PERQUÈ NO ET PERDIS PEL BARRI, de Patrick Modiano

         QUI ÉS PATRICK MODIANO I COM ESCRIU?

Pensem que Antonio Jiménez Barca a Las obsesiones de Modiano (EL PAÍS 16/05/2009) ho expressa molt bé quan diu que ...

"Este hombre acogedor y atento nacido en 1945 es simplemente uno de los más importantes escritores vivos en Francia, dueño de un mundo propio, autor de más de 30 obras, ganador del Goncourt o del premio de novela de la Academia Francesa, entre otros. En España se han publicado recientemente, además de la citada Dora Bruder, En el café de la juventud perdida, Reducción de condena y Calle de las tiendas oscuras. Confiesa con naturalidad que escribe desde que tenía 20 años porque no sabe hacer otra cosa. No ha trabajado jamás en nada que no sea sentarse dos horas enfrente de esa ventana y pasarse las 22 restantes del día pensando en las páginas que quedan. Sus novelas siempre son cortas y exactas, transcurren siempre en los años cuarenta o sesenta, en un París particular y vagamente irreal, dilatado, enorme, donde siempre hay garajes, adolescentes abandonados a su suerte que se agotan en brutales caminatas errabundas y adultos que se buscan unos a otros como dentro de un laberinto: un verdadero territorio mítico que comparte con el París real los nombres de las calles y la ubicación precisa de los números. Él mismo es un maniático de la topografía parisina y si uno le menciona una calle cualquiera no es raro que Modiano no sólo la conozca, sino que la haya recorrido o la hayan recorrido sus personajes."

En diferents entrevistes i fins i tot en el seu discurs al premi Nobel, Modiano admet que el que el va impulsar a escriure era trobar respostes als enigmes de la seva joventut i entendre qui eren aquells desconeguts amb qui els seus pares el deixaven juntament amb el seu germà. Sempre va pensar que la ficció l'ajudaria a entendre millor el seu passat. 

Aclarir aquest passat borrós, donar una mica de llum a la memòria, retrobar el neguit-curiositat de la joventut, recorre els carrers, els garatges, localitzar en un mapa aquests llocs significatius o cercar a la guia telefònica antics coneguts segueixen sent les seves principals obsessions i, en definitiva, segons el mateix autor, el motor de la seva escriptura.

 És per això que molts lectors i crítics comenten que les novel·les de Patrick Modiano, s'assemblen molt, com si l'autor reescrivís, una vegada i una altra, el mateix llibre, però fent servir personatges diferents. Fins i tot els personatges de les seves diferents novel·les tenen trets semblants, éssers que cerquen el seu passat o el passat dels altres, joves perduts que tenen curiositat i por alhora per descobrir la vida i s'arrosseguen pels barris de la ciutat de París, i que cauen en forats negres, en zones neutres, on  la vida se'ls escola sense deixar massa rastre.

Per saber-ne més detalls podeu llegir alguns articles en el monogràfic Patrick Modiano (EL PAÍS 4-11-2015) , l'entrevista que li fa Alex Vicente Modiano:"Estoy en una eterna huída hacia adelante" (BABELIA- EL PAÍS 27/05/2015) o l' anàlisi sobre l'autor, amb un mapa dels lloc de Paris que apareixen a les seves novel·les o les seves frases clau comentades pel propi autor a , Christophe Bigot Modiano écrit-il toujours le même livre? (OBS BIBLIOBS 05-12-2015).

També podeu acostar-vos a l'autor i al seu món interior a través del seu discurs a l'acadèmia sueca quan li van concedir el Premi Nobel de literatura (10-12-2014).

També són interessants el dos vídeos següents:

Vídeo 1 Patrick Modiano dans Metropolis-ARTE  (10/11/2014). L'autor recorre els carrers de París i explica els principals llocs que van marcar la seva juventut i que una i altra vegada surten a les seves novel·les (garatges, Plaça La Blanche...). En francès.

 Vídeo 2 Patrick Modiano"Comment j'ecrit"  (10-11-2014) L'autor presenta el lloc on escriu i explica que hi treballa unes 2 o 3 hores diàries, com sempre té present el lector quan escriu, etc. És en francès i dura 6 minuts.

1              2  

      
Ara que ja coneixem una mica més l'autor parlem de Perquè no et perdis pel barri 

Aquesta novel·la es va publicar a França pocs dies abans que es fes pública la concessió del Nobel al seu autor. Tots el crítics coincideixen a dir que està inspirada en la seva pròpia biografia:El seu pare va ser un jueu italià que durant la segona guerra mundial va fer negocis amb els nazis i la seva mare una actriu flamenca amb poc sentiment de mare. Va tenir un germà, Rudy, que va morir de leucèmia als 10 anys. Ambdós germans, van ser abandonats repetidament en diverses cases perquè se'n fessin càrrec amics o coneguts dels pares. Patrick no tornarà a veure els seus pares fins els 17 anys. Aquests personatges del passat de Modiano apareixen amb altres noms com personatges del passat de Jean Daragane, el protagonista de la nostra novel·la i, segons, Christophe Bigot també apareixen a Exculpació (1998)

Jean Daragane representa un escriptor gran que es troba cada vegada més sol i aïllat, però per circumstàncies ben banals (ha perdut un llibret d'adreces) es veu obligat a recordar un període de la seva vida que s’havia esforçat molt per oblidar: primer la  seva joventut i, més tard, la seva infantesa.  Mentre el lector va descobrint el misteris i secrets de la seva vida, descobreix alhora el París de fa 50 anys: el seu anar i venir, els seus carrers, les seves places, els seus cafès, en definitiva, la vida dels seus conciutadans.

Un dels temes importants de la novel·la, sinó el més important és el de l'escriptura a dins de la novel·la o metatext: En Jean Daragane decideix escriure una novel·la, La Negror de l'estiu, per  intentar retrobar a l'Anne Astrand, qui li havia fet de mare durant un temps a la seva infantesa, i de qui havia perdut la pista. L'escriptura per Jean té principalment un motiu: anar esbrinant i retrobant-se amb el seu passat. És per això que molts dels personatges de La negror de l'estiu són personatges reals, coneguts per Daragane, com Guy Torstel.  L'escriptor Daragane no deixa de ser un alter ego de Modiano, tots dos entrats en edat, que busquen i cerquen respostes sobre el seu passat.  
Però com tota vida, la veritat del passat de Jean Daragane no s'acaba mai de descobrir del tot, queden moltes cantonades per fer net, així que, tot i que l'autor ens desvetlla bona part del misteri, queda, també enterrada per sempre la veritat o veritats més profundes dels seus protagonistes. El present ja no pot reconèixer el passat en la seva absolutesa. "El present i el passat es confonen i això sembla natural (...) perquè no estant separats sinó per una paret de cel·lofana" (p.31). Vet-ho-aquí una de les principals característiques de les novel·les de Patrick Modiano.

L'estil narratiu de Modiano podríem dir que és un estil clar, senzill de descripcions breus però alhora fotogràfiques que ajuden al lector a imaginar-se el París dels anys 50 i 60. El seu llenguatge ens transporta al passat i ens transmet una barreja de nostalgia-tristesa com les fotografies en blanc i negre. De fet ho descriu molt bé la seva traductora María Teresa Gallego Urrútia  a La geografía de una lengua (EL PAÍS-CULTURA- 10/10/2014).

PROPOSTES LITERÀRIES 2015-2016

PATRICK MODIANO                  Perquè no et perdis pel barri  (2014) Llengües: fran, cat, cast.

                                           

Patrick Modiano és un dels escriptors francesos actuals més guardonat i de més fama internacional. L'any 2014 va guanyar el premi Nobel de literatura per la seva trajectòria. 

El protagonista principal de la novel·la és Jean Daragane, un escriptor gran que es troba cada vegada més aïllat, però per circumstàncies ben banals es veu obligat a recordar un període de la seva vida que s’havia esforçat molt per oblidar. Mentre el lector va descobrint el misteris i secrets de la seva vida, decobreix també el París de fa 50 anys: el seu anar i venir, els seus carrers, les seves places, els seus cafès, en definitiva, la vida dels seus conciutadans. 

WAJDI MOUARAD                                  Ànima   (2012)  Llengües: fran., cat., cast

                                                                                                

Wajdi Mouawad és actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d’expressió francesa de més rellevància del panorama actual.  Ànima, descrita sovint com una novel·la totèmica i animista, representa el seu segon llibre dins l'aventura narrativa: Quan Wahhch Debch descobreix que han assassinat la seva dona comença una cacera irracional de l'home a través d'Amèrica violenta i bella alhora. El protagonista ha d'alliberar la seva còlera i sacrificar la seva ànima per tal de desvelar la mentida sobre els seus orígens.  Ha obtingut el Gran Premi Thyde Monnier de la Societat General d’Homes de Lletres, el premi literari Deuxième Roman de Laval, el premi Phénix de literatura i el premi Méditerranée.

JAMES SALTER                         L'última nit (2005)  Llengües: ang., cat., cast.

                                              

Un recull de 10 relats sobre la relació de parella on s'exploren els enganys, els desamors, la incomunicació, la soledat, l'amor... entre els homes i les dones. Intimitat descoberta per la ploma d'un dels grans escriptors nord-americans contemporanis, que morí aquest 2015 i que sabia descriure i utilitzar com ningú la profunditat psicològica i emocional dels personatges. 

NADINE GORDIMER                          Atrapa la vida  (2005)  Llengües: ang., cast, cat...

                    

El diagnosi d'un càncer de tiroides als trenta anys fa que el protagonista es repensi la seva vida i la relació que manté amb els pares, la dona i el fill. També la vida al seu voltant, dels familiars i coneguts fa un gir, especialment la vida dels més grans, els seus pares. El protagonista recupera una comunicació estreta amb la mare, un personatge que ens sorprendrà per la seva flexibilitat, valentia i esperit de lluita per aconseguir una vida plena.

Nadine Gordimer , que morí el 2014, fou una escriptora sud-africana d'immigrants jueus que va saber reflectir bé la complexitat social del seu país i que va apostar per superar fermament  la segregació racial. Va guanyar el premi Nobel l'any 1991.

JAVIER CERCAS                               El impostor (2014 )   Llengües: cast.

                     

Javier Cercas es torna a inspirar en la realitat, en la investigació històrica i biogràfica per escriure aquesta novel·la. En aquest cas es tracta de la historia de Enric Marco Batlle, un gran impostor al llarg de la seva vida: Es fa passar per antifranquista i antifeixista durant dècades i sobretot per un supervivent del camp de concentració nazi de Flossenbürg durant la segona guerra mundial. Però l'autor també juga i reflexiona sobre com el fet de narrar la vida dels "altres" et tempta a viure la seva vida. En definitiva, la realitat i la ficció interactuen i es complementen tant en el cas del protagonista com en el cas de l'escriptor.

IAN MCEWAN                                       Dissabte (2005)      Llengües: ang, cat.,cast., ...

                                   

Henry és un neurocirurgià que viu una vida feliç amb la seva dona i els seus fills. Però tot canvia el dissabte 15 de febrer del 2003, quan testimonia casualment un accident d’avió. Aquest dia entra en un espiral d'angoixa que resultarà en el seu ensorrament personal i existencial, tot narrat al llarg d'un dia. 

Ian McEwan és un escriptor anglès molt premiat i amb força obres portades al cinema. 

 ISABEL ALLENDE                    El Juego de Ripper ( 2014) Llengües: cast.

Novel·la d'intriga  i basada en una onada d'assassinats a San Francisco. L'autora xilena de supervendes torna a utilitzar els dons supernaturals, les immenses possibilitats de la ment humana per desllorigar el misteri en aquesta novel·la. És gràcies a un joc de rol anomenat Ripper, que Amanda, una jove d'institut, té la possibilitat d'ajudar a la investigació policial per tal de solucionar el cas, que esdevindrà també personal.

CRISTINA GARCÍA                    Silenci a taula (2014 ) Llengües: cat.

 

La Cristina García, professora d'institut, ens regala mirallets de la seva vida i de la seva escriptura amb aquests 17 contes que conté Silenci a taula.  Relats contectats amb el teatre, amb la vida quotidiana i amb la poesia que inegablement conté l'existència i que tant necessària se'ns fa per tirar endavant.

STEPHEN KELMAN                  Els consells del colom  (2011)  Llengües: ang, cat, cast.


                                              

Harrison Okupu, un nen ghanès de deu/onze anys, que en fa dos que viu amb la seva mare i la seva germana en un suburbi de Londres, és el protagonista d'aquesta novel·la anglesa. El mateix Harri ens narra en primera persona la seva història i com la seva infantesa feliç, de nen de suburbi, comença a quedar enrere un dia que un noi del barri apareix assassinat i, ell i el seu amic Dean, decideixen investigar què ha passat. La realitat i la fantasia que es barrejaven en la vida d'en Harri, en les converses amb el seu amic que mira tots el CSI de la televisió, en les històries que li explica la mare, en els consells que li dóna el colom, a qui el nen fa confidències, poc a poc deixen pas a la realitat en majúscules: la corrupció, les bandes, la violència, les revenges,  la immigració... del suburbis londinecs.

XAVIER BOSCH                         Algú com tu  (2014  )  Llengües: cat

                                               

Història sentimental que contraposa dues visions generacionals ben diferents sobre l'amor. La protagonista Gina, que tot i rondar la quarantena encara no ha tastat el veritable nèctar de l'amor, descobrirà qui fou realment la seva mare, la Paulina, i el seu vertader amor, a través d'unes cartes guardades a París. L'autor ens esperona a viure la vida al màxim, tot i el perill al fracàs i a la decepció.

SOPAR LITERARI AMB NÚRIA ESPONELLÀ

Aquest divendres 12 de juny ens hem trobat al restaurant L'Estrada de Salt per fer l'última trobada del curs del Club de Lectura Biblos.

Llegir, parlar, menjar...

Ens acompanya la Núria Esponellà, autora del llibre que hem triat per cloure el curs, Rere el murs.

L'acció del llibre ens situa al Monestir de Sant Pere de Rodes, a l'Alt Empordà, en plena època medieval i en el marc dels enfrontaments entre els casals d'Empúries i el de Perelada. Per l'obra desfilen diversos personatges molt ben retratats per l'autora, l'Ocell,en Blai, un jove serf lligat a l'abat de Sant Pere de Rodes; en Sebastià, un antic croat que abandona les armes en adonar-se de la crueltat i inutilitat de les guerres; l'abat Berenguer, que dirigeix el monestir com un autèntic senyor feudal; el Mestre Peire, escultor i alter ego del Mestre de Cabestany, la Càndia, filla de l'escultor, de la que s'enamora en Blai, i tot un reguitzell d'altres personatges que s'entrecreuen en la trama del llibre, barreja de novel.la històrica i novel.la negra que va atrapant al lector a mida que  la lectura avança.

La Bibiana és l'encarregada de presentar-nos la Núria, fer una ressenya biogràfica i una introducció a la seva obra literària. En ressalta especialment el seu començament com a poetessa, la seva relació amb el paisatge, amb la natura... L'autora recorda que en segueix escrivint.

Aquí teniu un enllaç a tres poemes de la Núria.

Tot seguit l'autora pren la paraula i ens fa cinc cèntims de cadascun dels seus llibres.

                           

La xerrada amb la Núria  resulta molt interessant. Enmig d'una conversa distesa, l'autora ens ensenya i ens desplega, literalment, els “llençols”, tal com ella anomena els apunts que són l'esquelet de la novel.la. En aquests llençols la Núria apunta tant les característiques i relacions dels personatges, com la recerca històrica, per cert molt aprofundida, mapes de l'època, i tot el material que li pot servir per anar vestint la novel.la.

També ens explica alguna anècdota divertida, com que va demanar quedar-se a dormir una nit sola dins del monestir per poder experimentar la sensació de por que devia sentir l'Ocell, el jove protagonista. O les innombrables vegades que va pujar al monestir per amarar-se del paisatge, la tramuntana, els espadats  i poder-ho transmetre al lector.

La Núria comenta el procés creatiu d'algunes de les seves novel·les, molt lligades a les seves experiències personals. També fa esment dels seus inicis com a poetessa i com sovint la seva prosa és un reflex de la seva sensibilitat poètica. Tampoc descarta tornar a publicar poesia.

No cal dir que tothom parla, dóna la seva opinió i fem un munt de preguntes a la Núria que va responent amablement.

A l'hora del comiat va escriure una dedicatòria en els exemplars del llibre de cadascun dels assistents al sopar.

Si voleu seguir la trajectòria d'aquesta autora podeu entrar al seu bloc, consultar i participar.

Tanquem la trobada i ens emplacem a continuar assaborint aquest “gust per la lectura” amb les propostes del curs que ve.

BON ESTIU!!!!

RERE ELS MURS, de Núria Esponellà

 El 10 de desembre del 2009 Núria Esponellà presentava a L'Escala el seu darrer llibre Rere els murs, una novel·la històrica, guanyadora del premi Néstor Luján i ambientada en la segona meitat del segle XII al Monestir de Sant Pere de Rodes.

En la novel·la, l'Abat Berenguer intenta defensar els interessos del monestir i sortir guanyador de les disputes entre el comte d'Empúries i el vescomte de Perelada. Però darrere aquest rerefons històric s'hi troben intrigues polítiques entre clergues, cavallers templers i consellers i s'hi viuran mals d'amor difícils entre serfs i senyors, com els d'en Blai i la Càndia. Amb tot, doncs, una lectura entretinguda i ben documentada que ens transporta a una de les èpoques de més esplendor de la nostra història i a través d'una de les icones més emblemàtiques de l'Alt Empordà.

       
Més informació sobre història de l'edifici i les seves diferents parts a Terres de Girona, comarca Alt Empordà.

L'autora ha intentat al llarg de la novel·la entrellaçar història i literatura, personatges més històrics amb personatges més literaris, informació important al voltant del monestir i el comtat d'Empúries a la segona meitat del segle XII, amb la vida i els anhels imaginaris d'uns personatges que ben bé podrien haver actuat, pensat o estimat d'aquesta manera i que "si non e vero e ben trovato".

Així, mentre anem llegint la novel·la prenem consciència de les relacions de vassallatge i de l'alt preu o delme que pagaven sobretot els pagesos, els pescadors i els moliners de la zona per poder mantenir l'autosuficiència del Monestir de Sant Pere s i el seu important poder político-econòmic. Al capítol 10 veiem, per exemple, com un dia de tardor  els pagesos fan cua per retre comptes davant el prior i el sagristà, que cobraven els tributs i controlaven els sacs d'ordi, sègol, els coves de carbasses, castanyes, els cistells d'hortalisses, llegums, gàbies amb aviram, les samals de most, etc, en concepte de paga al monestir.

També veiem les complicades relacions entre el monestir i els nobles de la zona, el Comte Hug III d'Empúries i el vescomte de Perelada. Une relacions basades en una fràgil estabilitat per no perdre massa poder sobre els vassalls (per exemple, escanyar econòmicament encara més els pagesos, els pescadors i els moliners dels voltants del monestir o els monjos que obeien a un o altre senyor segons els seus origens) i els privilegis que alhora es concedien al monestir (delme sobre la pesca dels estanys,  diners i favors per acceptar un fill al monestir, etc), per cert, sovint otorgats o cedits per les senyores devotes dels comtes

L'Abat Berenger lluita també aferrisadament per no perder les relíquies de Sant Pere amagades a l'arqueta de la cripta. En Sebastià i en Blai comencen al capítol 25 una sèrie de peripècies per poder fer arribar l'arqueta sencera al Monestir de Sant Pere de Galligans i poder-la retornar a temps per la celebració del Jubileu. Els pelegrins devots vindrien de tot al món cristià a contemplar i experimentar el poder de  les relíquies exposades i on, a més a més,  gràcies a la butlla papal otorgada al monestir, aquest els podria otorgar el perdó desitjat. L'Abat Bereger lluita per no perdre, doncs, l'altra gran fons d'ingressos del Monestir, el pelegrinatge i el negoci de les santes relíquies. Per això amagarà en el secret més absolut el document que li va donar en custòdia l'exmonjo Norbert on s'especifica que les relíquies del Vaticà (i per tant també les de Sant Pere) són falses. "Aquí reposarà segur; el nostre monestir no pot perdre la grandesa que sempre ha tingut... Al cap i a la fi, allò que salva els pelegrins és la fe"(p.465).

Si voleu saber més coses sobre els delmes del monetir de Sant Pere, les seves relíquies, tresors i butlles, mireu els següents vídeos::

Troben un capbreu que explica la vida a Sant Pere de Rodes
(Telenotícies TV3 25/08/2013)



Quan rehabiliten el Monestir troben un pot de ceràmica ple de monedes d'or i de plata amagat al Palau de l'Abat (avui dia el centre de recepció).   Qui deu haver amagat aquestes monedes? L'Abat de l'època? El cellerer? De qui són? Del impostos? Dels pelegrins? Del mercaders- per custodiar-?

També parla de les relíquies que conserva l'arqueta de Sant Pere
i de la carta de la butlla papal
El tresor de Sant Pere de Rodes (Odissees TV3 22/03/2015)

L'autora ens descriu la rutina de la vida monàstica distribuïda entre les hores de res, de cant,  la tasca otorgada (l'abat, el prior,el sagristà i arxiver,  el porter, el cambrer, l'hortalà, l'obrer), els àpats i les hores de son.

Però tampoc ha passat per alt la feina que es feia a l'escriptori, la il·lustració de la Bíblia de Sant Pere, "la nineta dels nostres ulls", com deia l'abat Berenger, "Va ser copiada al monestir de Ripoll, en temps de l'Abat Oliba i l'estem completant amb miniatures" (p31 i 32)




  
Si voleu veure més miniatures o saber més coses sobre el tema aneu als següents enllaços
La Bíblia de Sant Pere de Rodes (web dels monestirs de Catalunya)
LaBíblia de Sant Pere de Rodes torna a Port de la Selva en facsímil ( El Punt Avui 17/12/07)

Són precisament alguns d'aquests monjos, juntament amb altres personatges que treballen al monestir com en Sebastià, l'hospitaler i tutor d'en Blai, l'Aimeric, el mosso casat amb la Miquela, que otorgen a la novel·lista la possibilitat de dibuixar personatges de carn i ossos plegats de vicis i valors que permeten fer del monestir un poble petit on tot és possible, fins i tot potser l'amor,  entre en Blai i la Càndia, la filla del mestre escultor.