Mireu quina taulada, i al mig, en Rafel!
Perquè les seves paraules no se les emporti el vent, hem guardat les respostes principals de les qüestions que alguns de nosaltres li vam plantejar. Val a dir, però, que la trobada va ser molt distesa i que la conversa no es va limitar només a les preguntes plantejades. Per exemple, vam ser dels primers a saber el títol del seu nou llibre Quan en dèiem xampany.
- De què t'ha
servit dir que Quan érem feliços és ficció?
Aquesta nomenclatura és un tema de l’editorial. La divisió entre "ficció" i "no
ficció" la trobo horrorosa. De fet, podríem dir que és una obra narrativa amb voluntat literària. És clar que no té res a
veure amb una obra de "no ficció". De cap manera vol ser una autobiografia (no tinc edat). Jo diria que és un llibre honest, on he pretès retratar la postguerra i la petita vida burgesa
de província. És un llibre amb voluntat universal.
- "Quan érem feliços "
és sinònim de "quan érem innocents"?
Totalment. El país és més feliç actualment que no pas
en la meva infantesa, tant en l'educació, com a l'atenció a la gent gran, com políticament... Hem
contribuït a fer el canvi del país, a democratitzar el benestar de més gent.
És veritat que l’estil és una mica oral, però això
s’ha aconseguit a base d’anar podant i deixant l’essencial. Els amics diuen que
sóc un bon contador d’històries.
- Estaríeu d'acord que el
personatge descrit amb més tendresa és la baba Teresa?
Efectivament és el gran personatge de la novel·la. De
fet, hi ha molts personatges femenins al llibre. Vaig voler escriure el llibre
pels pares i dedicar-lo a la seva manera d’educar-nos. Les dones totes tenien
estudis universitaris (la baba Teresa era mestra; la mare era historiadora i la baba Angèle, a més de molt culta, era molt independent) i els homes, en canvi, no. Ells són més primaris, més autodidactes. I, a més a més, és que la baba Teresa vivia pels nens.
- Éreu conscients de formar part
d'una família "especial" pel fet de ser tants germans? O potser
aquesta imatge de clan familiar s'ha donat quan ja heu estat més
grans?
De petits ho vivíem amb una gran naturalitat. De fet
vivíem per segments i en tenim diferents records perquè hem tingut diferents
experiències. De grans, en tenim més consciència, però tot i la relació, vivim tots amb molta independència i amb molta intimitat. La mare és qui
aglutina el coneixement de tot el que passa.
- Hi ha molta descripció de personatges femenins en l'obra, diries que les dones han marcat més la teva vida, després d'una infantesa envoltada, sobretot, de nois?
Les dones de casa han estan importants, però, a més, les dones han estat la gran descoberta des dels 14
anys a l’institut.
- Per què portaven les famílies
els nens al Collell? Les cartes denotaven una tristesa i una enyorança.
Hi havia diferents motius: perquè a casa no s’hi cabia
(cas personal). També es considerava que era una bona educació. Per molts nois de
fora era, principalment, perquè tenien molt mala conducta. I , és clar, també hi havia el cas dels fàmuls.
- En el llibre es parla de jugar a saco. Com s'hi juga?
De fet és jugar a frontó. Molts nois portaven les pilotes de goma
a les butxaques i hi jugaven a les parets.
Hi heu jugat mai?
Uns quants dels presents hi havien jugat. L’Anna comenta que, fins i tot, a Celrà s'ha intentat recuperat aquest tipus de joc.
Per acabar la trobada, esperonat pels presents, en Rafel ens regala amb algunes opinions més filosòfiques o sociològiques:
"La vida a Girona capital havia canviat poc en la meva infantesa, el ritme del pas del temps venia marcat per les festes,
les estacions, les fruites... Però la vinguda de la televisió i els electrodomèstics sí canvien la
ciutat."
"La vida a pagès ha canviat més, des que jo era petit fins ara, que des de l’època romana. Els tractors revolucionen la feina de pagès."
"En el futur la societat tindrà més diferències socials que ara degut, especialment, a les noves tecnologies."
I conclou:
"Aquest llibre vol ser un homenatge al pares per la llibertat ideològica amb què
ens han educat. És un mèrit que hagin valorat la nostra llibertat.de pensament."
GRÀCIES RAFEL....GRÀCIES A TOTS ELS ASSISTENTS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada