dilluns, 25 d’octubre de 2021

LA VIDA AL DAVANT, dr Romain Gary (Émile Ajar)




Biografia de l'autor:





Romain Gary neix a Vilna, Lituània, el 1914, en una familia jueva. El pare els va abandonar quan ell tenia onze anys i a partir d’aquell moment és criat només per la mare. Al 1914 marxen amb la mare a França. Allà va estudiar Dret i va lluitar a la 2ª Guerra Mundial allistat a les tropes franceses. Va treballar com a diplomàtic a Nova York, Londres i Los Ángeles.

Com a escriptor hem de destacar que va escriure més d’una trentena d’obres i que va guanyar dues vegades el Premi Goncourt, la primera vegada al 1956 amb l’obra  Les raines du ciel, i la segona vegada al 1975 amb l’obra que llegim, La vie devant soi. Aquesta segona vegada va aconseguir guanyar perquè es va presentar amb un pseudònim, Émile Ajar, perquè aquest premi no s’atorga mai dues vegades a la mateixa persona. Més endavant ell mateix va explicar la veritat.

Va estar casat dues vegades, primer amb Lesley Blanch i més endavant amb l’actriu Jean Seberg que es va suïcidar i que va enfonsar l’autor en una depressió que també el va portar al suïcidi al 1980.

 

De l’obra que llegim se n’han fet dues versions al cinema, una el 1977  en la que el paper de Sra Rosa el feia Simone Signoret i una altra més recentment on aquest paper el representava Sofia Loren.

 Us poso una fotografia de cada protagonista perquè decidiu vosaltres quina s'adiu més al personatge descrit per Gary:










La majoria de crítiques literàries  parlen molt bé d'aquesta novel.la. Us deixo alguns enllaços per si les voleus llegir:

 https://www.isabadell.cat/cultura/critica-literaria-la-vida-al-davant-de-romain-gary/

http://quaderndemots.cat/la-vida-al-davant-romain-gary/

https://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2014/04/la-vida-al-davant-romain-gary-emile-ajar.html

 

 

Us passo també un resum de l’argument que va Roslyn Fuller en un article al diari El País:

Sinopsis

El 1975 una novel·la fresca i original, signada per un desconegut Émile Ajar, guanyava el premi Goncourt, el més prestigiós de França. Romain Gary despistava així el jurat, el públic i la crítica amb aquesta insòlita història d’amor, la de l’afecte d’un noiet àrab, Momo, per una vella jueva, la senyora Rosa, al barri parisenc de Belleville. Els adults -l’ancià cec que li ensenya àrab, la prostituta transsexual que viu dos pisos més avall, la mateixa senyora Rosa- solen dir-li a Momo que té «tota la vida al davant», però ell, veient com ells han perdut l’alegria, la felicitat i la salut, dubta si això és realment un motiu de joia o una maledicció. Novel·la bellíssima i alhora inquietant, amb milions de lectors a França, La vida al davant és molt més que la història d’uns personatges marginals, inoblidables, al París dels anys setanta; és un relat ple d’humor, vitalista i molt actual sobre la importància d’estimar per sobreviure a les adversitats. La vida al davant és, encara, l’única obra de Romain Gary traduïda al català. «La vida al davant és un dels grans llibres de tots els temps.» – Roslyn Fuller

 

Vaig triar proposar-vos La vida al davant perquè crec que nosaltres podem entendre força els personatges i el barri on es sitúa l’acció. Tot i que Belleville (ironia!) és un barri de les banlieus de París i que potser a casa nostra no és tan extrem, sí que ens podem posar en situació

L’autor ens ha volgut presentar una reflexió sobre la vida des de la mirada d’un infant, però en molts moments no ens l’acabem de creure. Per molt que els nens que viuen en situacions desafavorides poden comportar-se com adults molt aviat, sovint sentim darrere la veu de Momo, el nen protagonista, la veu i les reflexions de l’autor. Aquesta és una sensación personal que he tingut vàries vegades durant la lectura del llibre. (I així com en La drecera, de Miquel Martín, que també ho narra un nen,  aixó no em va passar, aquí si i no m’agrada gaire)  PÀG 34, 75

A vegades fins i tot, aquesta manera de relatar a través dels ulls d’un infant pot resultar massa repetitiu, tot i que hi ha crítiques que ho troben molt encertat i que donen vivesa i frescor al relat.D’aquest relat de Momo en dependrà el llenguatge utilitzat. Una llengua plena d’expressions mal dites com ara PROXINETA, DEFENSAR-SE AMB EL CUL, FER-SE AVORTAR, ALENACIÓ…. que volen remarcar la joventut del personatge. De fet, en una entrevista el mateix traductor explica que va revisar al cap d’un temps la traducció i la va modificar per posar més èmfasi en aquest llenguatge desmanegat i infantil:


 Jordi Martín Lloret, traductor

“Traduir és relacionar-se amb un text de la manera més íntima possible, és necessitar entendre un text per estimar-lo”

 

Al llarg de la lectura ens imaginem l’època en què està ambientada pels comentaris que van fent els personatges, però l’aparició del pare de Momo dóna una informació rellevant: deixa el petit Mohamed a la sra Rosa el 7 d’octubre de 1956. Aquesta data ens sitúa i fa créixer Momo de cop. També ens fa saber què va passar amb la família del noi.

A travès d’un relat aparentment innocent, l’autor ens parla de molts temes:

-l’orfanesa

-el desarrelament

-els traumes de la 2a Guerra Mundial

-el deteriorament físic i psíquic de la gent gran.

- la solitud, però també la germanor que s’estableix entre els personatges necessitats. Com diu Momo : “a França no hi ha tribus per culpa de l’egoisme”.

De tota la corrua de personatges que van aparaixent Momo i la Sra Rosa en són la parella protagonista.

Momo, un nen amb una vida d’adult que és capaç d’estar fumant i alhora quedar-se embadalit davant un aparador on hi ha un circ de joguina (pàg 77). Un nen que serà l’únic de tots els que cuida la Sra Rosa a qui no venen a buscar i que es queda amb ella per evitar que la sra. Rosa sigui “ la campiona del món dels vegetals”(pàg 211), que resta al seu costat mirant-la en silenci(pàg 50) i li dóna la mà quan es queda “penjada”, però que també ens fa una descripció brutal i descarnada del deteriorament físic de la sra. Rosa. Momo, que ven el seu gos estimat perquè entén que la vida que porta “no és vida per a un gos” (pàg 24).

A la sra Rosa la coneixem ja molt deteriorada, però gràcies a la foto que conserva de quan tenia quinze anys sabem que era una noia polonesa, jueva a qui “li esperaven un munt de coses bones”(pàg 108) que la política de Hitler va truncar. Ella i el Sr Hamil seran els educadors de Momo i li donaran una visió àcida però tendre del què és la vida. Una vida que té al davant. Expressió que es repeteix diverses vegades en el text.

Són dos personatges amb una simbiosi perfecta, es necessiten un a l’altre.

La resta de personatges que apareixen poden semblar una mica estereotipats: el metge, el senyor Katz, tan prudent; la Sra Lola, el transvestit ple d’energia positiva; el sr. Walambo, que “és un negre del Camerun que va venir a França per escombrar-la” (pàg 141), els germans Zaoum, que pugen i baixen el doctor Katz i fins i tot porten la señora Rosa a voltar perquè “el cor és el pitjor que hi ha per a les escales”(pàg 151); Banània, el nen negre a qui porten a veure negres come ll perquè s’hi acostumi. La noia rossa, benestant, que amb la seva familia acabaran  acollint Momo.

La vida al davant acaba d’una manera optimista. Tot i que per arribar a aquest final hem hagut d’assistir a les misèries i reflexions que Momo i els altres ens posen davant els ulls i hem d’acomiadar la señora Rosa a qui Momo va maquillant i empolainant per evitar que faci pudor i que ens recorda la imatge del pallasso vell que es va despintant mentre plora en acabar la seva última funció.

 

(Les pàgines de les cites són de l’edició que he llegit jo)


Ens hem trobat el 7 d'octubre de 2021 i a tothom ha agradat molt aquesta novel.la. Potser pel fet de viure en un poble on també hi ha molta diversitat ens ha ajudat a empatitzar amb aquesta obra entranyable

 

 


dimecres, 17 de febrer de 2021

LA DRECERA, de Miquel Martín i Serra



MIQUEL MARTÍN I SERRA

          Begur 1969 

LLicenciat en Filosofia per la UAB.

 

Ha publicat més d'una dotzena de llibres entre els
quals destaquem:
Hi ha amors que maten
Cabells de Medusa
Els pobles perduts
Llegendes de mar de la Costa Brava

A més d'escriure també es dedica a preparar activitats
culturals lligades amb la poesia, sobretot de
Joan Vinyoli, de qui és un gran expert.







Amb La drecera Miquel Martín i Serra  es dóna a conèixer al gran públic, tot i que la seva activitat literària ja fa anys que dura i ha estat reconeguda amb diversos premis.
L'èxit d'aquesta novel.la, finalista al premi d'Òmnium a la millor novel.la de l'any 2021, es deu al boca a boca. Els lectors han sabut apreciar un text ben escrit, amb unes magnífiques descripcions tant dels paisatges com dels estats d'ànim, que ens proporciona una lectura pausada i que, un cop llegida ens deixa amb una barreja de nostàlgia, tranquil.litat i de que tot, en la vida, passa. És cert que també hi ha una mirada crítica al món que va canviant, però com que ho fa a través dels ulls d'un noi molt jove, aquest canvi l'anem assumint com un fet natural.
La drecera és un llibre tranquil. Un llibre en el que molts de nosaltres ens podem sentir identificats. La transformació del nostre poble, Salt, no ha estat tan glamourosa com la de la Costa Brava, però igualment traumàtica i ràpida. La conversió d'un municipi no massa extens on la majoria de la gent es dedicava a l'horta, al planter, a oficis diversos com cistellers i cadiraires i a treballar a les fàbriques tèxtils, a un poble annexat a Girona, on es comencen a construir pisos i passa a ser una ciutat-dormitori va ser molt ràpida .Tant que molts i moltes encara tenim records d'aquella vida rural com els que té el protagonista de la història.

La mirada de Miquel Martín a la transformació i comprensió del seu món quotidià no és tràgica ni tampoc d'una nostàlgia que faci mal. És més aviat la constatació d'un canvi que, com que ve acompanyat pel propi pas de la infantesa a l'adolescència, el veiem com una cosa normal.

Aquesta  novel.la ha rebut molt bones crítiques. Us deixem l'enllaç a un parell d'articles que en parlen:

https://llegim.ara.cat/actualitat/miquel-martin-serra-la-drecera-escriptor-descoberta-emporda_1_1060293.html


https://www.nuvol.com/llibres/miquel-martin-explora-les-dreceres-entre-la-infantesa-i-la-pubertat-109612


També us pengem un parell de videos, el primer és un comentari des del punt de vista literari i el segon un tràiler del que podria ser una pel.lícula sobre el llibre:                                                                             
 






https://youtu.be/VR9g5VzN33k


A La drecera Miquel Martín ha tingut l'encert d'explicar la història a través d'un nen que va creixent i de qui no sabem el nom. És una història de canvi i descoberta  que proposa, també,  molts altres temes:

- les relacions masovers/amos
- les diferències entre la gent de Barcelona i la gent de poble
- el canvi d'amistats
- la relació més propera que poden tenir els nens de poble amb la gent gran 
- els canvis en el paisatge quotidià

Tot escrit amb un llenguatge fluid, amb un lèxic molt ric i que no es fa gens embafador. Els capítols breus i que són en ells mateixos una petita història o un conte, ajuden a fer d'aquest llibre una lectura molt recomanable.



dilluns, 5 d’octubre de 2020

FRANCESCA, de Quim Español

OCTUBRE 2020

Encetem un nou curs!

Malgrat totes les mesures sanitàries, higièniques i de distància social que hem de prendre hem pensat que la força de la lectura pot més. En aquest any 2020 sacsejat pel virus de la COVID 19, refugiar-nos i concentrar-nos en el fet de llegir pot convertir-se un refugi.

Comencem amb una trobada amb en Quim Español per parlar de la seva primera novel.la:

FRANCESCA

 Presentació del llibre de Quim Español, a càrrec de Xavier Antich, Llibres  a Girona – Oci a Diari de Girona


Quim Español, nascut a Girona el 1945, és arquitecte i poeta. Com ha poeta ha publicat diversos llibres. L'any 1994 va guanyar el Premi Carles Riba amb l'obra Ultralleugers i l'any 1998 va guanyar el Premi als Jocs Florals amb el poemari L'arbre de la innocència. També ha escrit assaig, com el que va publicar el 2015 Entre tècnica i enigma.

Amb Francesca s'estrena com a novel.lista , però en el llenguatge acurat d'aquesta obra i en la delicadesa de molts fragments hi podem continuar  trobant el poeta.

Com ell mateix reconeix en una entrevista l'octubre del 2019 pel diari REGIÓ 7 en motiu de la publicació de Francesca:

"La poesia no la deixaré mai", assegura, "però la novel·la tampoc, l'experiència és molt satisfactòria des del punt de vista personal". De fet, Español afirma que ja té engegats altres projectes i alguns estan força avançats.

Si compara l'escriptura de poesia amb la novel·la, l'ha sorprès la diferència de llargada d'un poema amb un text com el de 'Francesca'. "El poema és una guspira que encén un foc, una idea que s'expressa en molt poques paraules i hi ha una gran condensació de sentit, en canvi en la novel·la les coses flueixen d'una altra manera i has de deixar fluir més als personatges que t'inventes".

Español creu que "avui s'escriu més que no pas es llegeix. Soc conscient d'aquesta inflació en la qual jo hi col·laboro amb aquesta publicació".  Assegura que es va animar a tirar-ho endavant perquè Edicions de 1984 va decidir publicar-ho.

Francesca és una novel.la que té una protagonista clara, la noia que dóna nom al títol, però els interessos de l'autor són múltiples  i la seva experiència com a arquitecte fa que sovint sembli que hi ha una altra protagonista a l'ombra,  la torre on viuen els avis amb la néta. Una torre que podem deduir que és a Girona, malgrat la teulada de pissarra, i que no s'anomena gaire sovint la ciutat. Una torre que és el locus amoenus de l'avi, i que, com la verdadera protagonista, s'anirà deteriorant. 

Español també ens introdueix altres temes:

  • La diferència entre l'amor jove, representat per Francesca i Ferran, i l'amor més madur, representat pels avis i per un pare amb una nova parella.
  • La vitalitat d'uns avis, sobretot l'avia, que encara mantenen una cert reconeixement social, per exemple poden convidar al concert que organitzen els amics de Francesca a personatges importants com Jordi Savall o Jordi Lara, en un joc de metaliteratura.
  • El problema de la prevaricació i la corrupció a dins de molts ajuntaments en el cas de la requalificació dels terrenys de la torre.
  • La malaltia de l'Alzheimer

Sobre la novel.la amb la que comencem el curs, us adjuntem enllaços a altres publicacions que us poden interessar i que fan una crítica literària de la primera novel.la d'aquest autor:

                            Vilaweb (19/10/2019)

                            El País (23/10/2019)

RECORDEU QUE  EL DIA 16 D'OCTUBRE A LES 8 DEL VESPRE ENS TROBAREM AMB EN QUIM ESPAÑOL PER PARLAR DE LITERATURA I DE LA SEVA OBRA.

dijous, 12 de març de 2020

CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA, d'Irene Solà

Aquest mes de març llegim i comentem el llibre d'Irene Solà: CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA.

Per començar a endinsar-nos en el llibre i el món que ens explica l'autora, pengem uns quants enllaços a entrevistes i crítiques literàries  que van fer a l'autora arran de l'obtenció del Premi Llibres Anagrama de Novel.la de l'edició de 2019 i que podeu llegir.



Irene Solà , que es va llicenciar en Belles Arts, va començar publicant poesia. El seu llibre de poemes Bèstia va ser reconegut amb el 48è Premi Amadeu Oller l'any 2012. Més endavant també va rebre el Premi Documenta per la novel.la Els dics.
 La narrativa de Canto jo i la muntanya balla es pot qualificar de prosa poètica, tot i que també hi trobem un llenguatge plàstic que,  a vegades, ens fa la impresió que estem davant d'una pintura. I una pinzellada de realisme màgic en alguns capítols que confronta amb d'altres en què ens presenta la realitat de la manera més crua.
 Més que el què ens explica, és el com ho explica, el domini del llenguatge, el que sorprèn d'aquesta obra. En certs moments, llegint la novel.la, podem trobar-hi ecos de Rodoreda o de Víctor Català, tant pel que fa l'ambient opressiu del món rural, com per les descripcions de les flors, el paisatge, o del mateix Domènec o Hilari.
També demostra un gran coneixement de la vida en els pobles de muntanya i de les relacions que s'hi estableixen i les caracteritzacions dels personatges responen a un cert prototipus d'homes i dones forts, ferrenys i poc donats a expressar els sentiments.

El fet de de fer parlar elements que normalment no són protagonistes com els llamps, les bolets, els cabirols, la gossa, permet a l'autora jugar des des punts de vista molt diferents. Aquest recurs ens pot  recordar obres com Ànima de Wadji Mouawad, on també són els animals o altres elements, els que ens van explicant la història, encara que argumentalment no tinguin res a veure.

Us volem deixar també informació sobre la Festa de l'Os que es celebra a la comarca del Vallespir i que és present en la novel.la. La Festa de l'Os és una festa atàvica molt arrelada al món pirinenc i que, si no heu vist mai, us recomanem que hi aneu. De fet en altres llocs del món es celebren festes i rituals d'aquest tipus que ens conecten amb la terra i el cicle de les estacions.

http://www.llegirencasdincendi.cat/2019/06/canto-jo-i-la-muntanya-balla-irene-sola/

https://elmati.cat/ressenya-del-llibre-canto-jo-i-la-muntanya-balla-direne-sola/

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/irene-sola-ens-presenta-el-llibre-canto-jo-i-la-muntanya-balla/video/5878244/


FESTA DE L'ÓS
Resultat d'imatges per a "festa de l'os"    

Quatre feréstecs homes-óssos baixen de les muntanyes després d’un llarg temps d’hibernació. Tenen gana i, també, gana sexual. La tradicional festa de l’ós, que es perd en el record dels temps, té lloc cada diumenge de Carnaval a Prats de Molló per celebrar el despertar de la primavera.
Finalitza el fred hivernal i la primavera ja s’anuncia. És ara quan l’ós, anteriorment molt present als Pirineus, finalitza la seva hibernació i torna a fer estralls entre el ramat per alimentar-se. La importància i el terror que generava l’ós en la societat agrícola dels Pirineus queda plasmada en festes com aquesta, o les que, en un sentit molt similar, tenen lloc a Sant Llorenç de Cerdans (també al Vallespir), a Encamp (Andorra) o al Pont de Suert (l'Alta Ribagorça).
Conta la llegenda que, fa temps, quan els ocells tenien dents, un ós va raptar una bella fadrina de Prats de Molló i la va recloure a la seva cova. Cada dia li duia les millors fruites i els millors anyells, que caçava especialment per a ella, i li feia insinuacions lascives. Però la noia rebutjava, una i altra vegada, tots els intents de la bèstia, invocant la Mare de Déu de les Salines. El dia de la Candelera, quan complia el novè dia de captiveri, la noia va aconseguir fugir i retornar a casa seva. Quan l’ós va tornar a la cova i va veure que la formosa donzella s’havia escapat, va udolar amb tanta ràbia que els crits van retrunyir per totes les valls dels Pirineus.


Resultat d'imatges per a "festa de l os"


Diumenge de Carnestoltes, per commemorar la llegenda, els óssos i els caçadors s’apleguen al Fort de la Guàrdia, on hi fan un bon tiberi, regat amb un bon vi. Joan Amades apuntava que, quan més engatats van els protagonistes, més bé representen el paper d’ós. Amb la panxa ben plena i el costellam ben regat, es vesteixen amb pells de xai –antigament era pell d’ós, però, quan van desaparèixer dels Pirineus, es va optar per la pell de xai– i s’emmascaren la cara i els braços amb una barreja de sutge i oli.

Comença la persecució

Cap allà les tres de la tarda, perseguits pels caçadors, es dirigeixen cap a Prats de Molló, on llencen a terra i empastifen tant com poden tothom qui se’ls posa al davant, sobretot les noies joves i maques, en una clara metàfora de la fecundació. Les corredisses per esquivar els óssos són constants, però gairebé ningú no s’escapa del seu sutge. És recomanable assistir a la festa amb roba vella, ja que, molt sovint, els óssos no deixen cap turista per embetumar.

Els caçadors, per frenar les bèsties, els persegueixen amb escopetes de fogueig. Si tomben algun dels óssos, de seguida hi ha qui els reanima amb un bon glop de vi. Cap allà les cinc, apareixen els homes de blanc o barbers, amb la cara enfarinada i vestits de blanc –que igualment empaiten i enfarinen les cares de les noies–. Els óssos es veuen acorralats per tants perseguidors i, finalment, cauen a mans dels caçadors. Llavors, els barbers són els encarregats d’afaitar-los, una metàfora de la castració de l’animal i moment àlgid d’aquesta festa carnestoltenca, la lluita del bé contra el mal atàvic que representa l’ós en l’imaginari pagès. El primitiu ball de l’ós, en què tots els protagonistes dansen al so de la cobla, posa punt i final a la festa.

La festa, en el seu conjunt, està carregada de simbolismes: l'oposició entre la foscor dels óssos i la blancor dels barbers podria molt ben ser una al·legoria de l'hivern que marxa i la primavera que ja arriba, o de la nit que s’escurça i el dia que s’allarga, o de la victòria del bé en la seva lluita contra el mal, o...

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Oficina de Turisme de Prats de Molló



Resultat d'imatges per a "festa de l os"

dijous, 3 d’octubre de 2019

LA FILLA DEL RELLOTGER, de Kate Morton

Comencem una nova temporada de BIBLOS, la novena, amb el darrer llibre de la bestseller australiana KATE MORTON, de 43 anys i llicenciada amb art dramàtic. 


Casada als, aquesta autora viu a Brisbane, una ciutat de 2 milions d'habitants al nord-est del d'austràlia. que ja ha aconseguit milions de lectors i que ha estat traduïda a 50 llengües. 










En resumen, “La hija del relojero” es una novela correctamente redactada, de estructura caótica, con una finalidad confusa que no tiene mucho que ver con lo que se anuncia en la sinopsis, personajes sin personalidad, previsible, y decepcionante en su conclusión, que deja varias tramas sin cerrar de forma satisfactoria. Quizá, interese a quienes sean incondicionales de una autora que escribe siempre la misma historia (misterio en varias épocas, una casa como elemento importante, personaje con infancia “dickensiana”, algún tipo de artista…), con diferencias superficiales.  (Blog de D.C. Mendoza)

dijous, 4 de juliol de 2019

SOPAR LITERARI AMB ROSA FONT I CIMS BORRASCOSOS










Per acabar el curs ens hem decidit a llegir un clàssic i d'entre les diverses lectures proposades ens decantem pel llibre d'Emily Brönte Cims Borrascosos. Un llibre que la majoria de nosaltres ja havia llegit però que, a vegades, ve de gust tornar a agafar.
Demanem a la professora i poeta Rosa Font que ens acompanyi en la relectura i que vingui a fer-nos un comentari literari de la mateixa.




La Bibiana Corominas s'encarrega de presentar-nos la Rosa Font i parlar-nos de la seva trajectòria com a professora i poeta. La presentació, formal d'entrada, es va tornant en una presentació emotiva en explicar-nos la Bibiana el records que té de Font com a professora, el respecte que tenia cap als alumnes i de com va saber transmetre'ls els seu amor per les paraules i ens parla també de la seva obra poètica i del reconeixement que ha tingut.







Aprofitem per compartir algun dels poemes que, en honor seu, hem llegit:





FOC


La mare ens rentava els cabells cada dissabte  i el pare feia foc.
Agenollats a la cadira,
amb el cap inclinat sobre l'aigüera,
les mans manyagues de la mare
feien créixer el sabó.
La cuina era petita i la taula, ben blava.
Després, amb els cabells humits,
sèiem vora el foc.
Lliscava esquena avall un filet d'aigua freda
i un lleu estremiment ens resseguia el cos.
No sabíem encara que aquell instant feliç
cremaria amb la llenya


LA CASA SENSE NOM

Si em deixes venir amb tu
fins on el riu s'acaba
i les dunes es moren ran de mar,
no fusta, no petxina, no pas pedra, em faré,
tampoc l'ull cec del vent que guaita
des del cor de Banyuls.
Serçe la set de l'arbre,
l'ossada de la pedra,
l'udol cremant del vent,
la casa sense nom, ben buida de paraules




La professora Font comença fent una introducció explicant la biografia d'Emily Brönte i de com entre les germanes muntaven móns imaginaris que les ajudaven a sortir de la societat victoriana i conservadora en que vivien. Les germanes Brönte canalitzaran la seva voluntat de rebel.lia a través de la literatura. Cims borrascosos s'emmarca dins el Romanticisme i hi trobem moltes de les característiques d'aquest moviment: passió amorosa lligada a la mort i al dolor, sentiments portats al límit, somnis, paisatges rúfols, melancòlics i rebel.lia dels personatges. Fins i tot es podria parlar de novel.la gòtica si tenim en compte que hi trobem figures fantasmagòriques, cementiris, necrofília, la figura del diable encarnada en Heathcliff, estats de bogeria.

 Entre els lectors i lectores de Biblos ens preguntem com una noia jove, d'uns trenta anys, va poder escriure una novel.la d'aquestes característiques i dibuixar d'aquesta manera uns personatges tan turmentats . I aquest desig de venjança que, com una onada, ho corromp tot. I la certesa que només la mort és l'única sortida. La mort com a manera de materialitzar l'amor indestructible i alhora malaltís  entre Catherine i Heathcliff.

Emily Brönte comença la novel.la in media res, quan el desenllaç de la història ja és a prop i aquesta se'ns va explicant  a través del diàleg que mantenen dos personatges, Lockwood que ens situa al present i Nelly, que ens explica el passat. A través de Nelly coneixem l'arribada de Heathcliff a Cims Borrascosos, sense que se'ns faci saber de manera clara el seu origen; l'estreta relació que anirà forjant amb Catherine des de petits i com aquesta, ja jove i malgrat estimar Heathcliff, es decideix a casar-se amb Linton, hereu de la Granja dels Tords i deixar el paisatge violent i rúfol del Cims, per un paisatge més amable i domesticat de la Granja. Aquesta contraposició de paisatges com a simbolisme, el paisatge com un personatge més.


Resultat d'imatges de cims borrascosos

Al llarg de la trobada, Rosa Font ens va explicant les característiques de la novel.la i comentem els personatges, quins trobem més interessants. Aquí cadascú diu la seva i acabem els comentaris remarcant l'escletxa d'esperança que representen  Cathy i Harenton. Ens queda un bon regust de boca i la voluntat de continuar llegint els clàssics.



dimecres, 3 de juliol de 2019

PROPOSTES LITERÀRIES 2019-20

SIRI HUSTVEDT                               Records del futur (2019)  ang, cast, cat.




Una escriptora ja gran troba un quadern de notes antic i recorda com va ser el seu 1978, el seu primer any a Nova York: sola, sense diners i encuriosida pels secrets que amaga la seva veïna.


MO YAN                                           Grandes pechos amplias caderas (1996) xin, cast.


Explica la història de Shangguan, les seves 8 filles i un fill a través de la història xina del s.XX. Exalta la figura de la dona i el seu cos en un país ple d'injustícies i fortament masclista.

CARE SANTOS                                       Desig de xocolata (2014) cat, cast.



Guanyadora del premi Ramon Llull 2014, narra la història de tres dones unides en el temps per la seva passió a la xocolata. El seu vincle en comú és una xocolatera de porcelana blanca.

JAVIER GREGORI                            La venganza de los niños-cucú (2004) cast.

           

Els nens-cucú decideixen venjar-se d'una societat injusta que té com a déus el futbol i els diners, d'uns pares que no estan per ells perquè es passen tot el dia treballant. 


KATE MORTON                                    La filla del rellotger (2019) ang, cast, cat.




Història de misteri, assassinat i robatori narrada a tres veus. Passat i present s'interrelacionen per tal d'esbrinar que va passar l'estiu de 1862,  quan un grup d'artistes van anar junts a Birchwood Manor, propietat del pintor Edward Radcliffe. 

PHILIPPE CLAUDEL                            L'arxipèlag del gos (2019) fran, cast, cat.


Novel·la de misteri i de denúncia davant la indiferència moral del drama que viuen els immigrants. A la platja de l'illa habitada apareixen tres suposats cosos d'immigrants subsaharians morts mentre feien la travessia del mediterrani, però el mestre del poble vol investigar.


ROSA MONTERO                           La ridícula idea de no volver a verte (2014) cast.


 

Entre la novel·la i l'assaig, ens fa reflexionar  sobre la vida i la pèrdua de les parelles. Narrat en primera persona, ens apropem a la figura de Marie Curie  i a la de la pròpia autora.

IVA PEKÁRKOVÁ                                         Dame la pasta (2019) ang, txec, cast.

 
Novel·la urbana, de gran realisme, intimista i, fins i tot, poètica. Gin, una noia eslava casada amb un africà, viu a Harlem i condueix un taxi groc per Manhattan, amb tots els perills que comporta l'ofici.

JOËL DICKER                                     El llibre dels Baltimore  (2016) fran, cast, cat.

Narra la vida de dues branques de la família, una més de classe mitjana i l'altra molt més adinerada. Els joves, els cosins, tenen molt bona relació, passen molt temps junts, maquinen un somnis de futur plegats, però al final que tot es capgira.

ALEXANDRE DUMAS                               La dama de les camèlies (1848) fran, cast, cat.



La vida de la protagonista, Margarida Gautier, els seus costums i les seves amistats, ens descobreixen la societat de l'època i els seus prejudicis. La novel·la està inspirada en el romanç que l'autor va tenir amb Marie Duplessis. La Traviata, de Verdi, i nombroses obres de teatre, pel·lícules i ballets estan inspirats en aquesta obra.


TERESA PÀMIES              Memòria dels morts (1981) cat, cast.







Teresa es troba amb la seva mare difunta i parlen lliurement perquè ja no tenen res a perdre. Ambdues recorden situacions, amistats i les llargues separacions imposades pels esdeveniments polítics. 


BOHUMIL HRABAL           Jo he servit al rei d'Anglaterra (1971) txec, ang, fran, cast, cat.




El protagonista és un cambrer que ambiciona l'èxit social dels seus clients. Mentre narra les seves tragicòmiques aventures per escalar socialment, l'autor dibuixa la societat centroeuropea entre l'ocupació alemanya i el comunisme. 


ARUDHATI ROY                     El misteri de la felicitat suprema (2017)ang, fran, cast, cat.




És una dolorosa història d'amor i una protesta contundent del món que els toca viure als protagonistes al subcontinent indi. Cadascun dels personatges són gent trencada pel món en què viu i després rescatada, redimida, per la força de l'amor i l'esperança.


IRENE SOLÀ                                              Canto jo i la muntanya balla (2019) cat.


 


IV Premi Anagrama, explica els esdeveniments que passen entre Camprodon i Prats de Molló a través dels seus habitants i les seves relacions amb l'entorn i les seves creences.