divendres, 26 de juny del 2015

SOPAR LITERARI AMB NÚRIA ESPONELLÀ

Aquest divendres 12 de juny ens hem trobat al restaurant L'Estrada de Salt per fer l'última trobada del curs del Club de Lectura Biblos.


Llegir, parlar, menjar...

Ens acompanya la Núria Esponellà, autora del llibre que hem triat per cloure el curs, Rere el murs.


L'acció del llibre ens situa al Monestir de Sant Pere de Rodes, a l'Alt Empordà, en plena època medieval i en el marc dels enfrontaments entre els casals d'Empúries i el de Perelada. Per l'obra desfilen diversos personatges molt ben retratats per l'autora, l'Ocell,en Blai, un jove serf lligat a l'abat de Sant Pere de Rodes; en Sebastià, un antic croat que abandona les armes en adonar-se de la crueltat i inutilitat de les guerres; l'abat Berenguer, que dirigeix el monestir com un autèntic senyor feudal; el Mestre Peire, escultor i alter ego del Mestre de Cabestany, la Càndia, filla de l'escultor, de la que s'enamora en Blai, i tot un reguitzell d'altres personatges que s'entrecreuen en la trama del llibre, barreja de novel.la històrica i novel.la negra que va atrapant al lector a mida que  la lectura avança.

La Bibiana és l'encarregada de presentar-nos la Núria, fer una ressenya biogràfica i una introducció a la seva obra literària. En ressalta especialment el seu començament com a poetessa, la seva relació amb el paisatge, amb la natura... L'autora recorda que en segueix escrivint.

Aquí teniu un enllaç a tres poemes de la Núria.

Tot seguit l'autora pren la paraula i ens fa cinc cèntims de cadascun dels seus llibres.


Resultat d'imatges de llibres nuria esponella    Resultat d'imatges de llibres nuria esponella                        Resultat d'imatges de llibres nuria esponella


La xerrada amb la Núria  resulta molt interessant. Enmig d'una conversa distesa, l'autora ens ensenya i ens desplega, literalment, els “llençols”, tal com ella anomena els apunts que són l'esquelet de la novel.la. En aquests llençols la Núria apunta tant les característiques i relacions dels personatges, com la recerca històrica, per cert molt aprofundida, mapes de l'època, i tot el material que li pot servir per anar vestint la novel.la.




També ens explica alguna anècdota divertida, com que va demanar quedar-se a dormir una nit sola dins del monestir per poder experimentar la sensació de por que devia sentir l'Ocell, el jove protagonista. O les innombrables vegades que va pujar al monestir per amarar-se del paisatge, la tramuntana, els espadats  i poder-ho transmetre al lector.


La Núria comenta el procés creatiu d'algunes de les seves novel·les, molt lligades a les seves experiències personals. També fa esment dels seus inicis com a poetessa i com sovint la seva prosa és un reflex de la seva sensibilitat poètica. Tampoc descarta tornar a publicar poesia.

No cal dir que tothom parla, dóna la seva opinió i fem un munt de preguntes a la Núria que va responent amablement.





A l'hora del comiat va escriure una dedicatòria en els exemplars del llibre de cadascun dels assistents al sopar.








Si voleu seguir la trajectòria d'aquesta autora podeu entrar al seu bloc, consultar i participar.

Tanquem la trobada i ens emplacem a continuar assaborint aquest “gust per la lectura” amb les propostes del curs que ve.

BON ESTIU!!!!

dilluns, 8 de juny del 2015

RERE ELS MURS, de Núria Esponellà


 El 10 de desembre del 2009 Núria Esponellà presentava a L'Escala el seu darrer llibre Rere els murs, una novel·la històrica, guanyadora del premi Néstor Luján i ambientada en la segona meitat del segle XII al Monestir de Sant Pere de Rodes.



En la novel·la, l'Abat Berenguer intenta defensar els interessos del monestir i sortir guanyador de les disputes entre el comte d'Empúries i el vescomte de Perelada. Però darrere aquest rerefons històric s'hi troben intrigues polítiques entre clergues, cavallers templers i consellers i s'hi viuran mals d'amor difícils entre serfs i senyors, com els d'en Blai i la Càndia. Amb tot, doncs, una lectura entretinguda i ben documentada que ens transporta a una de les èpoques de més esplendor de la nostra història i a través d'una de les icones més emblemàtiques de l'Alt Empordà.

       
Més informació sobre història de l'edifici i les seves diferents parts a Terres de Girona, comarca Alt Empordà.

L'autora ha intentat al llarg de la novel·la entrellaçar història i literatura, personatges més històrics amb personatges més literaris, informació important al voltant del monestir i el comtat d'Empúries a la segona meitat del segle XII, amb la vida i els anhels imaginaris d'uns personatges que ben bé podrien haver actuat, pensat o estimat d'aquesta manera i que "si non e vero e ben trovato".

Així, mentre anem llegint la novel·la prenem consciència de les relacions de vassallatge i de l'alt preu o delme que pagaven sobretot els pagesos, els pescadors i els moliners de la zona per poder mantenir l'autosuficiència del Monestir de Sant Pere s i el seu important poder político-econòmic. Al capítol 10 veiem, per exemple, com un dia de tardor  els pagesos fan cua per retre comptes davant el prior i el sagristà, que cobraven els tributs i controlaven els sacs d'ordi, sègol, els coves de carbasses, castanyes, els cistells d'hortalisses, llegums, gàbies amb aviram, les samals de most, etc, en concepte de paga al monestir.

També veiem les complicades relacions entre el monestir i els nobles de la zona, el Comte Hug III d'Empúries i el vescomte de Perelada. Une relacions basades en una fràgil estabilitat per no perdre massa poder sobre els vassalls (per exemple, escanyar econòmicament encara més els pagesos, els pescadors i els moliners dels voltants del monestir o els monjos que obeien a un o altre senyor segons els seus origens) i els privilegis que alhora es concedien al monestir (delme sobre la pesca dels estanys,  diners i favors per acceptar un fill al monestir, etc), per cert, sovint otorgats o cedits per les senyores devotes dels comtes

L'Abat Berenger lluita també aferrisadament per no perder les relíquies de Sant Pere amagades a l'arqueta de la cripta. En Sebastià i en Blai comencen al capítol 25 una sèrie de peripècies per poder fer arribar l'arqueta sencera al Monestir de Sant Pere de Galligans i poder-la retornar a temps per la celebració del Jubileu. Els pelegrins devots vindrien de tot al món cristià a contemplar i experimentar el poder de  les relíquies exposades i on, a més a més,  gràcies a la butlla papal otorgada al monestir, aquest els podria otorgar el perdó desitjat. L'Abat Bereger lluita per no perdre, doncs, l'altra gran fons d'ingressos del Monestir, el pelegrinatge i el negoci de les santes relíquies. Per això amagarà en el secret més absolut el document que li va donar en custòdia l'exmonjo Norbert on s'especifica que les relíquies del Vaticà (i per tant també les de Sant Pere) són falses. "Aquí reposarà segur; el nostre monestir no pot perdre la grandesa que sempre ha tingut... Al cap i a la fi, allò que salva els pelegrins és la fe"(p.465).

Si voleu saber més coses sobre els delmes del monetir de Sant Pere, les seves relíquies, tresors i butlles, mireu els següents vídeos::

Troben un capbreu que explica la vida a Sant Pere de Rodes
(Telenotícies TV3 25/08/2013)



Quan rehabiliten el Monestir troben un pot de ceràmica ple de monedes d'or i de plata amagat al Palau de l'Abat (avui dia el centre de recepció).   Qui deu haver amagat aquestes monedes? L'Abat de l'època? El cellerer? De qui són? Del impostos? Dels pelegrins? Del mercaders- per custodiar-?

També parla de les relíquies que conserva l'arqueta de Sant Pere
i de la carta de la butlla papal
El tresor de Sant Pere de Rodes (Odissees TV3 22/03/2015)

L'autora ens descriu la rutina de la vida monàstica distribuïda entre les hores de res, de cant,  la tasca otorgada (l'abat, el prior,el sagristà i arxiver,  el porter, el cambrer, l'hortalà, l'obrer), els àpats i les hores de son.

Però tampoc ha passat per alt la feina que es feia a l'escriptori, la il·lustració de la Bíblia de Sant Pere, "la nineta dels nostres ulls", com deia l'abat Berenger, "Va ser copiada al monestir de Ripoll, en temps de l'Abat Oliba i l'estem completant amb miniatures" (p31 i 32)




  
Si voleu veure més miniatures o saber més coses sobre el tema aneu als següents enllaços
La Bíblia de Sant Pere de Rodes (web dels monestirs de Catalunya)
LaBíblia de Sant Pere de Rodes torna a Port de la Selva en facsímil ( El Punt Avui 17/12/07)

Són precisament alguns d'aquests monjos, juntament amb altres personatges que treballen al monestir com en Sebastià, l'hospitaler i tutor d'en Blai, l'Aimeric, el mosso casat amb la Miquela, que otorgen a la novel·lista la possibilitat de dibuixar personatges de carn i ossos plegats de vicis i valors que permeten fer del monestir un poble petit on tot és possible, fins i tot potser l'amor,  entre en Blai i la Càndia, la filla del mestre escultor.

dissabte, 4 d’octubre del 2014

CIEN AÑOS DE SOLEDAD, de Gabriel García Márquez

Difícilment podrem dir quelcom nou sobre Gabriel García Márquez, també anomenat Gabo  (Arataca-Colombia 1927- México D.F. 2014), que més enllà de les controvèrsies polítiques,  s'ha convertit  indiscutiblement en un dels més grans escriptors de les lletres hispanes.

Nosaltres el definiríem com un  gran mag de la paraula, un poeta de la narració que considerava la creativitat, com l'eina més poderosa, tant per entendre la realitat com sommiar-ne de noves. També un gran defensor de la identitat americana, de tot el que té de més genuïna i popular, que en la seva opinió, era ben desconeguda pel món occidental, però que, en canvi, tenia tant per oferir-li. Saber travar i entrellaçar aquests dos interessos de manera constant i prolífica, permetran a García Márquez crear el seu propi univers literari, poblat del seu realisme màgic americà, que alhora ja s'ha convertit en universal.

Si voleu conèixer un xic més aquest escriptor i el seu tarannà, us proposem el següents vídeos i enllaços:
  • Vídeo ¿Quién era Gabriel García Márquez? CNN en español, que en motiu de la seva mort,  fa un recorregut per la seva biografia per tal de deixar constancia de la seva trajectòria.
  • Entrevista de rtve abans de rebre el premi Nobel de literatura el 1982, en el que parla de com porta el tema de la fama, explica com ha estat la seva relació amb la família, especialment com el va influenciar l'àvia en la seva decisió de fer-se escriptor, del procés creador...
                          
  • Entrevista de TVE el 1995, on podem veure les seves opinions polítiques, el seu poble natal a la seva obra, on parla de les idees indígenes, de la seva dona, etc.
  • Vídeo de fotografies amb el discurs "La soledad de América Latina", que va pronunciar l'escriptor quan li otorgaren el premi Nobel, interessant perquè intenta atribuir arrels històriques al realisme màgic, convertir-lo com allò més intrínsec del fet americà, alhora que denúncia que el món occidental no es preocupa del què li passa a l'Amèrica Llatina.
                                      
  • El Tiempo.com Multimedia. Macondo está de luto. , trobem informació biogràfica en un eix cronològic, enllaços a vídeo d'experts que parlen sobre la seva contribució al realisme màgic, un arbre geneològic de la Família Buendía, frases famoses de l'escriptor, etc.

La fama de Gabriel García Márquez comença, de fet, amb la novel·la Cien años de soledad (1967), que arriba a ser traduïda a 37 idiomes i a ser destacada com una de les 100 millors novel·les en llengua castellana del segle XX.

És en aquesta obra on el poble fictici de Macondo (sembla que inspirat en la seva Arataca natal) cobra vertadera vida i profunditat, on completa el cicle del seu naixement i de la seva mort, alhora, que enllaça amb les seves obres anteriors  La hojarasca (1955) - on narra la febre bananera de Macondo- i El coronel no tinene quien le escriba (1961) - on es dibuixa el personatge coronel Aureliano Buendía-. És en aquesta obra, doncs, on Macondo es mitifica.

macondo+de+gustavo+pérez.gif (558×271)

Macondo és, de fet, el nom popular que rep al Carib l'arbre amb el nom científic de Cavallinesi plantanifolia, un arbre molt estimat per la seva fusta i la seva embargadura, però alhora sobrexplotat.

                                          

Un nom d'arbre que enllaça amb l'arbre geneològic de la família Buendía.



Macondo comença quan José Arcadio Buendía i Úrsula Iguarán, juntament amb d'altres desplaçats s'instal·len en terres allunyades de les ciutats i funden un poble nou i únic. "Rodeado de agua pot todas partes", com deia el patriarca, que alhora  va conseguir descobrir intuïtivament que "la tierra és redonda como una naranja".  Aquesta concepció de l'espai de José Arcadio Buendía pren profunditat i vida amb les diferents generacions de Josés Arcadios o Arcadios i Aurelianos que van dotant de profunditat històrica el poble. durant 100 anys. Macondo palpita, viu i respira a través d'una gran cantitat de personatges, la majoria dels quals són hiperbòlics, cosa que els fa únics i entrenyables. 

Entre aquests personatges, ens agradaria destacar el paper de la matriarca, Úrsula, que sobrepassa els cent anys i dóna  gran unitat a la diversificació de la família. Però, també estem convencudes que és aquest personatge que pauta el temps de Macondo: "el tiempo pasa pero no tanto" (p.369), amb la concepció d'un temps cíclic, però que alhora avança. És interessant observar que quan ella mort, la vitalitat de Macondo queda en mans d' Amaranta-Úrsula, avançant el cercle un xic més.

El món de Macondo, a més a més, és únic perquè és ple de vida o de realitat que tots els personatges consideren natural, per absurda que sigui: On no hi ha frontera entre la vida i la mort (es parla de coses quotidianes amb els amics i familiars morts, els morts tornen a la vida perquè no soportaven la soledat-Melquíades-, on les supersticions es traspassen de generació en generació-"cola de puerco"-, on s'accepten les relacions extramatrimonials perquè així els animals es reprodueixen més, on l'insomni i la desmemòria s'apodera de tota la gent d'un poble, etc.

Però com tots els mons o realitats també Macondo ha de néixer, crèixer i morir. I la quadratura del cercle és que al final de la història la superstició d'Úrsula-"la cola de puerco", la concepció del temps cíclic que avança i el destí - ja escrit en sànscrit en el pergamí de Melquíades- coincideixen en l'hora final d'aquesta nissaga carismàtica creada pel geni literari de Gabriel García Márquez.

Queden molts altres aspectes, personatges, idees, etc  per comentar. Esperem que en la nostra tertúlia literària en surti una lectura encara més enriquidora.

dilluns, 1 de setembre del 2014

PROPOSTES LITERÀRIES 2014-2015


 Fem  una breu recensió d'algunes de les obres que vau proposar pel curs d'enguany per tal de conéixer l'argument i saber alguna cosa dels autors. De fet  ja vam quedar que començaríem pel llibre més votat:: Cien años de soledad, de Gabriel Garcia Marquez. Per a molts de vosaltres de ben segur que serà una relectura. Esperem treure'n profit i que no ens passi com una meva amiga que diu que no el vol tornar a llegir per no perdre la impressió que li va fer la primera vegada.


GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ            Cien años de soledad (1967)


Gabriel García Márquez és un dels grans novel·listes del boom llatinoamericà. Va rebre el premi Nobel de literatura el 1982. Fou un gran creador del realisme màgic a les seves novel·les. Cien años de Soledad  li va donar la fama. És una de les obres més llegides de la literatura hispana i s'ha traduït a 37 llengües diferents. 
L'argument de la novel·la és sobre la història d'un poble, Macondo, des de la seva fundació fins la seva agonia. La història d'aquest poble està lligada a la història de la família Buendía. I és a través d'aquesta família i els seus inoblidables personatges que veiem com tot queda i tot canvia alhora. 

BENJAMIN BLACK  o JOHN BANVILLE           La rossa dels ulls negres (2014)


                                                     
John Banville escriu baix el pseudònim de Benjamin Black quan escriu novel·la negra. En aquesta obra assistim a un nou cas del detectiu Philip Marlowe. Aquest queda atrapat per la bellesa sensual d'una rossa d'ulls negres que entra al seu despatx i que amb les seves arts seductores l'acabarà fent sentir com un titella. La rossa l'embolicarà en una investigació 
d'un un home desaparegut, on, a més a més, hi hauran gàngsters, drogues i sicaris.

JOAN VINYOLI                                          Domini màgic (1984)



El poeta Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) és fill adoptiu de Santa Coloma de Farners. En aquesta població, on va passar els estius de la seva infantesa i adolescència, hi podem situar la descoberta simultània de la natura, la poesia i l’amor.  La posterior descoberta del mar, a Begur, així com el paisatge urbà de Barcelona, configuren els altres escenaris sensorials i anímics.
Vinyoli va viure intensament en tots els ordres vitals: l’experiència amorosa, la de la mort, la de la natura, la creativa, l’onírica, la dels records… I, a partir de la divisa: “Haig de fer alguna cosa de la meva pobresa”, va transferir aquesta extraordinària experiència vital en experiència lírica, és a dir, en poesia, creant una obra commovedora que impressiona per la seva autenticitat, capacitat comunicativa i força creativa.

TONI MORRISON                                                  El retorn (2012)

                                  

Toni Morrison, pseudònim de Chloe Anthony Wofford, (Lorain, EUA 1931) és una escriptora afroamericana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1993.
A les seves obres tracta sempre els problemes racials i universals, però treballa la psicologia individual i les contradiccions de la condició humana. Les seves novel·les  tenen un caràcter molt personal i resulten molt colpidores per la nuesa de les emocions i situacions que s’hi narren. 
La novel· la El retorn comença amb una escena del passat i acaba en el present quan Frank Money culmina el que per ell és un deure i tanca el cercle del passat. Endarrere i endavant en el temps, un narrador en tercera persona avança i retrocedeix i sovint deixa la veu als personatges, especialment al protagonista Frank Money, en una espècie de monòleg interior.  El llibre s’estructura, doncs, com un trencaclosques que anirà adquirint  forma i sentit i mantindrà l’interès del lector fins al final.

  ALBERT CAMUS                                    El primer home (1995)


Resultat d'imatges de Albert camus

Le Premier Homme és una novel·la autobiogràfica de l'escriptor algerià-francès Albert Camus. Aquesta novel·la va ser la seva última obra. El seu manuscrit es va trobar dins el vehicle que conduïa quan va tenir l'accident i, la seva filla, 34 anys després, va facilitar-ne la seva publicació. La novel·la mostra la vida d'en Jacques Cormery des del seu naixement fins als seus anys al liceu, o escola secundària, a l'Alger.  Camus volia que aquesta novel·la estigues "carregada de coses i de carn." És una novel·la de les coses bàsiques i essencials: la infància, dies escolars, la vida del cos, l'energia del sol i el mar, el dolorós amor d'un fill per la seva mare, la recerca d'un pare perdut. Però també és la història d'un poble colonial en un no sempre acollidor paisatge africà, sobre la complexa relació d'un país "mare" amb als seus colons, sobre els efectes íntims de la guerra i sobre la revolució política.

MARTA ROJALS                                                    L'altra      (2014)
                                        
Els protagonistes són l'Anna, dissenyadora gràfica i la seva parella en Manel. L'Anna és una noia introvertida, marcada pel seu passat, però intenta ser autònoma i buscar sempre l'equilibri emocional per tirar endavant.  En Manel, en canvi, és un xicot alegre, més depenent de la família i de l'Anna. Però la seva relació quedarà trasbalsada de sobte: una inquilina imprevista, una família que exigeix, una nova relació que apareix, la crisi que ofega i, en definitiva, una transformació vital que s'imposa.

ROSAMUNDA PILCHER                        Els buscadors de petxines (1987)
                        
Rosamunde Pilcher, va néixer el 1924 a Lelant, Cornualles i va començar a escriure quan tenia 15 anys amb el pseudònim de Jane Fraser. L'èxit li va arribar l'any 1987 en esciure Els buscadors de petxines, sobre una nissaga familiar. Setze capítols, setze personatges que es relacionen al voltant del quadre “Els buscadors de petxines”, i que mostren, sobretot, la relació d’una família. L’ara i l’abans es van combinant i van permetent al lector descobrir la manera de ser de tots els personatges, l’entorn i la realitat d’unes vides. Molt agradable de llegir.


KHALED HOSSEINI                       El ressó de les muntanyes (2013)


L'autor és un metge i novel.lista nascut a l'Afganistan el 4 de març de 1965. Es donà a conéixer amb una primera novel.la, El caçador d'estels, publicada el 2003 i que aviat es convertí en un best-seller.
EL ressó de les muntanyes és una novel·la escrita amb la sensibilitat i emoció que caracteritza a l’autor: omple les pàgines d’esperança i fa un cant a la vida amb les seves nits i els seus dies, amb els seus somriures i amb alguna llagrimeta que esdevé inevitable. Ens parla d'una família que viu de la terra i veu com el div s'emporta el fill petit i li proporciona una educació i un benestar que la família no podia donar-li. Els dubtes del pare es convertiran en una reflexió sobre l'amor veritable i el dolor.                                                                                                                                
WAJDI MOUARAD                                            Ànima (2012)
                                                                                                                          Wajdi Mouawad és actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d’expressió francesa de més rellevància del panorama actual. La tetralogia de teatre èpic La sang de les promeses, escrita i dirigida per ell i que inclou les obres Litoral, Incendis, Boscos i Cels, li va obrir les portes al renom internacional. Aquesta edició posa a l’abast del lector en català Ànima, la seva segona irrupció en el camp de la narrativa, i que ha obtingut el Gran Premi Thyde Monnier de la Societat General d’Homes de Lletres, el premi literari Deuxième Roman de Laval, el premi Phénix de literatura i el premi Méditerranée.
Us presentem un resum de l'argument segons Edicions del Periscopi, una editorial catalana que publica aquesta novel.la:

"Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que esperonat per l'abisme que s'ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l'home seguint l'olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l'esperança, s'embarca en un odissea furiosa a través d'Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d'alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.
Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l'inoblidable".


SÍLVIA SOLER                                                 Petons de diumenge (2014)

                 
En aquesta obra, Sílvia Soler narra la història de Valèria Isern, una dona ja gran que és víctima d'un càncer irreversible. Amb l'ajut d'un cronista, del que no es revela la identitat fins al final, anem coneguent els seus moments vitals més destacats. Els records presents de la protagonista es complementen amb les entradas del seu diari escrit al llarg dels anys i amb el punt de vista dels seus fills i coneguts i de les cartes que li havia enviat la seva millor amiga, l'Elisa. Amb tot, veiem com la vida de Valèria queda presa dins el context històric que li ha tocat viure.

NÚRIA ESPONELLÀ                                       Rere els murs (2013)

                                                        
                                      
En la novel·la, l'Abat Berenguer intenta defensar els interessos del monestir i sortir guanyador de les disputes entre el comte d'Empúries i el vescomte de Peralada. Però darrere aquest rerefons històric s'hi troben intrigues polítiques entre clergues, cavallers templers i consellers i s'hi viuran mals d'amor difícils entre serfs i senyors, com els d'en Blai i la Càndia. Amb tot, doncs, una lectura entretinguda i ben documentada que ens transporta a una de les èpoques de més esplendor de la nostra història i a través d'una de les icones més emblemàtiques de l'Alt Empordà.



realment guapes tenen els
peus lle

dimecres, 23 de juliol del 2014

SOPAR LITERARI AMB MIQUEL BERGA BAGUÉ


Per tancar la temporada 2013-2014, BIBLOS  va convidar-nos 
a passar una vetllada amb  en Miquel Berga Bagué, traductor de Un hotel a la costa de Nancy Johnstone, el darrer llibre que hem llegit aquest curs.

Aquesta obra de la Nancy deixa constància de la seva experiència viscuda a Tossa de Mar i a Catalunya entre 1934 -1939. Els anys i esdeviniments de la guerra civil acaben estroncant un projecte de vida nou que havia començat amb la construcció d'un hotel a Tossa abans de la guerra. 

També la guerra civil  estronca la carrera del fotoperiodista més popular d'aquell moment a Catalunya, Agustí Centelles. La seva obra gràfica, salvaguardada en negatius a l'exili, representa un gran testimoni visual de la vida abans i durant la guerra civil.

Miquel Berga era, també, el comissari de l'exposició que aquests dies es presentava a Les Bernardes de Salt: Agustí Centelles "República, guerra, exili (1934-1939)".

Vet aquí, doncs, que vam aprofitar la lectura del llibre i l'exposició per parlar sobre el tema estel·lar de la vetllada:  LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA. 

De fet, podríem dir que vam tractar els canvis socials i individuals que va produir aquesta guerra civil, primer vistos a través de la Leica d'Agustí Centelles i després comentant els punts de vista de la periodista-escriptora britànica Nancy Johnstone.



Vam fer treballar en Miquel  de valent! 




Primer una sessió de quasi dues hores comentant l'exposició fotgràfica d'Agustí Centelles. 











Se'l veia molt a gust explicant-nos el context històric de les imatges, els personatges que hi apareixien...











l'enquadrament artístic de l'Agustí, els entrellats tecnològics de les càmeres Leica, els estralls socials i individuals causats per l'avançament de les tropes feixistes,  pels avions italians, etc. 
   






Cal dir que va comptar amb un públic molt entregat, si no, mireu les següent fotografies: 




Si voleu recordar algunes de les fotos de la guerra civil de l'Agustí Centelles, aquí teniu un Vídeo d'homenatge que es va fer a aquest fotoperiodista. 


Després de l'exposició, corredisses cap el sopar literari..

Dues hores més de "funció" pel Miquel!




1. Se'n sap alguna cosa més de la Nancy i l'Archie? Com va ser la seva vida després del 1939?


En Miquel Berga ens comenta que sap més coses d'aquests personatges i que ho ha pogut incloure en l'edició en castellà. El més destacat és que van marxar a viure a Mèxic, a Cuernavaca, fins acabada la segona guerra mundial. Poc després, es van separar i van refer cadascú la seva vida. L'Archie va marxar primer a Londres, reprenent la seva vida de corresponsal al News Chronicle, i finalment a Rússia, on s'hi va establir casant-se amb una dona russa i renegant de la postura del govern britànic davant dels afers russos. La Nancy es va quedar a Mèxic i es va tornar a casar amb un francès anomenat  Ferdinand. Van decidir anar a viure a Guatemala i es sap que va patir un greu  accident en un viatge pels voltants del llac Atitlan, mentre visitava poblats d'indígenes. 
En Miquel ens explica que més endavant va descobrir que la Nancy, amb el seu nou marit, va tornar l'any 1949 a Tossa per intentar recuperar l'hotel. Però, el va acabar malvenent a l'hoteler Luis Casares, davant les dificultats que li va posar l'administració .

2. I dels altres personatges del llibre,  se'n sap alguna cosa més?


En Leonard va acabar vivint a Londres, casat i amb dos fills. Fa alguna visita ocasional a Tossa,però perd el contacte amb els Johnstone. Ja gran, es posa en contacte amb l'alcaldessa de Tossa per intentar publicar una versió catalana del llibre de la Nancy. 

La Francisca es va instal·lar a casa dels Johnstone amb la seva família. Quani la Nancy torna a Tossa el 1949, per intentar recuperar la finca, els familiars de la Francisca li posen dificultats. 

Els Casanovas acompanyen els nens refugiats a Besançon, França. En Berga ha aconseguit posar-se en contacte amb un fill d'en Casanovas i ha pogut llegir el dietari que l'escultor escrivia, al qual li ha servit per corroborar que la narrativa de la Johnstone és fidel als fets d'aquells moments. També ha pogut veure els dibuixos que el Sr. Casanovas feia dels nens refugiats que custodiava. Alguns d'aquests dibuixos surten a la versió castellana.

3. Quins aspectes ens han sobtat més del llibre?


Alguns dels assistents ens expliquen que han visitat l'hotel Johnstone i en Miquel comenta que ara forma part del complex hoteler Don Juan i que es pot visitar.
També n'hi ha que destaquen que fa gràcia el punt de vista de forastera de la Nancy a l'hora de descriure les relacions socials a Tossa, la manera de viure, les festes, la cuina, el treball dels paletes i les acurades descripcions que fa del paisatge.
D'altres comenten que sobta que els dies claus de la guerra, els Johnstone fossin a Barcelona i siguessin testimonis directes de la desfeta. En Miquel Berga ens diu que va comprovar que el que explica la Nancy, tant dels fets a Barcelona com en la retirada cap a França, fos verídic. Era un tema que el preocupava i el dietari del Sr. Casanova el va ajudar en aquest sentit.
Alguns dels presents remarquen la frivolitat amb la qual l'autora tracta certs temes, en plena guerra civil. Berga explica que s'ha de tenir en compte l'eufòria i joventut de la Nancy en el moment d'engegar el projecte, la seva mirada entusiasta i britànica, però també assenyala, que ningú pot negar, com es veu al final del llibre, que el compromís de la Nancy amb el patiment de la població és ferm.

4. En Miquel ens explica que la directora de cinema Isona Passola està interessada a fer una pel·lícula sobre el llibre. Berga ens demana quins aspectes pensem que podrien ser més cinematogràfics, per destacar-los a l'hora de fer la pel·lícula?


En Miquel creu que hauria de començar amb l'escena dels envelats de la Festa Major de Sant Feliu per descriure l'ambient social d'abans de la guerra.
Caldria potenciar la relació especial que té la parella Nancy-Archie. I destacar que sovint és l'Archie que segueix l'empenta de la Nancy, malgrat no estar sempre d'acord amb les seves maneres. Alguns, fins i tot, apunten que cap al final del llibre ja potser es pot preveure que la relació entre tots dos protagonistes no acabarà bé.
Un altre personatge a qui se li pot treure molt de suc en la pel·lícula, segons en Miquel,  seria el capità Arjona, com la figura heroica que apareix al final per salvar els nens refugiats.
Tots coincidim que en el llibre hi ha escenes molt potents visualment, com l'arribada dels grans vaixells de guerra britànics que venen a Tossa per evacuar els seus ciutadans, històries paral·leles com l'idil·li entre la "Greta" i el pilot d'aviació o la vida despreocupada dels artistes estrangers a la vila, com també les escenes de guerra a Barcelona. 


Finalment, la vetllada s'acaba amb uns pessics de poesia per a tots, de part dels alumnes de 4rt de la FARGA de Salt que van homenatjar el poetes Salvador Espriu, Joan Vinyoli Joana Raspall i Salvador Sunyer.






Va resultar ser un sopar literari ben agradable i interessant!

                                      GRÀCIES MIQUEL I A TOTS ELS ASSISTENTS!