dimarts, 16 d’octubre de 2018

4 3 2 1, de Paul Auster

Aquesta setena temporada de BIBLOS l'encetem amb un pes pesant, la darrera novel·la d'un autor molt conegut internacionalment i que la crítica defineix com la seva obra culminant. Parlem de Paul Auster. 


Va néixer el 3 de febrer de 1947. va créixer a Newark (Nova Jersey), als suburbis de South Orange i Mapplewood. Els seus pares eren de classe mitja, jueus i de procedència polonesa. Quan els seus pares es separen, es trasllada a viure a un apartament amb la seva mare i germana. Després de l'institut viatja per Europa i treballa en una novel·la. Quan retorna als Estats Units es matricula a la Universitat de Columbia i manté una relació amb Lydia Davis que estudiava al Barnard College. Al cap d'un any, se'n va a cursar estudis a Paris a través de la universitat, però es desanima i deixa els estudis universitaris. Quan torna a Nova York i Columbia coincideix amb aldarulls socials i manifestacions polítiques dels estudiants, en les quals ell no participa, però n'escriu diversos articles per diferents revistes universitàries. Finalment es gradua en Anglès i en Literatura Comparada. Degut al sorteig, es deslliure d'anar a la guerra del Vietnam i comença la seva vida laboral, treballant en diferents i estranyes feines mentre anava escrivint novel·les. El 1973 passa un any a la Provence amb la seva dona, portant una granja. Quan torna als Estats Units el 1974 s'instal·la a Brooklyn amb la seva família i es dedica exclusivament a l''escriptura (poemes, novel·les, assajos, guions de pel·lícules i traduccions) i més tard, cap 1995, comença també a dirigir pel·lícules. 

Ja veieu que Paul Auster ha tingut una vida de novel·la i, ell mateix, així ho considera i ens delecta amb 4 3 2 1 amb un experiment, quatre versions de la seva infantesa i joventut, totes elles possibles,  a través del seu alter ego Ferguson.

La majoria dels seus llibres tenen detalls, moments o personatges autobiogràfics, però a 4 3 2 1, Auster, juga amb la seva pròpia vida, ficciona i reficciona fins  tres o quatre vegades alguns del moments més significatius, personals i socials, de les seves primeres dues dècades d'existència.

Archie Ferguson neix el 3 de febrer de 1947, un mes més tard que el seu autor, en una família jueva amb problemes comunicatius, creix i s'educa a Newark i suburbis, viu el beisbol, descobreix Nova York, la literatura, clàssica, francesa, anglesa, el cinema, la música, les dones, pateix els assassinats de Kennedy i Martin Luther King, estudia a Columbia University, viu com a reporter els aldarulls universitaris, es deslliura de la guerra del Vietnam, vol viure de la literatura... 

Quan Paul Auster tenia 14 anys, en unes colònies, un seu amic va morir electrocutat per un llamp. Aquest fet i d'altres l'han perseguit tota la vida i l'han fet reflexionar en com d'aleatòries poden ser la majoria de les coses que ens passen. Aquest mateix episodi real i traumàtic, el trobem també en la ficció de 4 3 2 1 i de fet, és l'embrió d'aquesta obra: com hauria estat la nostra vida si haguéssim pres decisions diferents o l'atzar ens hagués portat per altres camins.

El novel·lista explica, en diverses entrevistes, que als 15-16 anys ja tenia clar que es volia ser escriptor i que va tenir seriosos problemes econòmics per voler viure de l'escriptura.  També el nostre protagonista Ferguson s'obsessiona amb la literatura i passa dificultats econòmiques lligades a voler viure només de l'escriptura: escriure un munt d'hores al dia, dificultats de publicació, deure favors a canvi d'una beca, d'un aixopluc a París, alleujat per uns diners guanyats a l'avi a canvi de tapar secrets o a base d'acceptar l'herència del pare que per orgull semblava que no hauria d'acceptar.

En definitiva, conèixer a fons a l'Archie Ferguson ens fa conèixer de més a prop el seu creador, les seves obsessions personals, els moments històrics que l'han marcat. Veiem un Paul Auster amb actitud juganera, però alhora valenta, que intenta fer balanç i endinsar-se en el seu passat amb una mirada prismàtica, descobrint-ne diverses cares, totes elles properes, totes elles possibles. Ens atreviríem nosaltres a endinsar-nos dins les dues primeres dècades de la nostra existència i repensar-les, reinventar-les amb fets que podrien també haver estar reals? Vivim una ficció? No, Vivim diverses ficcions. Ficcionem una vida? No, ficcionem 4 varietats d'una vida. Aquest és el joc o experiment al darrere de 4 3 2 1!

