de Guernsey durant 5 anys, des de 1940 al 1945. La situació de l'illa en el canal de la Mànega, entre França i Anglaterra, la feia un lloc d'ocupació estratègica per poder fer el salt cap a les illes britàniques.  La temàtica es va descobrint de mica en mica, a través dels relats viscuts pels diferents personatges. Molts dels detalls estan narrats amb humor, en l'estil de treure ferro als fets, com per exemple la invenció de la societat de literària per Elizabeth, el seu nom, la possibilitat de matar el porc, les possibilitats d'usurpació d'identitat, etc. Però també hi ha moments durs, on observem la crueltat veritable d'estar en guerra: l'embarcament i trasllat de tots els infants de l'illa, la gana, els nens esclaus i les seves condicions de vida, les deportacions a camps de concentració, la injustícia, etc. Però, en conjunt, l'autora sembla redimir aquest patiment en permetre guanyar la interrelació positiva entre ambdós bàndols, l'estimació dels individus per sobre els ideals i els prejudicis de la col·lectivitat:  L'amor entre l'Elizabeth i Christian Hellman dona fruit amb la Kit, una nena que serà pujada i estimada per tots.  La Remy, companya del camp de concentració de l'Elizabeth, en un estat físic i mental deplorable, recobrarà una certa estabilitat a l'illa, gràcies a la cura de tots. 

Els membres de BIBLOS hem anat destriant a la nostra tertúlia  l'obra, buscant els detalls i els bocins que més ens han agradat i reconeixent que la vida dibuixada a Guernsey havia estat un oasi d'innocència, humanitat i altruisme, un xic difícil de creure a les condicions actuals.


A alguns ens ha costat imaginar l'illa, pel text n'hem sabut poques coses, no hi han massa descripcions (el port, alguna casa i els seus voltants, la platja). Ràpidament hem tret els mòbils per buscar informació: dimensions, habitants, etc. Molts hem coincidit a dir  que ens han agafat ganes de conèixer-la, de fer-hi turisme.




Hem coincidit amb Sidney, l'editor i amic d'Elizabeth, que el personatge ausent, l'Elizabeth, és el vertader personatge principal de l'obra, el que aglutina els altres personatges i dona sentit a l'argument de l'obra. 

Però, també hem trobat que el desenllaç era un xic precipitat i poc treballat. Tot i que hem valorat de manera interessant i enriquidora la troballa dels contes d'Oscar Wilde, a les darreries del llibre.  

L'èxit de vendes de la novel·la a tot el món i la seva lloança pels llibres l'ha fet una recomanació ideal pels clubs de lectura. La mateixa Annie Barrows diu a les notes finals del llibre "tots nosaltres ens transformem màgicament en membres de la societat literària cada vegades que parlem d'un llibre, que fem una pregunta sobre aquest llibre que diguem si t'ha agradat aquest segur que t'agradarà aquell. Sempre que estem disposats a buscar plaer en els llibres i a compartir-lo, com feia Mary Ann, tots nosaltres formarem part de la història de La societat literària i de pastís de pela de patates de Guernsey que segueix i continua."

A BIBLOS també ens ha agradat formar part d'aquesta comunitat o societat literària mundial i ens hem animat, també, a comparar el llibre i la seva pel·lícula. 

Afegeix la llegenda
El film, basat en la novel·la, dirigida per Mike Newell, ha sortit a cartellera aquest 2018, deu anys després de l'obra escrita. 


Aquí teniu el tráiler de la pel·lícula pels que no l'heu pogut veure. Hem triat la versió de Netflix (subtitulada) i no el tràiler oficial en castellà perquè es veuen més escenes del film.



Ens ha agradat molt l'adaptació que han fet de la novel·la. La pel·lícula ens ha permès veure més l'illa, els prats verds, les platges, els seu port, les cases... Imaginar-nos l'escenari real de Guernsey. També pensem que la pel·lícula ha sabut transmetre el caliu humà i de companyonia dels seus personatges i, especialment,  les contradiccions en matèria amorosa de la seva protagonista. Però, com sempre passa, hem trobat a faltar detalls i personatges, que ens han agradat del llibre. Així que no ens hem pogut estar de comparar ambdós arguments:


En el llibre, la Juliet va a l'illa després de mantenir força correspondència amb els membres de la societat literària i d'haver-se publicat el seu article al Times parlant d'aquest club de lectura excepcional. Diferents membres del club l'esperen amb els braços oberts quan arriba a l'illa amb el vaixell que porta el correu. En canvi, a la pel·lícula quan la Juliet arriba a l'illa, ningú l'espera al port i dona la sensació que els membres del club la volen conèixer abans de decidir si li donen permís per escriure sobre el seu club de lectura. 

La notícia de la mort d'Elizabeth a la pel·lícula la sabem gràcies en Mark Reynolds, xicot americà de la Juliet, i les investigacions fetes pels seus contactes. En el llibre, en canvi, qui dona la notícia per carta és la Remy, companya de l'Elizabeth en el camp de concentració. El personatge de la Remy no existeix a la pel·lícula ni tampoc el d'en Peter Sawyer qui va en cadira de rodes i amaga a casa seva el noi polonès, esclau dels alemanys, pel qual acaben deportant l'Elizabeth.


A la pel·lícula, no sabem res de l'Elizabeth artista, ni de com el club de lectura es va convertint també en un club d'escriptura, ni de la troballa de les cartes, sobre les aventures d'un gat,  escrites per Oscar Wilde a l'àvia d'Isola. Detalls i idees que acaben de donar cos a l'obra i que mantenen l'interès del seu argument literari.

Animem a tothom a llegir el llibre, a veure la pel·lícula i a seguir passant el testimoni del nostre plaer per llegir i comentar en comunitat. Un plaer i un art que no volem perdre.