- Entrevista al "Matí de Catalunya Radio" 06/09/2011
- Jaume Cabré a "Via Llibre" de TV3 03/11/2011
- Les músiques de Jo Confesso 23/11/2011
Així és com sona la sonata de Schumann per a violí i piano, l'opus 105 en la menor, que segons l'autor engloba totes les músiques de la novel·la.
- La Vanguardia: Jo Confesso 41è Premi Crexells 22/08/2012, a més del premi Maria Àngel Anglada, el premi de la Crítica Catalana i el Serra d'Or.
- Entrevista Punt Avui 01/09/2012
- Contribucions dels nostres lectors:
2. Hi ha personantges reals?
El guerxo de Salt (?)
Mn Torres i Bages
Pere Viladecans
Pladevall
3. Traducció dels títols de cada part:
I.- A CAPITE : Aquesta expressió vol dir des del començament, des del cap. De fet va lligada amb el títol de l'últim capítol USQUE AD CALCEM, que significa fins als peus.
La traducció seria doncs, De cap a peus
II.- DE PUERITIA: Puer en llatí significa nen, el títol es podria traduir Sobre la infantesa
III.- ET IN ARCADIA EGO: Aquesta frase significa I jo a l'Arcàdia o bé Sóc a l'Arcàdia.
L'Arcàdia és un lloc mític, un món rural i bucòlic idealitzat pels poetes com Virgili.
La frase, però, també fa referència al títol d'una pintura de Poussin on es poden veure uns pastors al voltant d'una tomba.
IV.- PALIMPSESTUS: Un palimpsest és una pergamí reaprofitat. Sovint s'esborraven els pergamins per poder tornar a utilitzar-los.
V.- VITA CONDITA: Això pot significar “una vida fundada” o “establerta”.
El verb CONDO, però, pot tenir el significat d'amagar , ocultar.
VI.- STABAT MATER:Aquesta expressió és d'un himne catòlic llatí Stabat mater dolorosa i significa estava la mare...
VII- USQUE AD CALCEM:Aquesta expressió, que ja hem comentat més amunt, ens tanca els acpítols del llibre.Ja hem arribat al final.
4. Voleu veure els monestirs de Santa Maria de Gerri i Sant Pere de Burgal?
5. Quin tipus d'arbre és l'erable de Jo confesso?
És un "Acer Pseudoplatanus" (fals plàtan) o un "Acer platanoide" (erable)?
Llegiu les aclaracions de Jordi Carbonell, luthier de Vic que construeix violins a l'eixample de Barcelona.
6. Traducció de l'oda d'Horaci
ODA I, 4
Soluitur acris hiems grata vice
veris et Favoni...
S'esvaeix el cruel
hivern amb l'agradable retorns de la primavera i del Favoni,
i damunt dels
travessers llisquen les quilles eixutes.
Ja no plauen al
ramat els estables ni al llaurador el foc de la llar,
i els prats ja no
blanquegen de lluentor de gebre.
Ja Venus Citerea
mena els cors dels dansaires a la llum de la lluna,
i, abraçades a les
Nimfes, les Gràcies formoses
colpegen la terra
amb rítmic peu, mentre l'ardent Vulcà
revista les
fatigoses fargues dels Cíclops.
Ara és l'hora de
cenyir-nos el cap resplendent de perfums amb verda murtra
o amb les flors que
ens regala la terra esponjosa;
ara és l'hora
d'oferir sacrificis a Faune dins els ombratges desl boscos sagrats,
tant si demana una
anyella com si prefereix un cabrit.
La pàl.lida
Mort truca amb igual cop de peu a les cabanes dels pobres
i als palaus
dels reis. Oh Sesti afortunat,
la breu durada
de la nostra vida ens impedeix de concebre a una llarga esperança.
Molt aviat et
premeran la nit i els Manes, objecte de tantes lloances,
i la casa miserable
de Plutó; i quan hauràs entrat,
ja no podràs
treure a sort amb els daus els reialmes del vi,
ni contemplaràs
admirat el tendre Lícidas, per qui ara s'encenen d'amor tots els
joves
i estimaran ben
aviat les donzelles amb càlid anhel.
Traducció d'Anna
Mª Duarte.
Horaci és un poeta
conegut pels tòpics literaris com el CARPE DIEM o BEATUS ILLE, aquí
us assenyalo en negreta una estrofa on podem veure que el poeta
insisteix en aquest idea de la brevetat de la vida i que la mort
arriba a tothom per igual.