Un joc que ens permet conèixer un escriptor humanista, amant de les lletres i les arts en un sentit ben ample: literatura clásica, actual, americana, francesa, filosofia, cinema, música, fotografia i art. Podem reseguir els seus itineraris de lectura, de música i cinema segons l'edat i l'afinitat.  





Podem reseguir la seva ideologia liberal i republicana darrere els principals moments històrics que l'han marcat: l'esperança al voltant dels discursos i la política del president Kennedy, dels discursos i l'activisme de Martin Luther King, la desil·lusió política i humana després dels seus assassinats, de la vida plena de prejudicis racistes en ple segle XX,  de la participació del seu país en la guerra del Vietnam, de nou motivat i atrapat per les manifestacions estudiantils universitàries, que una vegada més acabaran en decepció darrere els interessos capitalistes de les publicacions periòdiques...

Però, segons la nostra manera de veure, la riquesa autobiogràfica que hi ha al darrera d'aquest joc-experiment és alhora la seva cuirassa, el que no permet a 4 3 2 1 ser un joc que voli més alt, que experimenti amb l'irreal, amb la ficció total. La moderació històrica s'imposa, no treu vertader profit de les possibilitats extraordinàries que se li podrien haver obert a Ferguson d'haver descobert el fenomen del maig del 68 a París, ni les revoltes estudiantils a les Universitats de Califòrnia, ni... I és que Paul Auster no investiga, no ficciona el no viscut, parteix del que ja coneix, de la seva pròpia vida.





   



En canvi hem trobat un xic desconcertant el tractament del tema del desig sexual d'alguns personatges i fins i tot d'algun moment del nostre protagonista. Per què tanta varietat? Per què tanta insistència en el desitjos homosexuals, bisexuals, prostitució, adulteri, viciós...? Han estat desitjos viscuts, ficcionats, anhelats? Ens decantem a pensar que la vena literària d'Auster ha incidit més en els aspectes íntims dels seus personatges que en els aspectes més històrics, on l'autor s'ha encallat en alguns "dejà vus".

Ens ha agradat especialment la facilitat de fluïdesa de la narració que té l'autor i la possibilitat de poder llegir l'obra seguint la lectura per números, com si fossin 4 novel·les independents, en comptes de llegir-la de manera lineal. Aquesta possibilitat permet al lector deixar i reemprendre la lectura sense perdre el fil de la història o quedar en xoc pel creuament de dades de les seves diferents vides. L'experimentació o joc també ha arribat al format del llibre, no només al contingut. 

La literatura d'Auster és una Literatura Complementària, en cada llibre nou podem trobar ressons dels anteriors.


Si heu disfrutat amb aquest llibre no dubteu de llegir-ne d'altres, potser els més famosos són Trilogia a Nova York, Leviatan, Tombuctú. Però Paul Auster és un autor molt prolífic i podeu "triar i remenar". Si no, sempre podeu llegir Una vida en palabras. Conversaciones con I.B. Siegumfeldt on, en forma d'entrevista, Paul Auster va explicat a Siegumfeldt la seva teoria literària, els seu procés literari, la manera de treballar, els temes sempre recurrents en la seva obra....

Auster ha rebut reconeixements i elogis per part dels lectors, crítics literaris i del sector cultural, encara que no tothom hi està d'acord.Entre aquests reconeixements destaquem:
  • Nomenament de  Cavaller de l'Ordre de les Arts i de les Lletres de França, l'any 1992.
  • Premi Príncep d'Astúries, l'any 2006.

Resultat d'imatges de lulu on the bridge


Alguns  llibres de Paul Auster han pres forma de pel.lícula però l'autor, a més, ha tingut èxit com a guionista en diversos films. Si cliqueu aquest enllaç de Lecturalia podeu veure algun fragment de pel.lícules en las que ha participat en el guió.






I si teniu temps i ganes, podeu veure l'entrevista que li va fer l'estiu passat l'Anna Guitart  en el programa "Tot el temps del món" del canal 33  És en anglès, però subtitulada. Parla de molts temes: com va tenir la idea d'escriure 4 3 2 1, com la va escriure, quan va començar a escriure seriosament, la seva ideologia social... Molt interessant per conèixer més els intríngulis de la nostra novel·la i altres aspectes sobre aquest gran autor.


Que us ho passeu bé!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada