Nosaltres el definiríem com un gran mag de la paraula, un poeta de la narració que considerava la creativitat, com l'eina més poderosa, tant per entendre la realitat com sommiar-ne de noves. També un gran defensor de la identitat americana, de tot el que té de més genuïna i popular, que en la seva opinió, era ben desconeguda pel món occidental, però que, en canvi, tenia tant per oferir-li. Saber travar i entrellaçar aquests dos interessos de manera constant i prolífica, permetran a García Márquez crear el seu propi univers literari, poblat del seu realisme màgic americà, que alhora ja s'ha convertit en universal.
Si voleu conèixer un xic més aquest escriptor i el seu tarannà, us proposem el següents vídeos i enllaços:
- Vídeo ¿Quién era Gabriel García Márquez? CNN en español, que en motiu de la seva mort, fa un recorregut per la seva biografia per tal de deixar constancia de la seva trajectòria.
- Entrevista de rtve abans de rebre el premi Nobel de literatura el 1982, en el que parla de com porta el tema de la fama, explica com ha estat la seva relació amb la família, especialment com el va influenciar l'àvia en la seva decisió de fer-se escriptor, del procés creador...
- Entrevista de TVE el 1995, on podem veure les seves opinions polítiques, el seu poble natal a la seva obra, on parla de les idees indígenes, de la seva dona, etc.
- Vídeo de fotografies amb el discurs "La soledad de América Latina", que va pronunciar l'escriptor quan li otorgaren el premi Nobel, interessant perquè intenta atribuir arrels històriques al realisme màgic, convertir-lo com allò més intrínsec del fet americà, alhora que denúncia que el món occidental no es preocupa del què li passa a l'Amèrica Llatina.
- El Tiempo.com Multimedia. Macondo está de luto. , trobem informació biogràfica en un eix cronològic, enllaços a vídeo d'experts que parlen sobre la seva contribució al realisme màgic, un arbre geneològic de la Família Buendía, frases famoses de l'escriptor, etc.
- EL PAÍS (29/09/2014) Luto en la tierra y en Macondo, on a part de donar la informació sobre la seva defunció, podem trobar fotos i enllaços a articles anteriors sobre l'escriptor i opinions d'altres personalitats.
La fama de Gabriel García Márquez comença, de fet, amb la novel·la Cien años de soledad (1967), que arriba a ser traduïda a 37 idiomes i a ser destacada com una de les 100 millors novel·les en llengua castellana del segle XX.
És en aquesta obra on el poble fictici de Macondo (sembla que inspirat en la seva Arataca natal) cobra vertadera vida i profunditat, on completa el cicle del seu naixement i de la seva mort, alhora, que enllaça amb les seves obres anteriors La hojarasca (1955) - on narra la febre bananera de Macondo- i El coronel no tinene quien le escriba (1961) - on es dibuixa el personatge coronel Aureliano Buendía-. És en aquesta obra, doncs, on Macondo es mitifica.
Macondo és, de fet, el nom popular que rep al Carib l'arbre amb el nom científic de Cavallinesi plantanifolia, un arbre molt estimat per la seva fusta i la seva embargadura, però alhora sobrexplotat.
Un nom d'arbre que enllaça amb l'arbre geneològic de la família Buendía.
Macondo comença quan José Arcadio Buendía i Úrsula Iguarán, juntament amb d'altres desplaçats s'instal·len en terres allunyades de les ciutats i funden un poble nou i únic. "Rodeado de agua pot todas partes", com deia el patriarca, que alhora va conseguir descobrir intuïtivament que "la tierra és redonda como una naranja". Aquesta concepció de l'espai de José Arcadio Buendía pren profunditat i vida amb les diferents generacions de Josés Arcadios o Arcadios i Aurelianos que van dotant de profunditat històrica el poble. durant 100 anys. Macondo palpita, viu i respira a través d'una gran cantitat de personatges, la majoria dels quals són hiperbòlics, cosa que els fa únics i entrenyables.
Entre aquests personatges, ens agradaria destacar el paper de la matriarca, Úrsula, que sobrepassa els cent anys i dóna gran unitat a la diversificació de la família. Però, també estem convencudes que és aquest personatge que pauta el temps de Macondo: "el tiempo pasa pero no tanto" (p.369), amb la concepció d'un temps cíclic, però que alhora avança. És interessant observar que quan ella mort, la vitalitat de Macondo queda en mans d' Amaranta-Úrsula, avançant el cercle un xic més.
El món de Macondo, a més a més, és únic perquè és ple de vida o de realitat que tots els personatges consideren natural, per absurda que sigui: On no hi ha frontera entre la vida i la mort (es parla de coses quotidianes amb els amics i familiars morts, els morts tornen a la vida perquè no soportaven la soledat-Melquíades-, on les supersticions es traspassen de generació en generació-"cola de puerco"-, on s'accepten les relacions extramatrimonials perquè així els animals es reprodueixen més, on l'insomni i la desmemòria s'apodera de tota la gent d'un poble, etc.
Però com tots els mons o realitats també Macondo ha de néixer, crèixer i morir. I la quadratura del cercle és que al final de la història la superstició d'Úrsula-"la cola de puerco", la concepció del temps cíclic que avança i el destí - ja escrit en sànscrit en el pergamí de Melquíades- coincideixen en l'hora final d'aquesta nissaga carismàtica creada pel geni literari de Gabriel García Márquez.
Queden molts altres aspectes, personatges, idees, etc per comentar. Esperem que en la nostra tertúlia literària en surti una lectura encara més enriquidora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada