dimecres, 11 de juliol del 2018

SOPAR LITERARI AMB MAR BOSCH





Hem acabat el curs 2017/2018 llegint un llibre de l'escriptora gironina Mar Bosch, Les generacions espontànies  i sopant amb l'autora per parlar de la seva obra i dels nous projectes literaris.


Convidar a sopar l'autor o autora del llibre que llegim cada final de temporada ja és un clàssic, però, a més, és divertit perquè primer ens acostem a l'obra i després en coneixem l'escriptor o escriptora i tots els seus intríngulis creatius.







Hem triat llegir Les generacions espontànies per vàries raons, però potser la que ha tingut més pes és la d'haver guanyat l'any 2017 el Premi Setè Cel  que atorguen els lectors de la Biblioteca Pública  Iu Bohigas de Salt. La Mar Bosch ja ha guanyat altres premis anteriorment com el Premi Just Mª Casero l'any 2013 per Bedlam: darrere les hores càlides.












Comencem la vetllada presentant l'autora i després comentant entre tots els assistents el més rellevant d'una lectura que ens ha sorprès gratament.







El títol escollit ens sembla molt oportú perquè juga amb dues paraules que ja ens donen una pista de quin serà el contingut. D'una banda generacions, que fa referència a la relació de personatges d'edats diferents que hi ha a l'obra, com ara la senyora Victòria, el senyor Duran o, els més joves, l'Eva i en Miquel. De l'altra, espontànies, que ens remet a la frescor i sinceritat que presenten els seus personatges en la manera d'actuar i d'expressar-se.

Moltes són les coses que ens han agradat d'aquest llibre i així li transmetem a la Mar: La proximitat dels topònims i paisatges que es descriuen, La Bisbal, Palamós... Les diverses lectures que se'n poden fer, ja que parla de temes seriosos com ara el fet de no voler tenir fills  o el dret a ser diferent, però alhora els veiem a través d'una protagonista amb una vitalitat una mica esbojarrada, i en situacions rocambolesques i absurdes tractades amb humor. El seu estil desenfadat i hiperbòlic va ser clau a l'hora de valorar positivament la novel·la. Tot i que per alguns crítics, aquesta manera de narrar els recorda a Pere Calders, la majoria dels assistents al sopar no hi veien similituds.

El llibre s'estructura en quatre parts. A la primera hi trobem la presentació de la protagonista, Eva, i, a travès d'una entrevista de feina que li fan, anem coneixent com és. A la segona part la protagonista ens explica la seva trajectòria vital i laboral a través d'una mena de relats o contes curts hilariants. La tercera part la podem entendre com un Manual de Benvinguda a l'empresa i la quarta part l'entenem com la posada en pràctica del Manual. No us perdeu l'escena del casament redactada gairebé com si la veiéssim al cinema!

Al llarg del sopar l'autora ens explica la seva manera de treballar i com es prepara a l'hora d'escriure. La Mar utilitza diverses llibretes en les que va anotant idees, situacions quotidianes o fets que podran ser l'embrió d'un capítol o d'una història més llarga. Quan disposa de temps es tanca per desenvolupar-les. Els assistent van comentar que aquesta mètode de treball els recordava el de Cristina García i és comprensible perquè totes dues, per qüestions familiars, disposen de poc temps. I així es  van entrellaçant les explicacions tècniques amb les de caire més personal i familiar, que aquí no desvelarem.

Com ens fa veure l'autora la lectura d'un llibre amb tant d'humor i surrealisme (pensem en l'escena dels préssecs i la de la tanatopraxia) no està exempta de reflexions serioses: Si, fins  ara, ens hem definit per la feina que fem (sóc administratiu, sóc xofer, sóc infermer, sóc programadora informàtica) com ho han de fer les generacions presents i futures que tenen tantes i tan variades feines? Realment buscar feina estable per les generacions més joves acabarà convertint-se en una ficció surrealista com la que ens presenta l'obra.  

Comentant el final del llibre, un final obert, la Mar Bosch ens explica que no està tot dit: "Prepareu-vos per una segona part" on els protagonistes sofriran canvis importants. Va ser una idea ben rebuda saber que l'Eva i en Miquel continuaran. Junts, o no?, això ja és una altra història. Aquesta segona part també sortirà publicada per Edicions del Periscopi, on l'autora s'ha sentit molt ben tractada i recolzada.




Després del sopar, l'autora segueix fent més feina, i amablement signa una munt d'exemplars de la seva novel·la. 

Hem vist una Mar Bosch juvenil, radiant i molt propera. Una autora amb molt de futur!



En aquest 6è Sopar Literari ens ha acompanyat també la Neus Real, una de les comissàries de l'exposició sobre  Prudenci i Aurora Bertrana que es va fer al Museu d'Història de la Ciutat de Girona, i que ens va fer una visita comentada a l'exposició amb motiu de la lectura del llibre Entre dos silencis d'Aurora Bertrana. Una visita amb la que també vam gaudir i aprendre molt. Vegeu l'entrada sobre Entre dos silencis que hi ha en aquest blog.

Totes dues van rebre un obsequi per part dels membres del club per la seva predisposició a participar en la vetllada.





Gràcies a totes dues!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada