PROPOSTES LITERÀRIES 2013-2014

Tot seguit us presentem algunes de les propostes literàries que els membres del club han fet pel curs d'enguany. No es tracta d'una llista tancada sinó que encara podem fer més suggeriments que s'aniran incorporant.

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL                       Victus (2012)   Llengües: castellana i catalana

 

Novel·la històrica que narra la Guerra de Successió fins l'assalt de 1714 a Barcelona. Tot és vist a través del personatge Martí Zuviría, un jove barcelonès, educat com a enginyer militar pel marquès de Vauban, que participa en la guerra en els dos bàndols, fins que pren partit.


MARY ANN SHAFFER 
ANNIE BARROWS          La societat literaria i de pastís de pela de patata de Guernsey (2009)
                                         Llengües:  anglesa, cat., cast...

L'obra és ambientada a Guernsey,  una petita illa entre Gran Bretnya i França, que va ser invadida durant la II Guerra Mundial. L'autora crea la història d'una societat literaria en l'illa ocupada, que permetrà veure les relacions entre els seus membres i també amb Juliet Ashton, escriptora  londinenca d'éxit que s'interessarà per la història d'aquesta societat. La novel·la està formada per les cartes que escriuen els seus personatges.


SIRI HUSTVEDT                                         L'estiu sense homes (2011)  
                                                                    Lleng: anglesa, cat., cast.

                               

Mia és una professora de poesia i alhora poetessa d'uns 50 anys a qui el seu marit proposa de fer "una  pausa"en la seva relació matrimonial. Arrel de la "pausa" la protagonista sufreix una depressió i en la seva convalescència decideix anar al poble de la seva infantesa on encara resideix la seva mare. Allà ens mostra la varietat d'etapes o fases per les quals passen les dones, des de la infància fins la vellesa, i  la pluralitat de respostes o vides que aquestes poden generar.

JOËL DICKER                                          La veritat sobre el cas Hary Quebert (2013)

                                                                  Llengües: francès, cat., cast...

 En Marcus Goldman, un jove escriptor nordamericà que passa per una crisi d'idees, s'assabenta que el seu amic i antic professor, Harry Quebert, ha estat acusat d'haver assassinat, fa molt temps, una noia de 15 anys amb qui havia mantingut relacions. En Marcus aprofita la notícia per investigar la veritat  i poder salvar el seu amic, a més de tenir un bon argument pel seu nou llibre.  

KATHRINE KRESSMAN TAYLOR                          Adreça desconeguda (1938)
                                                                                    Llengües.: anglesa, cat., cast...

                             

Novel·la que descriu la tragèdia íntima i col·lectiva de l'Alemanya nazi. Dos amics, un jueu nord-americà i un alemany, han obert plegats una galeria d'art a Califòrnia. Però, l'alemany decideix tornar a casa. Els dos amics i socis es cartegen amb freqüència, però quan Hitler arriba al poder el 1933 les cartes evidencien l'horror nazi.


PAUL AUSTER                                       Mr. Vertigo (1994)    Llengües: ang., cat., cast.

                     

És la història de Walt, un nen de nou anys a qui el mestre Yehudi ensenya a levitar i volar. Però quan Walt es fa gran, perd la màgia i tracta desesperadament de trobar sentit a la seva existència. La història del protagonista s'entrallaça amb la història dels Estats Units, des dels "feliços anys 20" fins a la dura postguerra, en molts dels seus aspectes: el racisme, la pèrdua de llibertat, la depressió, etc.

ALICE MUNRO                                          Massa felicitat (2009 ) Llengües: ang, cat, cast.

Recull de 10 històries que volen remoure al lector. Són contes que trasbalsen, que traspuen violència, però narrats des de la serenor i la naturalitat de la vida quotidiana.  Narrats en una prosa senzilla i elegant  per la premi Nobel d'enguany, la també anomenada "la Txékhov canadenca", una de les millors contistes actuals en llengua anglesa.

GABRIEL FERRETER                                Les dones i els dies (1968)  Llengua catalana

Un dels llibres més important de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. L'autor reuneix en aquest llibre poemes que havia publicat anteriorment amb la incorporació de poemes nous.


JONATHAN FRANZEN                             Les correccions (2001) Llengües: ang., cat.,cast.

La família Lambert està formada per uns pares amb costums i valors conservadors i uns fills, fa temps,  independitzats amb vides més contemporànies, El pare; Alfred, és fa gran, té Parkinson i un principi de demència senil que amaga tant que pot. La mare, Enid, vol reunir desesperadament tota la família per a un darrer nadal plegats, però va descobrint que els seus fills no són com s'esperava.

SÍLVIA SOLER                                                   L'estiu que comença (2013) Llengua catalana

               

L'estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l'Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l'amistat de les seves mares, que han imaginat amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l'Andreu volen sentir-se lliures d'un destí que s'entesta a unir-los.

CHRISTOPHER MORLEY                                      La librería ambulante (1917)
                                                                                   Llengües: anglès i castellà

                                 

Ambientat en la segona meitat del s.XX,  a la Nova Anglaterra dels Estats Units, una societat encara rural, plena de paisatges idíl·lics.És la història de Rogger Mifflin, que recorre el país amb una vella tartana venen llibres, i de Helen McGill, una dona de mitjana edat que porta una vida monòtona cuidant el germà i que canviarà de vida per tenir aventures junts amb en Roger.

NANCY JOHNSTONE                             Un hotel a la costa (Tossa de Mar, 1933-1939) (1937)
                                                                     Lleng: ang, cat. cast

                                              

Miquel Berga recupera aquest llibre que narra l'aventura de Nancy i el seu marit quan abandonen Londres el 1934 i construeixen un hotel a Tossa, on s'allotjaran tot de personatges interessants de l'època i amb el transfons dels diferents esdeveniments de la guerra civil.

SOPAR LITERARI AMB RAFEL NADAL

A finals de la temporada  2012- 2013 BIBLOS va poder gaudir de la presència de l'autor de "Quan érem feliços" mentre sopàvem plegats.

                                             Mireu quina taulada, i al mig, en Rafel!

Perquè les seves paraules no se les emporti el vent, hem guardat les respostes principals de les qüestions que alguns de nosaltres li vam plantejar. Val a dir, però, que la trobada va ser molt distesa i que la conversa no es va limitar només a les preguntes plantejades. Per exemple, vam ser dels primers a saber el títol del seu nou llibre Quan en dèiem xampany.

1. De què t'ha servit dir que Quan érem feliços és ficció?

Aquesta nomenclatura és un tema de l’editorial. La divisió entre "ficció" i "no ficció" la trobo horrorosa. De fet, podríem dir que és una obra narrativa amb voluntat literària. És clar que no té res a veure amb una obra de "no ficció". De cap manera vol ser una autobiografia (no tinc edat). Jo diria que és un llibre honest, on he pretès retratar la postguerra i la petita vida burgesa de província. És un llibre amb voluntat universal.

2. "Quan érem feliços " és sinònim de "quan érem innocents"?

Totalment. El país és més feliç actualment que no pas en la meva infantesa, tant en l'educació, com a l'atenció a la gent gran, com políticament... Hem contribuït a fer el canvi del país, a democratitzar el benestar de més gent.

   3.   Ens ha sorprès aquest estil tant planer i directe, quasi com si expliquessis la història oralment a algú. Has hagut de treballar molt l'estil o t'ha sortit de manera natural?

És veritat que l’estil és una mica oral, però això s’ha aconseguit a base d’anar podant i deixant l’essencial. Els amics diuen que sóc un bon contador d’històries.

4. Estaríeu d'acord que el personatge descrit amb més tendresa  és la baba Teresa?

Efectivament és el gran personatge de la novel·la. De fet, hi ha molts personatges femenins al llibre. Vaig voler escriure el llibre pels pares i dedicar-lo a la seva manera d’educar-nos. Les dones totes tenien estudis universitaris (la baba Teresa era mestra; la mare era historiadora i la baba Angèle, a més de molt culta, era molt independent) i els homes, en canvi, no. Ells són més primaris, més autodidactes. I, a més a més, és que la baba Teresa vivia pels nens.

5. Éreu conscients de formar part d'una família "especial" pel fet de ser tants germans? O potser aquesta imatge de clan familiar s'ha donat quan ja heu estat més grans?

De petits ho vivíem amb una gran naturalitat. De fet vivíem per segments i  en tenim diferents records perquè hem tingut diferents experiències.  De grans, en tenim més consciència, però tot i la relació, vivim tots amb molta independència i amb molta intimitat. La mare és qui aglutina el coneixement de tot el que passa. 

6. Hi ha molta descripció de personatges femenins en l'obra, diries que les dones han marcat més la teva vida, després d'una infantesa envoltada, sobretot, de nois? 

Les dones de casa han estan importants, però, a més, les dones han estat la gran descoberta des dels 14 anys a l’institut.

7. Per què portaven les famílies els nens al Collell? Les cartes denotaven una tristesa i una enyorança.

Hi havia diferents motius: perquè a casa no s’hi cabia (cas personal). També es considerava que era una bona educació. Per molts nois de fora era, principalment,  perquè tenien molt mala conducta. I , és clar, també hi havia el cas dels fàmuls.

8. En el llibre es parla de jugar a saco. Com s'hi juga?

De fet és jugar a frontó. Molts nois portaven les pilotes de goma a les butxaques i hi jugaven a les parets. 

         

         Hi heu jugat mai?

Uns quants dels presents hi havien jugat. L’Anna comenta que, fins i tot, a Celrà s'ha intentat recuperat aquest tipus de joc.

Per acabar la trobada, esperonat pels presents, en Rafel ens regala amb algunes opinions més filosòfiques o sociològiques:

"La vida a Girona capital havia canviat poc en la meva infantesa, el ritme del pas del temps venia marcat per les festes, les estacions, les fruites... Però la vinguda de la televisió i els electrodomèstics sí canvien la ciutat."

"La vida a pagès ha canviat més, des que jo era petit fins ara, que des de l’època romana. Els tractors revolucionen la feina de pagès."

"En el futur la societat tindrà més diferències socials que ara degut, especialment,  a les noves tecnologies."

I conclou: 

"Aquest llibre vol ser un homenatge al pares per la llibertat ideològica amb què ens han educat. És un mèrit que hagin valorat la nostra llibertat.de pensament."

                               GRÀCIES RAFEL....GRÀCIES A TOTS ELS ASSISTENTS