SOPAR LITERARI AMB MIQUEL BERGA BAGUÉ

Per tancar la temporada 2013-2014, BIBLOS  va convidar-nos a passar una vetllada amb  en Miquel Berga Bagué, traductor de Un hotel a la costa de Nancy Johnstone, el darrer llibre que hem llegit aquest curs.

Aquesta obra de la Nancy deixa constància de la seva experiència viscuda a Tossa de Mar i a Catalunya entre 1934 -1939. Els anys i esdeviniments de la guerra civil acaben estroncant un projecte de vida nou que havia començat amb la construcció d'un hotel a Tossa abans de la guerra. 

També la guerra civil  estronca la carrera del fotoperiodista més popular d'aquell moment a Catalunya, Agustí Centelles. La seva obra gràfica, salvaguardada en negatius a l'exili, representa un gran testimoni visual de la vida abans i durant la guerra civil.

Miquel Berga era, també, el comissari de l'exposició que aquests dies es presentava a Les Bernardes de Salt: Agustí Centelles "República, guerra, exili (1934-1939)".

Vet aquí, doncs, que vam aprofitar la lectura del llibre i l'exposició per parlar sobre el tema estel·lar de la vetllada:  LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA. 

De fet, podríem dir que vam tractar els canvis socials i individuals que va produir aquesta guerra civil, primer vistos a través de la Leica d'Agustí Centelles i després comentant els punts de vista de la periodista-escriptora britànica Nancy Johnstone.



Vam fer treballar en Miquel  de valent! 

Primer una sessió de quasi dues hores comentant l'exposició fotgràfica d'Agustí Centelles. 











Se'l veia molt a gust explicant-nos el context històric de les imatges, els personatges que hi apareixien...











l'enquadrament artístic de l'Agustí, els entrellats tecnològics de les càmeres Leica, els estralls socials i individuals causats per l'avançament de les tropes feixistes,  pels avions italians, etc. 
   






Cal dir que va comptar amb un públic molt entregat, si no, mireu les següent fotografies: 

Si voleu recordar algunes de les fotos de la guerra civil de l'Agustí Centelles, aquí teniu un Vídeo d'homenatge que es va fer a aquest fotoperiodista. 

Després de l'exposició, corredisses cap el sopar literari..

Dues hores més de "funció" pel Miquel!

1. Se'n sap alguna cosa més de la Nancy i l'Archie? Com va ser la seva vida després del 1939?

En Miquel Berga ens comenta que sap més coses d'aquests personatges i que ho ha pogut incloure en l'edició en castellà. El més destacat és que van marxar a viure a Mèxic, a Cuernavaca, fins acabada la segona guerra mundial. Poc després, es van separar i van refer cadascú la seva vida. L'Archie va marxar primer a Londres, reprenent la seva vida de corresponsal al News Chronicle, i finalment a Rússia, on s'hi va establir casant-se amb una dona russa i renegant de la postura del govern britànic davant dels afers russos. La Nancy es va quedar a Mèxic i es va tornar a casar amb un francès anomenat  Ferdinand. Van decidir anar a viure a Guatemala i es sap que va patir un greu  accident en un viatge pels voltants del llac Atitlan, mentre visitava poblats d'indígenes. 
En Miquel ens explica que més endavant va descobrir que la Nancy, amb el seu nou marit, va tornar l'any 1949 a Tossa per intentar recuperar l'hotel. Però, el va acabar malvenent a l'hoteler Luis Casares, davant les dificultats que li va posar l'administració .

2. I dels altres personatges del llibre,  se'n sap alguna cosa més?

En Leonard va acabar vivint a Londres, casat i amb dos fills. Fa alguna visita ocasional a Tossa,però perd el contacte amb els Johnstone. Ja gran, es posa en contacte amb l'alcaldessa de Tossa per intentar publicar una versió catalana del llibre de la Nancy. 

La Francisca es va instal·lar a casa dels Johnstone amb la seva família. Quani la Nancy torna a Tossa el 1949, per intentar recuperar la finca, els familiars de la Francisca li posen dificultats. 

Els Casanovas acompanyen els nens refugiats a Besançon, França. En Berga ha aconseguit posar-se en contacte amb un fill d'en Casanovas i ha pogut llegir el dietari que l'escultor escrivia, al qual li ha servit per corroborar que la narrativa de la Johnstone és fidel als fets d'aquells moments. També ha pogut veure els dibuixos que el Sr. Casanovas feia dels nens refugiats que custodiava. Alguns d'aquests dibuixos surten a la versió castellana.

3. Quins aspectes ens han sobtat més del llibre?

Alguns dels assistents ens expliquen que han visitat l'hotel Johnstone i en Miquel comenta que ara forma part del complex hoteler Don Juan i que es pot visitar.
També n'hi ha que destaquen que fa gràcia el punt de vista de forastera de la Nancy a l'hora de descriure les relacions socials a Tossa, la manera de viure, les festes, la cuina, el treball dels paletes i les acurades descripcions que fa del paisatge.
D'altres comenten que sobta que els dies claus de la guerra, els Johnstone fossin a Barcelona i siguessin testimonis directes de la desfeta. En Miquel Berga ens diu que va comprovar que el que explica la Nancy, tant dels fets a Barcelona com en la retirada cap a França, fos verídic. Era un tema que el preocupava i el dietari del Sr. Casanova el va ajudar en aquest sentit.
Alguns dels presents remarquen la frivolitat amb la qual l'autora tracta certs temes, en plena guerra civil. Berga explica que s'ha de tenir en compte l'eufòria i joventut de la Nancy en el moment d'engegar el projecte, la seva mirada entusiasta i britànica, però també assenyala, que ningú pot negar, com es veu al final del llibre, que el compromís de la Nancy amb el patiment de la població és ferm.

4. En Miquel ens explica que la directora de cinema Isona Passola està interessada a fer una pel·lícula sobre el llibre. Berga ens demana quins aspectes pensem que podrien ser més cinematogràfics, per destacar-los a l'hora de fer la pel·lícula?

En Miquel creu que hauria de començar amb l'escena dels envelats de la Festa Major de Sant Feliu per descriure l'ambient social d'abans de la guerra.
Caldria potenciar la relació especial que té la parella Nancy-Archie. I destacar que sovint és l'Archie que segueix l'empenta de la Nancy, malgrat no estar sempre d'acord amb les seves maneres. Alguns, fins i tot, apunten que cap al final del llibre ja potser es pot preveure que la relació entre tots dos protagonistes no acabarà bé.
Un altre personatge a qui se li pot treure molt de suc en la pel·lícula, segons en Miquel,  seria el capità Arjona, com la figura heroica que apareix al final per salvar els nens refugiats.
Tots coincidim que en el llibre hi ha escenes molt potents visualment, com l'arribada dels grans vaixells de guerra britànics que venen a Tossa per evacuar els seus ciutadans, històries paral·leles com l'idil·li entre la "Greta" i el pilot d'aviació o la vida despreocupada dels artistes estrangers a la vila, com també les escenes de guerra a Barcelona. 


Finalment, la vetllada s'acaba amb uns pessics de poesia per a tots, de part dels alumnes de 4rt de la FARGA de Salt que van homenatjar el poetes Salvador Espriu, Joan Vinyoli Joana Raspall i Salvador Sunyer.

Va resultar ser un sopar literari ben agradable i interessant!

                                      GRÀCIES MIQUEL I A TOTS ELS ASSISTENTS!

UN HOTEL A LA COSTA, de Nancy Johnstone

Qui era Nancy Johnstone?

















Nancy va néixer el 1906 a Bath, on va créixer en un entorn natural. Es va fer periodista i va conèixer un altre periodista l'Archie Johnstone que treballava al News Chronicle. Ambdós decideixen deixar la feina a Londres a finals de l'any 1934 i començar una projecte de vida nou muntant un hotel a Tossa de Mar. Però, esclata la guerra civil i els nostres protagonistes aguanten al capdavant de l'hotel, mentre prenen cada vegada més partit pel bàndol republicà. Acaben convertint l'hotel en casa de colònies per a nens refugiats republicans. L'aventura acaba el gener del 1939, quan aconsegueixen fer arribar els nens refugiats cap a França i on realitzaran diversos treballs humanitaris als camps de concentració durant alguns mesos. Nancy recull aquesta experiència vital de quatre anys intensos en un parell de llibres, Hotel in Spain i Hotel in flight que l'editorial Tusquets aplega en un sol volum titolat Un hotel a la costa.

Com és que es van instal·lar a Tossa?

La Nancy i l'Archie coneixen Tossa la primavera del 1934, on passen vacances:
" Havíem descobert Tossa per casualitat. L'Archie utilitzant el seu mètode habitual de triar un lloc per a les vacances, havia pensat en la Costa Brava perquè no sabia de ningú que hi hagués estar mai. Vam sortir de viatge amb una maleta cadascú, i finalment, vam arribar a Girona. Allà vam veure el nom de Tossa escrit en algun lloc, ens va agradar com sonava i hi vam anar." (p.28)

La Nancy torna a Catalunya al setembre de 1934 per explorar les possibilitats de comprar un terreny amb els diners que els havia deixat el seu pare. "En el camí de retorn, quan sobtadament vaig veure aparéixer Tossa amb la vila vella fortificada i les cases grises i blanques del poble amuntegant-se al voltant de l'església, i aquella llum intensa i nítida, em vaig preguntar per què anava donant voltes per la Costa Brava buscant el lloc ideal. ¿I a Tossa no n'hi ha cap, de terreny edificable, Marcus?(p.31)

I el terreny tossenc que va enamorar a la Nancy estava situat "a la banda sud d'un turó amb vistes al mar, al poble i a la serralada del voltant" .(p.25). "Amb la finca hi anava un bosc d'alzines a la part de dalt i una vinya a baix" (p.33). Aquí és on es construirà l'Hotel Johnstone. 

Si us costa d'imaginar el turó, l'alzinar o com l'Hotel Johnstone va encaixar amb la Tossa del moment mireu les fotografies següents:

 
Tossa de Mar era un lloc nou pels Johnstone l'any 1934, però no pas per una gran colònia d'artistes estrangers, entre ells molts jueus alemanys, que s'hi afinquen buscant la pau, la llum i la tranquil·litat d'un poble mariner petit. 
Mireu aquests reportatges sobre alguns dels artistes que van passar per Tossa els anys anteriors a la guerra civil i que la Nancy coneixerà i en donarà testimoni en el seu llibre:

Vídeo sobre els artistes de Tossa entreguerres  

Vídeo sobre artistes europeus que busquen refugi a Tossa (André Massón, Matisse, Marc Chagall...)



Un dels artistes de què parla més la Nancy és Oskar Zügel (jueu alemany que viurà a Tossa abans de la guerra civil, després marxa cap a l'Argentina, però tornarà a Tossa el 1950  fins a la seva mort al 1968)
 


Però, l'any 36 amb l'esclat de la guerra civil i el seu avenç als anys següents, la meravellosa vida de Tossa canvia (escasseja el menjar, els turistes tenen por de venir, les relacions amb els poders fàctics del poble es fan més complicades) i molts dels artistes i intel·lectuals que havien buscat refugi a Tossa marxen. Però, els Johnstones es queden i acaben prenent més i més partit per a les causes republicanes:

" Sense necessitat de comprometre'ns excessivament, havíem mantingut un alt grau de suport al govern del país que havíem triat per viure. De fet, havíem comprat el tros de terra immediatament després de la revolta del 1934 i, per tant, amb un govern de dretes al poder. Quan amb les eleccions de febrer del 36, es va formar el govern d'esquerres del Front Popular també ens vam quedar. I ens vam quedar durant el període revolucionari dels primers mesos de la guerra, i seguim aquí ara que governa una coalició liberal d'esquerres. Som dels que es van quedar astorats quan quatre destructors de l'armada britànica ens van venir a buscar...No se'n van sortir i ens vam mantenir ferms en la nostra intenció de quedar-nos a Catalunya. Quan això va quedar clar, ens van deixar tranquils, van deixar que anéssim fent xup-xup a la salsa roja." (p.234)

Com viuen la guerra civil els Johnstone?

En les seves anades i tornades de Barcelona viuen, el juliol del 36,  l'ambient d'eufòria social que impregnen els carrers de la capital catalana a mans dels obrers. Mireu el següent metratge gravat per la CNT,  per fer-vos-en una idea del que experimentarien.

Però la guerra avança i Barcelona suporta diferents bombardejos. Mireu el següent metratge de la CBT-FAI sobre els bombardejos navals italians de la ciutat.

Els Johnstones també  experimenten el bombardejos aeris italians: " La primera vegada que vam sentir caure una bomba al costat va ser mentre érem en un petit restaurant pels vols de la plaça d'Urquinaona...Em va sorprendre la manca d'estrèpit. Fins i tot els canons antiaeris feien menys soroll del que em pensava i les sirenes apenes se sentien...El propietari del local ... deia que aquelles bombes eren especial mortíferes i implorava que anéssim al refugi del metro d'Urquinaona abans no tornessin els avions... L'aire havia quedat impregnat d'una pols fina i se sentia una pudor que ens feia respirar amb dificultat. Estava segura que ens estaven tirant gasos. Hi havia un silenci estrany..." (p249)                         

Els avions russos també apareixen, recolzant la república:

" Quan vam veure els avions érem a la Via Durruti...Eren inconfusibles: nous, resplendents, vermells, en perfecta formació. Primer un esquadró, després un altre i després molts altres. De cop el cel de Barcelona era ple de xatos, dos-cents avions de caça soviètics que semblaven vespes brunzint pels teulats de la ciutat. La gent es tornava boja d'alegria. Les dones reien i cridaven. Els desconeguts es feien grans abraçades. Tothom aplaudia i proferia crits d'entusiasme. D'aquella munió d'avions platejats, amb les ales roges espurnejants al sol, queien milers de fullets... Les armes i les municions començaven a entrar. Ara sí que el poble espanyol podria plantar cara." (p.259)

Nancy i Archie Johnstone acaben prenent més i més partit per a les causes republicanes, fins acabar convertint l'hotel en una casa de colònies per a nens refugiats d'Aragó. 

Cap a finals del 38, després de la batalla de l'Ebre els franquistes decideixen envair Catalunya. " Durant la batalla de l'Ebre sentíem el retruny de les bombes des de Tossa...L'exèrcit estava en retirada... S'anaven fent enrere: de Reus a Valls, de Valls a Tarragona. Esperàvem alguna bona notícia del govern, però el cert era que, cada dia, es perdia una nova posició. (p.313) 

Nancy documenta que la majoria de gent creia que "el millor per a tothom era que els feixistes entressin a Barcelona al més aviat possible i es donés la guerra per perduda... Almenys s'acabaria la guerra" (p.313) La majoria de gent estava cansada de tanta misèria i només volien que la guerra s'acabés, guanyés qui guanyés.

I finalment, la caiguda de Barcelona: " Eren avions alemanys, escortats per caces Messershmitt, que sortien de l'aeròdrom de Reus. Era del tot irreal seure a la gespa (des del Tibidabo) mirant com bombardejaven Barcelona. Els vèiem perfectament, com tombaven cap a la ciutat, com la sobrevolaven fent cercles i com deixaven anar les bombes. Llavors, una darrera l'altra, s'alçaven les columnes de fum. La boirina reverberava a cada explosió... Cap al vespre, el tempo es va accelerar... Era sorprenent veure com les sirenes no fallaven i com, amb cinc o deu minuts d'antelació, anunciaven l'atac següent. Era el temps que calia als que vivien a les àrees mortificades per entrar al refugi..."(p.317)
"Els que ens disparaven eren els caces que escortaven el bombarders. Els canons antieaeris encara es sentien , però no hi havia cap esperança de veure avions republicans al contraatac. Els feixistes s'havien apoderat de l'aeròdrom del Llobregat." (p.321)

"L'èxode de Barcelona havia superat el govern de la República...El govern va fer-se fonedís sense escarafalls, donant per fet qie els que tenien coses a perdre farien el mateix i que la majoria es quedarien on eren a esperar les tropes franquistes" (p. 321)

Si us voleu fer-vos-en més la idea, mireu el següent vídeo sobre la caiguda de Barcelona.

Els Johnstone decideixen evacuar els nens refugiats cap a França. 

I una vegada més, Nancy deixa testimoni en el seu llibre " d'una experiència impossible d'oblidar". " La desolació de tot plegat era d'una magnitud que feia pensar en els estralls d'una inundació o d'un terratrèmol. Semblava com si una onada gegant hagués arrasat les maletes trencades, els escampalls de roba, els munts de papers. Els refugiats exhausts, es desprenien de les seves quatre possessions per alleuferir el penós camí cap a França..." (p.353)


 



                  

Un cop arribats a França, Nancy i Archie faran diversos treballs humanitaris entrant en els camps de refugiats i intentant alleugar la gana i les malalties que s'hi establien. No deixen de fer algunes col·laboracions periodístiques per publicacions britàniques . Al cap d'un temps, decideixen marxar cap a Mèxic. 

I fins aquí el testimoni de la Nancy a Tossa i Catalunya. Una britànica de mirada optimista, que aposta fort per un canvi de vida i de qui podem copsar que va tenir una gran habilitat per  l'empatia de les causes socials. Deixa el record de personatges reals i concrets del seu entorn que alhora se'ns fan entranyables per tots els que llegim les seves experiències com en Walter Leonard, en Rovira, en Markus, en Nikolaus, la Francisca...

MASSA FELICITAT d'Alice Munro

Ja esteu a punt d'acabar de llegir Massa felicitat? Comenceu a estar infeliços perquè ja fa temps que vau acabar el llibre?

Si voleu saber més coses d'aquesta escriptora que sembla una àvia simpàtica i encantadora però que és capaç de crear personatges com els dels seus relats, podeu llegir aquest enllaços a diferents blocs o veure alguna de les entrevistes que us adjuntem.

Si voleu veure l'autora en acció teniu per escollir els següents vídeos:

Presentació de l'autora a TV3

Programa d'entreteniment a la televisió canadenca amb Diana Athill (en anglès).

Entrevista quan va rebre el premi Nobel (en anglès)

En l'article del País se'ns fa cinc cèntims dels seus orígens, en una família pobra i rural, però acostumada a la literatura i a escriure els seus diaris on relata la duresa de la vida dels colons a Canadà. La nostra autora intentarà escapar d'aquest món casant-se per defugir el seu destí. L'autor de l'article ens explica que és, però, gràcies a aquest orígens que l'autora trobarà el material per escriure els seus llibres i que són "els personatges destinats a caure en l'oblit" els que rescata Munro per als seus contes.

En el bloc Los pasadizos del Loser,  J: Herrezuelo ens parla de "macrocuentos", per referir-se a les diverses històries de Massa felicitat. Hi estaríeu d'acord en això de "macros"? per grans o per llargs?

En Pepe Rodriguez en el seu bloc, El placer de la lectura, també fa una anàlisi de l'obra i un repàs als contes.

Molts critics, entre ells Elvira Lindo, diuen de l'autora que és la "Chéjov candenca". Què en penseu?

Quin dels contes us ha agradat més? O quin trobeu més inquietant?  El de "Dimensions", on la Doreen ha de fer front a la mort dels seus tres fills? o el de "Forats Fondos", on en Kent cau en un forat d'on ja no en sortirà. O potser ja us esperàveu el final de "Joc de nenes"? Coneixeu els boscos tan bé com l'escriptora, que els descriu a "Fusta" ?  Us sembla que l'últim conte, que dóna nom al títol, lliga amb els conjunt dels altres relats?

Tots direm la nostra el proper dia 27.

LA VERITAT SOBRE EL CAS DE HARRY QUEBERT, de Joël Dicker

Novel·la que ha guanyat el gran premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa, el premi Goncourt dels Instituts i el premi de la revista Lire i que va pel camí d'esdevenir un gran èxit de vendes, no només a Suïssa i França, sinó a tot el món.  De moment ja s'ha traduït a 33 llengües!

Coneguem una mica més Joël Dicker:

L'autor ens explica en francès les seves prèvies experiències literàries, la seva voluntat d'ambientar aquesta novel·la als Estats Units...

 

Entrevista a RAC1 (04-09.13) , explica el punt de partida del llibre, el per què està situada a Estats Units, quan pensa la idea del llibre dins el llibre, la seva opinió sobre Ebooks i la vessant negativa de la tecnologia.

Xavier Cortadellas al PUNT-AVUI (8-11-13) explica des del seu punt de vista els punts forts del seu estil d'escriure, però en canvi la inversemblança de part de la trama.

Carlos Boyero al PAÍS a la secció de Cultura (28-12-13) d'una manera contundent i ben graciosa també opina sobre la novel·la que considera "literatura basura".

L'autor ens reafirma al TEMPS (09-07-13) que el personatge NOLA està inspirat en  LOLITA de Nabokov, tot i ser ambdós molt diferents i que la novel·la tracta sobretot de la creació literària més enllà del transfons de novel·la negra. 

Més informació al reportatge del Magazine de la Vanguardia (12-07-13) en motiu de la seva visita a Barcelona.

Però i vosaltres,  després de la lectura del llibre,

 On diríeu que rau el gran encert de l'autor? De la barreja que fa de gèneres literaris (policíac, de misteri) i de sèries de televisió (constants hipòtesis que van variant al llarg de l'obra)? Del ritme trepidant i dinàmic  d'esdeveniments que, per molts, converteixen l'obra en una novel·la addictiva?  De la barreja que fa entre l'acció policíaca i la reflexió sobre el fet d'escriure?

Hi han aspectes que no us han agradat? És creïble la relació amorosa entre NOLA  i Quebert? Vol emular l'autor amb NOLA el personatge de LOLITA de Nabokov, però en queda molt lluny? Copia l'autor a Roth a la Marca de l'home quan l'escriptor en crisi escriu sobre l'amic, practica boxa, etc? Penseu que l'obra és un refregit de novel·les d'altres autors ( John Irving, Philip Roth, Larsson ) o fins i tot de Psicosi, Twin peaks...?

PARLEM-NE!

VICTUS, de Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol en diverses entrevistes o col·loquis ens explica perquè el va acabar escrivint en castellà, perquè és més partidari de Villaroel que de Casanova, del gran heroisme de les classes populars...

Entrevista de Manuel Fuentes  al Matí de Catalunya Ràdio (09/10/12)

Vídeo-col·loqui amb l'autor a Laie llibreria (03/12/13).  Interessant perquè l'autor respon a preguntes o inquietuts tant de fonts històriques com literàries del mateixos lectors.

Pot servir VICTUS pel procès d'independència actual ? Què en pensa l'autor? Veieu
Vídeo-entrevista a Ara.TV (12/10/12)

Com era la Barcelona de 1784? Situem-nos-hi.

Per ajudar-nos a entendre i imaginar-nos més tot el context històric de la novel·la tenim a l'abast una eina poderosa.

El Museu virtual de la Guerra de Successió

En el museu trobarem informació sobre el conflicte, les batalles, els exèrcits..

Mapes que ens ajuden a situar-nos:

                                                                                                                                                                  

                                                                             

 També informació biogràfica sobre personatges cabdals tant en la novel·la com en la història:

• Antoni de Villaroel i Pelàez (1656-1742)
• L'arxiduc Carles d'Àustria (1685-1740)
• Rafael Casanova (1660-1743)

I si després de tot això, encara ens costa imaginar les dimensions de l'atac a la ciutat comtal només ens queda visitar "in situ" el Born i el barri de la Ribera. 

                        
Per començar el debat:

• Diríeu que VICTUS és una novel·la "masculina", que agrada més als homes que a les dones?
• Què pesa més en la novel·la la part literària o la històrica?
• Creíeu que l'obra està pensada des d'un inici per ser portada al cinema?
• Per què llegim una novel·la que ja sabem com acaba?
• Trobeu que VICTUS és molt diferent a les anteriors novel·les de l'autor?

PROPOSTES LITERÀRIES 2013-2014

Tot seguit us presentem algunes de les propostes literàries que els membres del club han fet pel curs d'enguany. No es tracta d'una llista tancada sinó que encara podem fer més suggeriments que s'aniran incorporant.

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL                       Victus (2012)   Llengües: castellana i catalana

 

Novel·la històrica que narra la Guerra de Successió fins l'assalt de 1714 a Barcelona. Tot és vist a través del personatge Martí Zuviría, un jove barcelonès, educat com a enginyer militar pel marquès de Vauban, que participa en la guerra en els dos bàndols, fins que pren partit.


MARY ANN SHAFFER 
ANNIE BARROWS          La societat literaria i de pastís de pela de patata de Guernsey (2009)
                                         Llengües:  anglesa, cat., cast...

L'obra és ambientada a Guernsey,  una petita illa entre Gran Bretnya i França, que va ser invadida durant la II Guerra Mundial. L'autora crea la història d'una societat literaria en l'illa ocupada, que permetrà veure les relacions entre els seus membres i també amb Juliet Ashton, escriptora  londinenca d'éxit que s'interessarà per la història d'aquesta societat. La novel·la està formada per les cartes que escriuen els seus personatges.


SIRI HUSTVEDT                                         L'estiu sense homes (2011)  
                                                                    Lleng: anglesa, cat., cast.

                               

Mia és una professora de poesia i alhora poetessa d'uns 50 anys a qui el seu marit proposa de fer "una  pausa"en la seva relació matrimonial. Arrel de la "pausa" la protagonista sufreix una depressió i en la seva convalescència decideix anar al poble de la seva infantesa on encara resideix la seva mare. Allà ens mostra la varietat d'etapes o fases per les quals passen les dones, des de la infància fins la vellesa, i  la pluralitat de respostes o vides que aquestes poden generar.

JOËL DICKER                                          La veritat sobre el cas Hary Quebert (2013)

                                                                  Llengües: francès, cat., cast...

 En Marcus Goldman, un jove escriptor nordamericà que passa per una crisi d'idees, s'assabenta que el seu amic i antic professor, Harry Quebert, ha estat acusat d'haver assassinat, fa molt temps, una noia de 15 anys amb qui havia mantingut relacions. En Marcus aprofita la notícia per investigar la veritat  i poder salvar el seu amic, a més de tenir un bon argument pel seu nou llibre.  

KATHRINE KRESSMAN TAYLOR                          Adreça desconeguda (1938)
                                                                                    Llengües.: anglesa, cat., cast...

                             

Novel·la que descriu la tragèdia íntima i col·lectiva de l'Alemanya nazi. Dos amics, un jueu nord-americà i un alemany, han obert plegats una galeria d'art a Califòrnia. Però, l'alemany decideix tornar a casa. Els dos amics i socis es cartegen amb freqüència, però quan Hitler arriba al poder el 1933 les cartes evidencien l'horror nazi.


PAUL AUSTER                                       Mr. Vertigo (1994)    Llengües: ang., cat., cast.

                     

És la història de Walt, un nen de nou anys a qui el mestre Yehudi ensenya a levitar i volar. Però quan Walt es fa gran, perd la màgia i tracta desesperadament de trobar sentit a la seva existència. La història del protagonista s'entrallaça amb la història dels Estats Units, des dels "feliços anys 20" fins a la dura postguerra, en molts dels seus aspectes: el racisme, la pèrdua de llibertat, la depressió, etc.

ALICE MUNRO                                          Massa felicitat (2009 ) Llengües: ang, cat, cast.

Recull de 10 històries que volen remoure al lector. Són contes que trasbalsen, que traspuen violència, però narrats des de la serenor i la naturalitat de la vida quotidiana.  Narrats en una prosa senzilla i elegant  per la premi Nobel d'enguany, la també anomenada "la Txékhov canadenca", una de les millors contistes actuals en llengua anglesa.

GABRIEL FERRETER                                Les dones i els dies (1968)  Llengua catalana

Un dels llibres més important de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. L'autor reuneix en aquest llibre poemes que havia publicat anteriorment amb la incorporació de poemes nous.


JONATHAN FRANZEN                             Les correccions (2001) Llengües: ang., cat.,cast.

La família Lambert està formada per uns pares amb costums i valors conservadors i uns fills, fa temps,  independitzats amb vides més contemporànies, El pare; Alfred, és fa gran, té Parkinson i un principi de demència senil que amaga tant que pot. La mare, Enid, vol reunir desesperadament tota la família per a un darrer nadal plegats, però va descobrint que els seus fills no són com s'esperava.

SÍLVIA SOLER                                                   L'estiu que comença (2013) Llengua catalana

               

L'estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l'Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l'amistat de les seves mares, que han imaginat amb il·lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l'Andreu volen sentir-se lliures d'un destí que s'entesta a unir-los.

CHRISTOPHER MORLEY                                      La librería ambulante (1917)
                                                                                   Llengües: anglès i castellà

                                 

Ambientat en la segona meitat del s.XX,  a la Nova Anglaterra dels Estats Units, una societat encara rural, plena de paisatges idíl·lics.És la història de Rogger Mifflin, que recorre el país amb una vella tartana venen llibres, i de Helen McGill, una dona de mitjana edat que porta una vida monòtona cuidant el germà i que canviarà de vida per tenir aventures junts amb en Roger.

NANCY JOHNSTONE                             Un hotel a la costa (Tossa de Mar, 1933-1939) (1937)
                                                                     Lleng: ang, cat. cast

                                              

Miquel Berga recupera aquest llibre que narra l'aventura de Nancy i el seu marit quan abandonen Londres el 1934 i construeixen un hotel a Tossa, on s'allotjaran tot de personatges interessants de l'època i amb el transfons dels diferents esdeveniments de la guerra civil.