dilluns, 28 de novembre del 2016

L'AMIGA GENIAL, d'Elena Ferrante

Qui és realment Elena Ferrante? 
Quin autor o autora s'amaga darrere d'aquest pseudònim?


Aquestes preguntes han suscitat moltes pàgines d'elucubracions i desmentiments al diaris, revistes, entrevistes i xarxa. Ja feia temps que se'n parlava, però tot es dispara al publicar-se la tetralogia amb que comença L'amiga genial.

És finalment el periodista d'investigació Claudio Gatti que el 2 d'octubre del 2016 revela la identitat de l'autora en un article en el New York Review of Books, al Il Sole 24 Ore, Frankfurter Allgemeine Zeitung i al web de notícies franceses Mediapart: Elena Ferrante és Anita Raja, la fins llavors una "només" suposada traductora de diverses obres, entre elles les de la Ferrante, i que treballava com a "freelance" per la mateixa editorial on es publicaven aquestes obres. 

Pocs dies després, com explica haperbazaar.es :
 ..." la propia Raja confirmó que sí, que ella es Elena Ferrante. En una cuenta de Twitter que duró activa ocho minutos, aclaró todas las dudas en apenas seis efímeros tuits:
"Abro este perfil en Twitter y pronto lo cerraré. Estaré aquí el tiempo necesario para explicarme".
"Lo confirmo. Soy Elena Ferrante. Pero creo que esto no cambia nada en la relación de los lectores con los libros de Ferrante".
"Esos libros son y seguirán siendo de Elena, no míos. No pretendo hablar, de ninguna manera, en primera persona, ni dar entrevistas ni declaraciones".
"Considero vulgar y peligroso el modo en el que se ha llegado a mentir para desvelar una identidad, violando la privacidad y las reglas. Pero paciencia".
"Solamente me gustaría, ahora que la curiosidad de hace años ha sido atendida, que me dejaran vivir (y escribir) en paz".
"Lo repito: no hablaré más de Elena Ferrante, no responderé en su nombre, no diré nada acerca de sus libros. Os lo agradezco. Anita Raja".

Per tant, finalment podem posar cara i història a aquesta autora, de 63 anys d'edat, casada amb l'autor napolità Domenico Starnone, un dels noms que es repetien com suposat "Ferrante" abans de l'anunci de Claudio Gatti.




Però amb aquesta revelació comença una nova polèmica: és lícit furgar en els pagaments d'una editorial, en les dades bancàries i restrejament de les compres immobiliàries de l'entorn d'una autora que volia, per sobre de tot, preservar l'anonimat i estar allunyada de la repercusió mediàtica?

Ràpidament han sorgir milers de veus defensant la importància dels seus llibres, de les seves obres i no pas del personatge públic de la seva autora. Mireu per exemple el missatge a Youtube de Quernini, la directora literària de Lumen, l'editorial de Ferrante a Espanya, penjat l'endemà (3/10/16) de la divulgació de Claudio Gatti:




També podeu llegir l'article del periódico "Dejad en paz a Elena Ferrante" on veiem el recolzament que l'autora rep d'altres autors com Maurizio de Giovanni, Erri de Luca, Massimo Carloto, del, fins i tot,"jo sóc Elena Ferrante" de Salman Rushdie.

Fins llavors, no és que l'autora haguès volgut està completament absent vers els seus lectors, havia concedit algunes entrevistes, mai en persona, sempre mitjançant els seus editors, únics que coneixien la seva identitat, però el que no volia era l'ofegament mediàtic que l'allunyés de l'escriptura i la lectura. Llegiu el cultura. el país del 3/10/16  i fins i tot podeu llegir l'única entrevista concedida a un mitjà en llengua espanyola també al cultura.el país el 05/11/15.

Què en penseu vosaltres? Ha fet bé Anita Raja restant a l'anonimat durant més de vint anys?
Havíeu imaginat llegint L'amiga genial que era una dona i no pas un home l'autor? I la seva edat, la feieu cap als seixanta, més gran, més jove?

A part del "misteri" de l'autoria què ens ha agradat més de l'obra?

La manera tant detallista amb que dibuixa la Itàlia dels anys 50: el sistema escolar, la política, els contrastos de barris a Nàpols, la situació econòmica... Alguns crítics diuen que té un estil hiperrealista, a vegades fins i tot tirant cap al naturalisme. I estaríeu d'acord?

Quan llegíeu us imaginàveu els escenaris més o menys com a aquestes fotos antigues de la ciutat de Nàpols?



Les protagonistes: "Lila y Lenù son las dos mitades de la misma mujer", com diu el cultura del Mundo 15/11/15 ? A través de les seves quatre novel·les resegueix la vida d'aquestes dues protagonistes durant més de 60 anys.

Pot ser que fins i tot les dues personalitats de les protagonistes marquin l'estil de la/les novel·la/es com diu MICHIKO KAKUTANI | 27/11/2015 ?  "De hecho, el estilo de la autora -lúcido y directo, pero con un ciclónico mar de fondo- es en gran medida reflejo de las dos protagonistas. Elena tiene una visión de la vida decididamente lineal, y, en su papel de narradora, suele adoptar un tono práctico. Sin embargo, esa apariencia de control oculta unas emociones agitadas y caóticas que recuerdan a Lila. Este constante pulso entre distancia y turbación (o, utilizando los términos de los clásicos tan amados por la autora, entre racionalidad apolínea y fiereza dionisíaca) crea una especie de corriente eléctrica alterna que otorga a las novelas una convincente tensión narrativa.

Com continuarà la seva història? Volem saber-ne més? Us ha enganxat Elena Ferrante?

De tot això i més en parlarem aquest dimecres 30 de Novembre. Us esperem a tots i a totes!