QUI ÉS PATRICK MODIANO I COM ESCRIU?
Pensem que Antonio Jiménez Barca a Las obsesiones de Modiano (EL PAÍS 16/05/2009) ho expressa molt bé quan diu que ...
"Este hombre acogedor y atento nacido en 1945 es simplemente uno de los más importantes escritores vivos en Francia, dueño de un mundo propio, autor de más de 30 obras, ganador del Goncourt o del premio de novela de la Academia Francesa, entre otros. En España se han publicado recientemente, además de la citada Dora Bruder, En el café de la juventud perdida, Reducción de condena y Calle de las tiendas oscuras. Confiesa con naturalidad que escribe desde que tenía 20 años porque no sabe hacer otra cosa. No ha trabajado jamás en nada que no sea sentarse dos horas enfrente de esa ventana y pasarse las 22 restantes del día pensando en las páginas que quedan. Sus novelas siempre son cortas y exactas, transcurren siempre en los años cuarenta o sesenta, en un París particular y vagamente irreal, dilatado, enorme, donde siempre hay garajes, adolescentes abandonados a su suerte que se agotan en brutales caminatas errabundas y adultos que se buscan unos a otros como dentro de un laberinto: un verdadero territorio mítico que comparte con el París real los nombres de las calles y la ubicación precisa de los números. Él mismo es un maniático de la topografía parisina y si uno le menciona una calle cualquiera no es raro que Modiano no sólo la conozca, sino que la haya recorrido o la hayan recorrido sus personajes."
En diferents entrevistes i fins i tot en el seu discurs al premi Nobel, Modiano admet que el que el va impulsar a escriure era trobar respostes als enigmes de la seva joventut i entendre qui eren aquells desconeguts amb qui els seus pares el deixaven juntament amb el seu germà. Sempre va pensar que la ficció l'ajudaria a entendre millor el seu passat.
Aclarir aquest passat borrós, donar una mica de llum a la memòria, retrobar el neguit-curiositat de la joventut, recorre els carrers, els garatges, localitzar en un mapa aquests llocs significatius o cercar a la guia telefònica antics coneguts segueixen sent les seves principals obsessions i, en definitiva, segons el mateix autor, el motor de la seva escriptura.
És per això que molts lectors i crítics comenten que les novel·les de Patrick Modiano, s'assemblen molt, com si l'autor reescrivís, una vegada i una altra, el mateix llibre, però fent servir personatges diferents. Fins i tot els personatges de les seves diferents novel·les tenen trets semblants, éssers que cerquen el seu passat o el passat dels altres, joves perduts que tenen curiositat i por alhora per descobrir la vida i s'arrosseguen pels barris de la ciutat de París, i que cauen en forats negres, en zones neutres, on la vida se'ls escola sense deixar massa rastre.
Per saber-ne més detalls podeu llegir alguns articles en el monogràfic Patrick Modiano (EL PAÍS 4-11-2015) , l'entrevista que li fa Alex Vicente Modiano:"Estoy en una eterna huída hacia adelante" (BABELIA- EL PAÍS 27/05/2015) o l' anàlisi sobre l'autor, amb un mapa dels lloc de Paris que apareixen a les seves novel·les o les seves frases clau comentades pel propi autor a , Christophe Bigot Modiano écrit-il toujours le même livre? (OBS BIBLIOBS 05-12-2015).
També podeu acostar-vos a l'autor i al seu món interior a través del seu discurs a l'acadèmia sueca quan li van concedir el Premi Nobel de literatura (10-12-2014).
Aclarir aquest passat borrós, donar una mica de llum a la memòria, retrobar el neguit-curiositat de la joventut, recorre els carrers, els garatges, localitzar en un mapa aquests llocs significatius o cercar a la guia telefònica antics coneguts segueixen sent les seves principals obsessions i, en definitiva, segons el mateix autor, el motor de la seva escriptura.
És per això que molts lectors i crítics comenten que les novel·les de Patrick Modiano, s'assemblen molt, com si l'autor reescrivís, una vegada i una altra, el mateix llibre, però fent servir personatges diferents. Fins i tot els personatges de les seves diferents novel·les tenen trets semblants, éssers que cerquen el seu passat o el passat dels altres, joves perduts que tenen curiositat i por alhora per descobrir la vida i s'arrosseguen pels barris de la ciutat de París, i que cauen en forats negres, en zones neutres, on la vida se'ls escola sense deixar massa rastre.
Per saber-ne més detalls podeu llegir alguns articles en el monogràfic Patrick Modiano (EL PAÍS 4-11-2015) , l'entrevista que li fa Alex Vicente Modiano:"Estoy en una eterna huída hacia adelante" (BABELIA- EL PAÍS 27/05/2015) o l' anàlisi sobre l'autor, amb un mapa dels lloc de Paris que apareixen a les seves novel·les o les seves frases clau comentades pel propi autor a , Christophe Bigot Modiano écrit-il toujours le même livre? (OBS BIBLIOBS 05-12-2015).
També podeu acostar-vos a l'autor i al seu món interior a través del seu discurs a l'acadèmia sueca quan li van concedir el Premi Nobel de literatura (10-12-2014).
També són interessants el dos vídeos següents:
Vídeo 1 Patrick Modiano dans Metropolis-ARTE (10/11/2014). L'autor recorre els carrers de París i explica els principals llocs que van marcar la seva juventut i que una i altra vegada surten a les seves novel·les (garatges, Plaça La Blanche...). En francès.
1 2
Ara que ja coneixem una mica més l'autor parlem de Perquè no et perdis pel barri
Jean Daragane representa un escriptor gran que es troba cada vegada més sol i aïllat, però per circumstàncies ben banals (ha perdut un llibret d'adreces) es veu obligat a recordar un període de la seva vida que s’havia esforçat molt per oblidar: primer la seva joventut i, més tard, la seva infantesa. Mentre el lector va descobrint el misteris i secrets de la seva vida, descobreix alhora el París de fa 50 anys: el seu anar i venir, els seus carrers, les seves places, els seus cafès, en definitiva, la vida dels seus conciutadans.
Un dels temes importants de la novel·la, sinó el més important és el de l'escriptura a dins de la novel·la o metatext: En Jean Daragane decideix escriure una novel·la, La Negror de l'estiu, per intentar retrobar a l'Anne Astrand, qui li havia fet de mare durant un temps a la seva infantesa, i de qui havia perdut la pista. L'escriptura per Jean té principalment un motiu: anar esbrinant i retrobant-se amb el seu passat. És per això que molts dels personatges de La negror de l'estiu són personatges reals, coneguts per Daragane, com Guy Torstel. L'escriptor Daragane no deixa de ser un alter ego de Modiano, tots dos entrats en edat, que busquen i cerquen respostes sobre el seu passat.
Però com tota vida, la veritat del passat de Jean Daragane no s'acaba mai de descobrir del tot, queden moltes cantonades per fer net, així que, tot i que l'autor ens desvetlla bona part del misteri, queda, també enterrada per sempre la veritat o veritats més profundes dels seus protagonistes. El present ja no pot reconèixer el passat en la seva absolutesa. "El present i el passat es confonen i això sembla natural (...) perquè no estant separats sinó per una paret de cel·lofana" (p.31). Vet-ho-aquí una de les principals característiques de les novel·les de Patrick Modiano.
L'estil narratiu de Modiano podríem dir que és un estil clar, senzill de descripcions breus però alhora fotogràfiques que ajuden al lector a imaginar-se el París dels anys 50 i 60. El seu llenguatge ens transporta al passat i ens transmet una barreja de nostalgia-tristesa com les fotografies en blanc i negre. De fet ho descriu molt bé la seva traductora María Teresa Gallego Urrútia a La geografía de una lengua (EL PAÍS-CULTURA- 10/10/2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada