Per celebrar la cloenda del curs 2015-2016, el club BIBLOS ens va reunir
el passat 2 de juny al S.I. Salvador Espriu per conèixer cara a cara l'autora CRISTINA GARCIA MOLINA de Silenci a taula, un recull de 17 contes, guanyador del 23è Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa i el 27è Premi Literari Països Catalans-Solstici d'Estiu.
La proposta d'enguany era poder parlar distesament amb l'autora sobre els contes del seu llibre, del seu procés creador, del seu estil, de com es comença a escriure, etc. Però, també provar tots els tastets culinaris que havíem preparat entre tots els assistents.
La presentació de l'acte va anar a càrrec de Lluís Lucero, professor de francès, poeta i rapsode.
Ens va parlar de la seva relació amb l'autora, a través d'amics comuns i de la lectura en públic d'algun dels contes del recull en la presentació que es va fer d'aquest llibre a Girona.
Després d'haver donat les gràcies a en Lluís, l'autora de Silenci a taula va començar a parlar-nos de la confecció dels seus contes.
La Cristina ens confesa que seva gestió va començar a les classes d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès. En aquestes classes va trobar l'espai, el consell de professors-autors i la disciplina necessària per a què la necessitat que sentia d'explicar es transformés en un relat que enganxés al lector.
A petició dels presents ens va parlar de la variada temàtica dels
contes. Alguns contes, entre ells "Chop-Suey","No pengis" i "Silenci a
taula", tenen un transfons biogràfic, provenen de la necessitat de
l'autora d'exterioritzar un sentiment, una pena cruixent, un moment
significatiu i posar-hi distància, objectivar-lo literàriament. D'altres
contes sorgeixen d'un títol, una frase començada, uns apunts anotats en
les seves llibretetes, un estri que sempre l'acompanya. També el
teatre, especialment Chejov i Beckett, i innumerables lectures del seu
passat estan presents en el rerefons de la temàtica dels seus contes.
També ens comenta que el seu procès de creació és molt lent. Li agradaria poder escriure a raig, però, en canvi, el seu estil precís, amb llenguatge tot sovint poètic i que intenta sotragar el lector, només l'aconsegueix fent contínues revisions de la seva escriptura.
En Lluís aprofitava les referències literàries dels contes i la vessant més poètica dels seu estil per donar la seva opinió i, així, mantenir un diàleg literari de certa volada amb l'autora.
En definitiva vam conèixer una Cristina García senzilla, cordial i atentíssima a totes les nostres preguntes i qüestions. Una autora sensible que amb la companyia d'un gran orador va aconseguir fer-nos riure i crear un clima distès entre tots els assistents.
Va arribar l'hora de provar tots els tastets i de parlar amb tothom amb la boca plena.
I a l'hora de les postres la Cristina va tornar a estar en la seva salsa. Ens va explicar que va portar el club de lectura de Llagostera durant 13 anys, i que li encanta llegir: "Sóc una lectora compulsiva" ens diu. I així que ens treu exemplars d'obres que ha trobat molt interessants i que ens les recomana, mentre ens en fa cinc cèntims:
Elizabeth Smart, A Gran Central Station em vaig asseure i vaig plorar.
Fréderic Pajak, La inmensa soledad. També, Manifiesto
incierto.
Fleur Jaeggy, El último de la estirpe.
Samanta Schweblin, Siete casas vacías.
Lydia Davis, El final de la historia. També, Ni puc ni vull.
Lucía Berlín, Manual per a dones de fer feines.
Tot seguit en Lluís ens regala la lectura d'alguns contes curts de la Lydia Davis.
Acabem la trobada amb la signatura de l'autora de diversos exemplars dels assistents i amb moltes recomanacions per seguir llegint durant l'estiu.
Una vetllada plena d'idees, rialles, tastets culinaris, recomanacions de com començar a escriure, suggeriments literaris, pinzellades sobre autors, lectures de contes... En definitiva, una cloenda rodona!
GRÀCIES CRISTINA!
i gràcies Lluís!
i gràcies Lluís!
I, no cal dir, que esperem amb ànsia la novel·la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada