dijous, 4 de juliol del 2019

SOPAR LITERARI AMB ROSA FONT I CIMS BORRASCOSOS










Per acabar el curs ens hem decidit a llegir un clàssic i d'entre les diverses lectures proposades ens decantem pel llibre d'Emily Brönte Cims Borrascosos. Un llibre que la majoria de nosaltres ja havia llegit però que, a vegades, ve de gust tornar a agafar.
Demanem a la professora i poeta Rosa Font que ens acompanyi en la relectura i que vingui a fer-nos un comentari literari de la mateixa.




La Bibiana Corominas s'encarrega de presentar-nos la Rosa Font i parlar-nos de la seva trajectòria com a professora i poeta. La presentació, formal d'entrada, es va tornant en una presentació emotiva en explicar-nos la Bibiana el records que té de Font com a professora, el respecte que tenia cap als alumnes i de com va saber transmetre'ls els seu amor per les paraules i ens parla també de la seva obra poètica i del reconeixement que ha tingut.







Aprofitem per compartir algun dels poemes que, en honor seu, hem llegit:





FOC


La mare ens rentava els cabells cada dissabte  i el pare feia foc.
Agenollats a la cadira,
amb el cap inclinat sobre l'aigüera,
les mans manyagues de la mare
feien créixer el sabó.
La cuina era petita i la taula, ben blava.
Després, amb els cabells humits,
sèiem vora el foc.
Lliscava esquena avall un filet d'aigua freda
i un lleu estremiment ens resseguia el cos.
No sabíem encara que aquell instant feliç
cremaria amb la llenya


LA CASA SENSE NOM

Si em deixes venir amb tu
fins on el riu s'acaba
i les dunes es moren ran de mar,
no fusta, no petxina, no pas pedra, em faré,
tampoc l'ull cec del vent que guaita
des del cor de Banyuls.
Serçe la set de l'arbre,
l'ossada de la pedra,
l'udol cremant del vent,
la casa sense nom, ben buida de paraules




La professora Font comença fent una introducció explicant la biografia d'Emily Brönte i de com entre les germanes muntaven móns imaginaris que les ajudaven a sortir de la societat victoriana i conservadora en que vivien. Les germanes Brönte canalitzaran la seva voluntat de rebel.lia a través de la literatura. Cims borrascosos s'emmarca dins el Romanticisme i hi trobem moltes de les característiques d'aquest moviment: passió amorosa lligada a la mort i al dolor, sentiments portats al límit, somnis, paisatges rúfols, melancòlics i rebel.lia dels personatges. Fins i tot es podria parlar de novel.la gòtica si tenim en compte que hi trobem figures fantasmagòriques, cementiris, necrofília, la figura del diable encarnada en Heathcliff, estats de bogeria.

 Entre els lectors i lectores de Biblos ens preguntem com una noia jove, d'uns trenta anys, va poder escriure una novel.la d'aquestes característiques i dibuixar d'aquesta manera uns personatges tan turmentats . I aquest desig de venjança que, com una onada, ho corromp tot. I la certesa que només la mort és l'única sortida. La mort com a manera de materialitzar l'amor indestructible i alhora malaltís  entre Catherine i Heathcliff.

Emily Brönte comença la novel.la in media res, quan el desenllaç de la història ja és a prop i aquesta se'ns va explicant  a través del diàleg que mantenen dos personatges, Lockwood que ens situa al present i Nelly, que ens explica el passat. A través de Nelly coneixem l'arribada de Heathcliff a Cims Borrascosos, sense que se'ns faci saber de manera clara el seu origen; l'estreta relació que anirà forjant amb Catherine des de petits i com aquesta, ja jove i malgrat estimar Heathcliff, es decideix a casar-se amb Linton, hereu de la Granja dels Tords i deixar el paisatge violent i rúfol del Cims, per un paisatge més amable i domesticat de la Granja. Aquesta contraposició de paisatges com a simbolisme, el paisatge com un personatge més.


Resultat d'imatges de cims borrascosos

Al llarg de la trobada, Rosa Font ens va explicant les característiques de la novel.la i comentem els personatges, quins trobem més interessants. Aquí cadascú diu la seva i acabem els comentaris remarcant l'escletxa d'esperança que representen  Cathy i Harenton. Ens queda un bon regust de boca i la voluntat de continuar llegint els clàssics.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada