dijous, 4 de juliol de 2019

CIMS BORRASCOSOS, Emily Brönte de la mà de Rosa Font










Per acabar el curs ens hem decidit a llegir un clàssic i d'entre les diverses lectures proposades ens decantem pel llibre d'Emily Brönte Cims Borrascosos. Un llibre que la majoria de nosaltres ja havia llegit però que, a vegades, ve de gust tornar a agafar.
Demanem a la professora i poeta Rosa Font que ens acompanyi en la relectura i que vingui a fer-nos un comentari literari de la mateixa.




La Bibiana Corominas s'encarrega de presentar-nos la Rosa Font i parlar-nos de la seva trajectòria com a professora i poeta. La presentació, formal d'entrada, es va tornant en una presentació emotiva en explicar-nos la Bibiana el records que té de Font com a professora, el respecte que tenia cap als alumnes i de com va saber transmetre'ls els seu amor per les paraules i ens parla també de la seva obra poètica i del reconeixement que ha tingut.







Aprofitem per compartir algun dels poemes que, en honor seu, hem llegit:





FOC


La mare ens rentava els cabells cada dissabte  i el pare feia foc.
Agenollats a la cadira,
amb el cap inclinat sobre l'aigüera,
les mans manyagues de la mare
feien créixer el sabó.
La cuina era petita i la taula, ben blava.
Després, amb els cabells humits,
sèiem vora el foc.
Lliscava esquena avall un filet d'aigua freda
i un lleu estremiment ens resseguia el cos.
No sabíem encara que aquell instant feliç
cremaria amb la llenya


LA CASA SENSE NOM

Si em deixes venir amb tu
fins on el riu s'acaba
i les dunes es moren ran de mar,
no fusta, no petxina, no pas pedra, em faré,
tampoc l'ull cec del vent que guaita
des del cor de Banyuls.
Serçe la set de l'arbre,
l'ossada de la pedra,
l'udol cremant del vent,
la casa sense nom, ben buida de paraules




La professora Font comença fent una introducció explicant la biografia d'Emily Brönte i de com entre les germanes muntaven móns imaginaris que les ajudaven a sortir de la societat victoriana i conservadora en que vivien. Les germanes Brönte canalitzaran la seva voluntat de rebel.lia a través de la literatura. Cims borrascosos s'emmarca dins el Romanticisme i hi trobem moltes de les característiques d'aquest moviment: passió amorosa lligada a la mort i al dolor, sentiments portats al límit, somnis, paisatges rúfols, melancòlics i rebel.lia dels personatges. Fins i tot es podria parlar de novel.la gòtica si tenim en compte que hi trobem figures fantasmagòriques, cementiris, necrofília, la figura del diable encarnada en Heathcliff, estats de bogeria.

 Entre els lectors i lectores de Biblos ens preguntem com una noia jove, d'uns trenta anys, va poder escriure una novel.la d'aquestes característiques i dibuixar d'aquesta manera uns personatges tan turmentats . I aquest desig de venjança que, com una onada, ho corromp tot. I la certesa que només la mort és l'única sortida. La mort com a manera de materialitzar l'amor indestructible i alhora malaltís  entre Catherine i Heathcliff.

Emily Brönte comença la novel.la in media res, quan el desenllaç de la història ja és a prop i aquesta se'ns va explicant  a través del diàleg que mantenen dos personatges, Lockwood que ens situa al present i Nelly, que ens explica el passat. A través de Nelly coneixem l'arribada de Heathcliff a Cims Borrascosos, sense que se'ns faci saber de manera clara el seu origen; l'estreta relació que anirà forjant amb Catherine des de petits i com aquesta, ja jove i malgrat estimar Heathcliff, es decideix a casar-se amb Linton, hereu de la Granja dels Tords i deixar el paisatge violent i rúfol del Cims, per un paisatge més amable i domesticat de la Granja. Aquesta contraposició de paisatges com a simbolisme, el paisatge com un personatge més.


Resultat d'imatges de cims borrascosos

Al llarg de la trobada, Rosa Font ens va explicant les característiques de la novel.la i comentem els personatges, quins trobem més interessants. Aquí cadascú diu la seva i acabem els comentaris remarcant l'escletxa d'esperança que representen  Cathy i Harenton. Ens queda un bon regust de boca i la voluntat de continuar llegint els clàssics.



dimecres, 3 de juliol de 2019

PROPOSTES LITERÀRIES 2019-20

SIRI HUSTVEDT                               Records del futur (2019)  ang, cast, cat.




Una escriptora ja gran troba un quadern de notes antic i recorda com va ser el seu 1978, el seu primer any a Nova York: sola, sense diners i encuriosida pels secrets que amaga la seva veïna.


MO YAN                                           Grandes pechos amplias caderas (1996) xin, cast.


Explica la història de Shangguan, les seves 8 filles i un fill a través de la història xina del s.XX. Exalta la figura de la dona i el seu cos en un país ple d'injustícies i fortament masclista.

CARE SANTOS                                       Desig de xocolata (2014) cat, cast.



Guanyadora del premi Ramon Llull 2014, narra la història de tres dones unides en el temps per la seva passió a la xocolata. El seu vincle en comú és una xocolatera de porcelana blanca.

JAVIER GREGORI                            La venganza de los niños-cucú (2004) cast.

           

Els nens-cucú decideixen venjar-se d'una societat injusta que té com a déus el futbol i els diners, d'uns pares que no estan per ells perquè es passen tot el dia treballant. 


KATE MORTON                                    La filla del rellotger (2019) ang, cast, cat.




Història de misteri, assassinat i robatori narrada a tres veus. Passat i present s'interrelacionen per tal d'esbrinar que va passar l'estiu de 1862,  quan un grup d'artistes van anar junts a Birchwood Manor, propietat del pintor Edward Radcliffe. 

PHILIPPE CLAUDEL                            L'arxipèlag del gos (2019) fran, cast, cat.


Novel·la de misteri i de denúncia davant la indiferència moral del drama que viuen els immigrants. A la platja de l'illa habitada apareixen tres suposats cosos d'immigrants subsaharians morts mentre feien la travessia del mediterrani, però el mestre del poble vol investigar.


ROSA MONTERO                           La ridícula idea de no volver a verte (2014) cast.


 

Entre la novel·la i l'assaig, ens fa reflexionar  sobre la vida i la pèrdua de les parelles. Narrat en primera persona, ens apropem a la figura de Marie Curie  i a la de la pròpia autora.

IVA PEKÁRKOVÁ                                         Dame la pasta (2019) ang, txec, cast.

 
Novel·la urbana, de gran realisme, intimista i, fins i tot, poètica. Gin, una noia eslava casada amb un africà, viu a Harlem i condueix un taxi groc per Manhattan, amb tots els perills que comporta l'ofici.

JOËL DICKER                                     El llibre dels Baltimore  (2016) fran, cast, cat.

Narra la vida de dues branques de la família, una més de classe mitjana i l'altra molt més adinerada. Els joves, els cosins, tenen molt bona relació, passen molt temps junts, maquinen un somnis de futur plegats, però al final que tot es capgira.

ALEXANDRE DUMAS                               La dama de les camèlies (1848) fran, cast, cat.



La vida de la protagonista, Margarida Gautier, els seus costums i les seves amistats, ens descobreixen la societat de l'època i els seus prejudicis. La novel·la està inspirada en el romanç que l'autor va tenir amb Marie Duplessis. La Traviata, de Verdi, i nombroses obres de teatre, pel·lícules i ballets estan inspirats en aquesta obra.


TERESA PÀMIES              Memòria dels morts (1981) cat, cast.







Teresa es troba amb la seva mare difunta i parlen lliurement perquè ja no tenen res a perdre. Ambdues recorden situacions, amistats i les llargues separacions imposades pels esdeveniments polítics. 


BOHUMIL HRABAL           Jo he servit al rei d'Anglaterra (1971) txec, ang, fran, cast, cat.




El protagonista és un cambrer que ambiciona l'èxit social dels seus clients. Mentre narra les seves tragicòmiques aventures per escalar socialment, l'autor dibuixa la societat centroeuropea entre l'ocupació alemanya i el comunisme. 


ARUDHATI ROY                     El misteri de la felicitat suprema (2017)ang, fran, cast, cat.




És una dolorosa història d'amor i una protesta contundent del món que els toca viure als protagonistes al subcontinent indi. Cadascun dels personatges són gent trencada pel món en què viu i després rescatada, redimida, per la força de l'amor i l'esperança.


IRENE SOLÀ                                              Canto jo i la muntanya balla (2019) cat.


 


IV Premi Anagrama, explica els esdeveniments que passen entre Camprodon i Prats de Molló a través dels seus habitants i les seves relacions amb l'entorn i les seves creences.